El Besòs identifica quatre eixos per avançar cap a una governança metropolitana més col·laborativa
El Canòdrom – Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica ha acollit aquest passat 6 d’octubre una nova sessió del cicle ‘Diàlegs a la Riba del Besòs: Propostes per a la ciutat metropolitana’, dedicada a la renovació democràtica i la governança. La trobada, coordinada per Mariela Iglesias, del grup de recerca LabCiudades de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i amb el suport del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), ha posat el focus en com articular els actors, les aliances i els mecanismes de participació necessaris per transformar les propostes sorgides al llarg del cicle en actuacions concretes.
Cohesió territorial
Després de les sessions centrades en la renovació urbana i sociocultural, aquesta tercera trobada ha permès aprofundir en les condicions de governança que poden fer viables les transformacions plantejades. A través d’un treball col·lectiu, les persones participants han elaborat mapes d’actors per identificar qui pot impulsar, facilitar o liderar els canvis en tres escales interconnectades: la metropolitana, la de les centralitats urbanes i la dels barris.
Quatre eixos per construir la ciutat metropolitana
Les aportacions recollides durant les diferents sessions del cicle s’han agrupat en quatre grans eixos estratègics que han orientat les propostes de governança per al territori del Besòs.
El primer ha plantejat una governança vinculant i un lideratge compartit entre administracions, que reforci la participació ciutadana i la capacitat d’incidència del veïnat en les decisions públiques. També s’ha destacat la necessitat d’establir acords entre administracions que permetin superar les limitacions dels marcs locals i abordar conjuntament els reptes d’un territori compartit.
El segon eix ha situat els equipaments quotidians com a espais de trobada i articulació comunitària. S’ha proposat reforçar el paper de les escoles i les biblioteques com a nodes de relació amb l’entorn, així com millorar la coordinació entre entitats i enfortir el moviment associatiu per impulsar projectes col·lectius.
La tercera línia ha apostat per una governança relacional que afavoreixi la cohesió social i la interculturalitat. En aquest sentit, s’ha reivindicat el valor de les relacions quotidianes i de les trobades informals per generar confiança, així com el reconeixement de la diversitat cultural del territori i l’obertura dels espais de decisió al conjunt de la ciutadania.
Finalment, el quart eix ha vinculat identitat, memòria i vertebració metropolitana. Les sessions anteriors han posat sobre la taula la importància de preservar la memòria col·lectiva i el patrimoni natural i cultural, amb referències a les Tres Xemeneies, la Serralada de Marina, Collserola, la riba del Besòs, el Parc Fluvial i el Rec Comtal. Aquests espais s’han plantejat com a elements amb capacitat d’articular activitats i relacions entre barris i municipis.
Cap a una proposta compartida de governança
Amb aquesta trobada, el cicle ha tancat la fase de treball col·lectiu i s’ha preparat per a una sessió final en què es posaran en comú les conclusions de tot el procés. Les propostes recollides i els mapes d’actors elaborats serviran per concretar responsabilitats, detectar oportunitats de cooperació i identificar nous lideratges.
L’objectiu ha estat avançar cap a un model de governança més col·laboratiu, capaç de connectar les diferents escales territorials i incorporar la ciutadania en la construcció del futur del Besòs. Una manera d’abordar els reptes compartits que ha posat l’accent en la cooperació, la participació efectiva i la construcció d’una ciutat metropolitana més justa, cohesionada i democràtica.
La iniciativa 'Diàlegs a la Riba del Besòs: Propostes per a la ciutat metropolitana' s’ha organitzat amb la col·laboració del grup de recerca LabCiudades de la UOC i el suport del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB).