El coordinador general del PEMB defensa a la FIL de Guadalajara que la transformació digital ha d’ajudar a organitzar millor els sistemes de cures i protegir els drets de la ciutadania
En el marc de la participació de Barcelona com a ciutat convidada a la Feria Internacional del Libro (FIL) de Guadalajara (Mèxic), el coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), Oriol Estela, ha intervingut al fòrum ‘Les ciutats del futur: dret a la cura i transformació digital’, una sessió del programa internacional FIL Pensamiento coordinat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Estela ha compartit taula amb Zaida Muxí, doctora en arquitectura i professora distingida del TEC Monterrey, Marta Rofin Serra, arquitecta i urbanista de la Universitat Politècnica de Catalunya i Alfonso Mojica Navarro, director general del Consejo Estatal de Ciencia y Tecnología de Jalisco.
La sessió, organitzada per la Universidad de Guadalajara, s’ha celebrat el 4 de desembre i ha servit com a espai de diàleg i reflexió sobre com la innovació tecnològica pot transformar la gestió urbana, promoure la participació ciutadana i fomentar la protecció de dades i privacitat de les persones que viuen en entorns urbans. En aquest sentit, el coordinador general del PEMB ha reivindicat que la digitalització pot esdevenir una eina clau per abordar els reptes metropolitans que afronten avui les ciutats, sempre que s’acompanyi d’un marc sòlid de governança i protecció de drets.
Estela ha explicat que el territori metropolità se sol definir per la mobilitat quotidiana de la població i que avui en dia aquests moviments ja no obeeixen només a qüestions laborals o d’estudis, sinó que les tasques de cures adquireixen cada cop més protagonisme. Per contra, ha assenyalat, les competències municipals en serveis socials sovint xoquen amb aquesta realitat quotidiana en la que barris limítrofs de municipis diferents fan front a les polítiques de cures amb eines i recursos diferents, fet que posa de manifest la necessitat de coordinació supramunicipal. En aquest sentit, ha destacat el Fòrum Social Metropolità i també la feina del CIDEU en els ‘Sistemes Locals de Cura’, com exemples de polítiques metropolitanes que poden avançar cap a sistemes de cures transversals, basats en informació compartida i eines digitals que permetin entendre millor la mobilitat, els serveis i les necessitats reals del territori.
Durant la sessió, altres ponents han reforçat aquesta visió. Marta Rofin, arquitecta i urbanista de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha remarcat que “una ciutat no pot ser intel·ligent si no cuida”, i ha defensat que la tecnologia ha d’actuar com a pont entre salut pública, dades i planificació urbana, permetent detectar desigualtats i millorar la resiliència urbana davant reptes com la crisi climàtica. Zaida Muxí, doctora en arquitectura i professora distingida TEC Monterrey ha subratllat la necessitat de polítiques públiques corresponsables i de l’ús de dades desagregades per visibilitzar desigualtats, especialment de gènere, recordant que “la tecnologia per si sola no resol res si no va guiada per les preguntes adequades”.
Des de la perspectiva mexicana, Alfonso Mojica, director general del Consejo Estatal de Ciencia y Tecnología de Jalisco ha exposat que “la col·laboració efectiva es construeix mitjançant instruments públics que promoguin la resolució de reptes socials”.
https://pemb.cat/sites/default/files/2025-12/MOBILITAT%20SOSTENIBLE.mp4
En la part final del debat, Estela ha alertat sobre els riscos d’una digitalització sense garanties i ha remarcat que l’ús creixent de la intel·ligència artificial en àmbits sensibles, com la salut, l’educació o la gestió d’ajuts, obliga a establir mecanismes rigorosos d’avaluació i control. Ha destacat el paper pioner de Catalunya en el desenvolupament d’un model d’avaluació de riscos en sistemes d’IA, impulsat amb el País Basc, Croàcia, Malta i Brasil, per garantir que aquests sistemes siguin justos, transparents i representatius de la diversitat social. Segons Estela, la tecnologia ha d’acompanyar processos de col·laboració multiactor, com els impulsats al Compromís Metropolità 2030, basats en la quíntuple hèlix, la definició d’objectius compartits i la participació activa de la societat civil. “La tecnologia només té sentit si reforça la confiança, protegeix els drets i ajuda a construir metròpolis més justes i centrades en les persones”, ha conclòs Estela.
