Debat verificat sobre habitatge amb participació del PEMB: un model esgotat i la necessitat de mesures estructurals
La referent de la missió ‘Habitatge adequat’ del Compromís Metropolità 2030, Luisa Fernanda Pinto, ha participat en el debat ‘Habitatge: estem davant d’un canvi de model?’, organitzat per Verificat i La Vanguardia. Amb el lema 'Aquí no hi ha espai per a les mentides', durant l’acte es van posar damunt la taula dades contrastades per analitzar si estem realment davant d’un canvi de model i quines causes i solucions es plantegen davant aquest repte.
Habitatge adequat
L’accés a l’habitatge s’ha convertit en la primera preocupació de la ciutadania a Catalunya, per davant de la situació econòmica i l’atur, segons el darrer Baròmetre del CEO. En aquest context, Verificat i La Vanguardia van organitzar una nova sessió del cicle Debats Verificats sota el títol “Habitatge: estem davant d’un canvi de model?”, que va comptar amb Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres; Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona; Montserrat Pareja-Eastaway, presidenta de la European Network of Housing Research, i Luisa F. Pinto, referent de la missió d’habitatge al Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB).
La singularitat del debat va ser l’ús rigorós de dades: la gran majoria de xifres i afirmacions van ser prèviament compartides amb l’equip de fact-checking de Verificat, que es va encarregar de contrastar-les per garantir que no s’utilitzessin informacions falses o imprecises durant l’acte celebrat a la sala mirador del CCCB.
Crisi estructural i model esgotat
La referent en temes d’habitatge del gabinet tècnic del PEMB, Luisa F. Pinto, va alertar que la crisi de l'habitatge "no és puntual ni recent, sinó estructural", fruit de dècades en què l'habitatge s’ha concebut com a actiu financer. Va destacar que la rendibilitat mitjana del lloguer residencial, del 10,8%, és superior a la rendibilitat anual mitjana de les inversions en l’IBEX-35 o en bons de l’Estat, segons dades del Banc d’Espanya.
Montserrat Pareja va assenyalar la “dependència del passat” per entendre la crisi actual, ja que en els últims 50 anys no s’ha produït un parc d’habitatge assequible suficient. Tot i això, va coincidir amb la resta de ponents que estem davant d’un canvi de model, i va destacar que, per primer cop, sembla haver-hi una voluntat conjunta dels actors implicats per afrontar aquest repte.
Carme Arcarazo va vincular la crisi actual amb les conseqüències de la crisi anterior, moment en què la societat de propietaris es fractura i augmenta el nombre de llars llogateres. Òscar Gorgues, en canvi, va atribuir el canvi de model a l’abandonament, per part de l’Estat, de la política d’habitatge protegit després de la crisi del 2008, i al fet que ara es torni a posar sobre la taula.
La referent de la missió ‘Habitatge adequat’ també va posar èmfasi en la desconnexió entre la creació de llars i la construcció d’habitatges en els últims anys: entre 2014 i 2020 es van formar 220.000 noves llars a Catalunya —el 80% provinents de migracions—, mentre que només es van construir 50.000 habitatges, segons dades del Centre d’Estudis Demogràfics.
El debat sobre el control de preus
Un dels punts centrals va ser l’efectivitat del topall de lloguers. Pinto va defensar que, tot i les seves limitacions i pràctiques fraudulentes, “és una mesura conjuntural, però imprescindible mentre no es despleguin polítiques estructurals”. Una opinió compartida per Montserrat Pareja. A més, segons les dades disponibles, “als 140 municipis amb regulació de mercat tensionat, els preus del lloguer han baixat: un 6,4% a Barcelona i un 3,7% a la resta”, va apuntar Pinto.
Sobre la manca d’oferta, segons la portaveu del Sindicat de Llogateres, “bona part de l’oferta està segrestada per pisos turístics, de temporada o buits. No estan destinats a un ús residencial, sinó a altres usos”. Precisament, durant l’acte es va fer públic un acord entre el Govern i els grups parlamentaris d’ERC, Comuns i la CUP per fer extensible el topall dels preus de lloguer també als contractes de temporada i d’habitacions.
Gorgues, per la seva part, va vincular la falta d’oferta a la regulació de preus i va advertir que pot afectar negativament la qualitat del parc d’habitatges, ja que els propietaris no invertiran en rehabilitació si no poden obtenir rendiment econòmic. Aquest punt va ser matisat per Pinto, qui va recordar que la normativa vigent permet incrementar fins a un 10% el preu del lloguer si es fan obres de rehabilitació. Tot i això, va qualificar aquest mecanisme d’“efecte pervers”, ja que pot incentivar intervencions que busquin únicament apujar el preu.
Un canvi de paradigma amb múltiples aproximacions
Tant Pinto com la resta de participants van coincidir que hi ha indicis de canvi en el model, però també obstacles importants. El debat va posar de manifest la complexitat del problema de l’habitatge, que combina dèficits d’oferta assequible, usos especulatius, pressió demogràfica i inestabilitat en el mercat de lloguer.
La referent de la missió d’habitatge del PEMB, va posar sobre la taula tres actuacions prioritàries per fer front a aquesta crisi: donar un ús més eficient i social al parc existent, reduint els usos turístics i els pisos buits; impulsar la rehabilitació extensiva d’habitatges; i incrementar la inversió de les administracions públiques i d’inversors privats que estiguin oberts a obtenir una rendibilitat raonable, per augmentar el parc d’habitatge assequible.