El 1r Congrés sobre la Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentaris posa el focus en la prevenció i la transformació del sistema alimentari
Les pèrdues i el malbaratament alimentaris són un dels grans reptes dels sistemes alimentaris actuals. El 1r Congrés sobre la Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari s’ha celebrat a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Organitzat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesac i Alimentació de la Generalitat, amb el suport del Ministerio de Agricultura Pesca y Alimentación i l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació de l’IEC ha posat el focus en la necessitat de conèixer millor el problema per poder prevenir-lo. La jornada ha abordat les pèrdues al llarg de tota la cadena alimentària, les seves conseqüències ambientals, socials i econòmiques i les estratègies de prevenció i reaprofitament. La sessió també ha posat en relleu la necessitat de coordinar polítiques i agents per avançar en la prevenció, un àmbit en què el PEMB ha aportat la seva mirada metropolitana a través de Giulio Cappadona, durant la sessió dedicada a les polítiques públiques i la innovació social.
El congrés ha posat de manifest que disposar de dades rigoroses i comparables és un primer pas imprescindible per abordar el malbaratament alimentari. La quantificació permet dimensionar el problema, identificar-ne les causes i avaluar l’efectivitat de les mesures que s’hi apliquen.
En aquest sentit, la sessió dedicada a les dades i les metodologies ha remarcat la necessitat d’homogeneïtzar els criteris de mesura i de diferenciar entre pèrdues, residus i malbaratament alimentari. També s’ha posat sobre la taula la importància d’incorporar els impactes ambientals, socials i econòmics associats als aliments que es perden o es malbaraten.
Gairebé 5.000 quilos de pèrdues potencials per hectàrea
La dimensió del problema també s’ha evidenciat en les dades presentades durant la sessió sobre les pèrdues al llarg de la cadena alimentària. Pablo Castro, de la Fundació Espigoladors, ha explicat que les seves anàlisis situen la mediana de les pèrdues alimentàries potencials en 4.866 kg per hectàrea, l’equivalent al 18,71% de la producció total.
El projecte FOLOU, centrat al territori català en el sector hortofructícola, ha aportat una dada especialment significativa: el 68,5% de les pèrdues analitzades eren comestibles. Entre les causes d’aquestes pèrdues hi ha “els criteris estètics, la manca de compradors per a determinats productes, com tubercles i arrels, o la manca de mà d’obra”. Per això, segons Espigoladors, mesurar què es perd i per què permet obrir noves vies per al reaprofitament.
21,6 kg de malbaratament alimentari per llar a Catalunya
La mirada sobre les llars també ha aportat dades rellevants. Saray Ramírez, del CREDA, ha presentat els resultats d’un estudi realitzat el 2024 a partir d’una mostra de 426 llars de Catalunya. L’estudi estima en 21,6 kg el malbaratament alimentari i en 42,7 kg el residu alimentari per llar.
Una dada especialment destacada és que el 74% dels aliments malbaratats no havien estat cuinats, principalment aliments frescos. Entre les causes identificades, un 63% corresponen a qüestions operatives, com l’excés de compra, les dates de caducitat o la percepció de la quantitat d’aliments disponibles a casa. Un altre 15% està relacionat amb la percepció de la qualitat o l’aspecte físic dels aliments.
“Si no saben quant i perquè malbaratem, és molt difícil reduir-lo”, ha assenyalat Ramírez, que ha destacat la necessitat de millorar la planificació de la compra, l’inventari, la preparació i la manipulació dels aliments. L’estudi també apunta que les llars amb fills presenten nivells més elevats de malbaratament i estima un impacte econòmic de 111,9 euros anuals per persona.
El PEMB: una mirada metropolitana i de sistema alimentari
La sessió dedicada a les polítiques públiques i la innovació social ha comptat amb la participació de Giulio Cappadona, tècnic de projecte del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), que ha explicat el paper del PEMB en la transformació del sistema alimentari a través del Compromís Metropolità 2030, que amplia la mirada més enllà dels 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i treballa a escala de la regió dels cinc milions d’habitants.
En aquest marc, l’alimentació constitueix una de les vuit missions del Compromís Metropolità 2030, i la prevenció del malbaratament i les pèrdues alimentàries és un element transversal que implica totes les baules de la cadena. “És una palanca i està present en el Compromís Metropolità i està present en totes les nostres actuacions”, ha explicat Cappadona.
El representant del PEMB ha posat especialment en valor la necessitat d’una mirada transversal i de la implicació de la quíntuple hèlix, que permeti connectar administracions, sector privat, recerca, ciutadania i mitjans de comunicació. Això es concreta en iniciatives com la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona (CARM) i en projectes europeus com CULTIVATE, que han permès al PEMB aprofundir en experiències de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris i identificar iniciatives replicables al territori.
Polítiques coordinades i una mirada de sistema
Al llarg del congrés s’ha evidenciat que la prevenció del malbaratament no pot abordar-se des d’un únic sector ni des d’una única escala. Les intervencions han posat sobre la taula la necessitat de connectar les polítiques europees, estatals, catalanes, metropolitanes i locals, i de reforçar la coordinació entre administracions, sector primari, empreses, recerca i societat civil.
En aquest sentit, la jornada també ha servit per compartir els avenços en el desplegament del Pla Estratègic de Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentaris a Catalunya (PEPPMAC) 2026-2030, així com les diferents polítiques i estratègies que s’estan desenvolupant a escala europea i estatal.
Reptes per avançar en la prevenció
La taula rodona ha coincidit en la necessitat de passar de la normativa a l’acció, dotant les lleis dels recursos necessaris i avançant cap a una major coherència i harmonització legislativa.
També s’ha destacat la importància de millorar la quantificació de les pèrdues i el malbaratament i de reforçar la col·laboració publicoprivada i amb les entitats socials per donar resposta a les obligacions de donació i trobar solucions aplicables.
Un altre dels reptes és fer sostenible la redistribució dels aliments, especialment dels productes frescos, garantint el suport necessari a les entitats que la fan possible i avançant cap a models que garanteixin el dret a una alimentació saludable i digna.
Finalment, s’ha posat el focus en la necessitat de protegir la capacitat productiva del sector agrari, davant del canvi climàtic, les plagues, els danys de la fauna i les pràctiques comercials deslleials, i de reconèixer el paper de la pagesia com a garant de la producció d’aliments.