Vés al contingut

Dels supermercats a la distribució pública alimentària: cap a nous models de sobirania

El debat, organitzat per l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), ha reunit veus expertes per analitzar el poder de la gran distribució i explorar alternatives públiques i agroecològiques
Imagen
a

‘Dels supermercats a la distribució pública alimentària’, és el col·loqui que s’ha celebrat el 16 de juny de 2026 a IDRA en el marc del curs Infraestructures del sistema alimentari. Giulio Cappadona, responsable del projecte europeu CULTIVATE al Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), ha participat en una taula rodona on s’ha posat sobre la taula els límits del model actual de distribució alimentària i ha obert la porta a imaginar infraestructures públiques i estratègies col·lectives que reforcin la sobirania alimentària i la sostenibilitat del sistema. 

La sessió ha analitzat com la concentració creixent del poder en les grans cadenes de supermercats ha condicionat tant la producció com el consum alimentari. En aquest sentit, s’ha assenyalat que les decisions del consumidor han estat cada vegada més condicionades per estructures de distribució altament centralitzades.

Giulio Cappadona, del PEMB, ha explicat que el sistema actual combina un circuit públic i privat on la distribució al detall ha quedat fortament dominada pels supermercats, mentre el comerç de proximitat ha hagut de lluitar per mantenir-se. També ha destacat la necessitat de repensar el paper de la distribució en la dinamització del sistema agroecològic.

Per la seva banda, Alejandro Guzmán, fundador d’Ecocentral, ha alertat de la fragilitat del sector ecològic a Catalunya, amb la desaparició de productors d’horta ecològica i les dificultats estructurals que afronta la pagesia.

Reptes estructurals: comerç, producció i polítiques públiques

Durant el debat s’ha assenyalat la necessitat de recuperar el petit comerç especialitzat i de reforçar la cultura alimentària i de cuina com a elements clau per transformar el sistema.

També s’ha posat el focus en les dificultats del sector primari i en la manca de suport estructural a l’agricultura ecològica. En aquest sentit, s’ha subratllat que la distribució pot jugar un paper clau en la reactivació de la producció sostenible, si s’articula amb polítiques públiques adequades.

Giulio Cappadona ha assenyalat que els comerciants privats assumeixen sovint riscos elevats i que els mercats municipals poden actuar com a infraestructura estratègica, especialment en entorns urbans com Barcelona.

Cap a nous models: compra pública i infraestructures alimentàries

El debat ha coincidit en el potencial transformador de la compra pública alimentària com a eina per donar volum, estabilitat i orientació al sistema productiu.

Alejandro Guzmán ha defensat la necessitat de reforçar auditories i mecanismes de transparència en la distribució del producte, alertant de pràctiques que poden desconnectar origen i consum.

Giulio Cappadona ha remarcat que l’organització del consum pot esdevenir un motor de canvi, sempre que es facilitin espais per als mercats de pagès i es generi un marc normatiu que equilibri les relacions entre petits productors, distribuïdors i gran distribució.

El debat sobre supermercats públics i noves infraestructures

Una de les idees centrals de la sessió ha estat la necessitat d’explorar models de distribució pública o híbrida, especialment en entorns urbans.

S’ha posat sobre la taula el paper potencial dels mercats municipals i de formats de botiga d’escala reduïda com a alternatives al supermercat tradicional. També s’ha plantejat la necessitat de garantir l’accés a una alimentació saludable per a tota la població, especialment per a les persones amb menys recursos.

Giulio Cappadona ha defensat que aquestes infraestructures s’han d’adaptar a la realitat local i evitar models importats sense aterratge territorial, mentre que s’ha apuntat també la necessitat de desenvolupar experiències com economats públics orientats a garantir l’accés universal a l’alimentació.

El debat ha reforçat la idea que la transformació del sistema alimentari requereix una combinació d’infraestructures públiques, suport a la producció agroecològica i noves formes d’organització del consum. En aquest marc, el PEMB ha continuat contribuint al debat metropolità sobre la governança alimentària i la transició cap a models més justos i sostenibles.