Del seguiment a la transformació: El PEMB presenta el seu model d’avaluació de les missions a la trobada d’Ebrópolis
Saragossa acull un any més la trobada anual de planificació estratègica urbana i territorial organitzada per Ebrópolis, que aquest any arriba a la 29a edició. En aquest marc, Maria Cortada, membre del gabinet tècnic del PEMB, ha participat amb una ponència centrada en la metodologia d’avaluació de les missions del Compromís Metropolità 2030. Durant la seva intervenció, ha presentat un model que va més enllà del seguiment convencional d’indicadors i que posa el focus en la capacitat transformadora de les estratègies sobre el territori i la qualitat de vida de la ciutadania, que ve mediada pels espais de governança col·laborativa i les polítiques públiques.
Economia innovadora i inclusiva
Nivells de renda suficients
Emergència ambiental i climàtica
Mobilitat sostenible i segura
Alimentació saludable
Cohesió territorial
Habitatge adequat
Vitalitat cultural
La presentació ha servit per explicar com el PEMB aborda una planificació estratègica de “tercera generació”, basada no només en l’anàlisi quantitativa sinó també en la traçabilitat i la causalitat de l’estratègia territorial sobre les polítiques i les dificultats que això comporta, per la qual cosa es posa el focus de l’avaluació en la configuració de la governança col·laborativa, i en l’alineament de plans d’actuació locals i altres iniciatives socials de la regió metropolitana de Barcelona amb les missions del Compromís Metropolità 2030. Així mateix, també es busca avaluar la claredat i comprensió de l’estratègia per part dels diversos agents. Durant la seva intervenció, Cortada ha exposat el sistema de seguiment i avaluació desenvolupat pel PEMB per mesurar l’impacte i l’evolució del Compromís Metropolità 2030 articulat en quatre eines principals: els sistemes d’indicadors vinculats a cadascuna de les vuit missions; els informes de seguiment de les mesures estratègiques; els informes sobre capacitats metropolitanes, orientats a analitzar la governança i les dinàmiques de cooperació; i les avaluacions globals externes.
Les dificultats associades a l’avaluació de polítiques metropolitanes han estat un dels aspectes centrals de la reflexió. En aquesta direcció, Cortada ha destacat els reptes derivats de la manca de dades disponibles a escala metropolitana, especialment en temàtiques emergents, i la complexitat d’establir consensos sobre els objectius o fites dels indicadors. També ha assenyalat la necessitat d’interpretar els resultats amb mirada crítica, ja que alguns indicadors poden evolucionar positivament per factors conjunturals sense que això impliqui necessàriament l’assoliment real dels objectius de transformació.
La intervenció també ha posat en valor el treball del PEMB en l’avaluació de les capacitats de governança metropolitana, un dels elements més innovadors del model que s’està treballant en col·laboració amb l’Institut Metròpoli. Aquestes capacitats se centren en la generació de coneixement estratègic, la creació de coalicions, la capacitat d’adaptació de prioritats, l’experimentació i l’aprenentatge institucional o la reconfiguració de recursos i estructures. Capacitats molt necessàries en entorns metropolitans, i alhora complexes de quantificar per a fer-ne el seguiment.
Finalment, la representant del PEMB ha remarcat la importància de comunicar els resultats de manera comprensible per a la ciutadania, vinculant els indicadors a impactes tangibles sobre la vida quotidiana, i ha reivindicat una concepció de l’avaluació com una eina de transformació i presa de decisions, i no com una mera fase final de rendició de comptes: “L’avaluació no és el final del procés de planificació estratègica. És l’inici de la intervenció tàctica”.
La 29a Trobada de Planificació Estratègica Urbana i Territorial d’Ebrópolis s’ha celebrat els dies 26 i 27 de maig sora el títol: ‘Com avaluem l’impacte de la planificació estratègica territorial?’ i ha reunit responsables polítics, personal tècnic i persones expertes en planificació estratègica urbana i territorial d’arreu de l’Estat amb l’objectiu de compartir metodologies, experiències i reptes vinculats a l’avaluació de les polítiques públiques. La trobada ha començat amb una ponència clau del professor Francisco Longo d’ESADE sobre la importància de les polítiques basades en l’evidència i en la seva avaluació com a forma essencial d’entendre la intervenció pública des d’un enfocament que accepti l’experimentació i la millora continua. El programa també ha inclòs ponències i casos pràctics sobre observatoris urbans i sistemes d’indicadors d’impacte territorial; formats i enfocaments de l’avaluació d’estratègies territorials; o nous models de governança de les dades, amb la participació de representants d’institucions i entitats com ara els ajuntaments de Madrid, València, Bilbao i Saragossa, la Universitat Pablo Olavide, la Fundación CIEDES de Màlaga o el Punt Nacional URBACT i EUI a Espanya.