Construir una metròpoli resilient, pròspera i cohesionada és l'objectiu del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona pel 2030
El PEMB compleix 30 anys i convida les entitats públiques, privades i ciutadanes de la regió metropolitana a dissenyar conjuntament un nou pla de futur
- 25-10-2018
- Compromís Metropolità 2030
- 205 Lectures
El coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, Oriol Estela Barnet, ha conduït la xerrada “30 anys pensant la Barcelona del futur” emmarcada dins els periples del Col·legi de Geògrafs on ha fet un repàs als reptes passats, presents i futurs de la regió metropolitana de Barcelona.
Oriol Estela a l?inici de la xerrada ?30 anys pensant la Barcelona del futur?
El PEMB fa tres dècades que té un compromís metropolità dissenyant i teixint les complicitats per un futur millor per a la regió de Barcelona. Ara, en el seu 30è aniversari, vol assentar les bases d'un nou pla que ha d'orientar la metròpoli a ser, segons ha destacat el seu coordinador general “resilient, on es puguin satisfer les necessitats més bàsiques per a tothom, a tot arreu i en tot moment; pròspera, que utilitza la innovació i la creativitat per generar prosperitat i noves solucions als reptes urbans; i cohesionada, connectada i en xarxa, que impulsa un progrés intel·ligent, sostenible i inclusiu, focalitzat en la millora de la qualitat de vida i la generació d'oportunitats per a tothom”.
Oriol Estela ha fet un repàs als orígens de l'entitat i als diferents plans estratègics que ha tingut la ciutat i l'àrea metropolitana. També ha explicat el context en que es va definir l'estratègia del I Pla Estratègic a partir del 1988 després que Barcelona fos nominada seu dels Jocs Olímpics. Segons Estela, calia beneficiar-se dels seus efectes positius en la imatge de la ciutat, identificar i promoure estratègies pel desenvolupament econòmic i social de Barcelona així com de l'àrea metropolitana, i fer-ho amb els principals actors de la ciutat. El coordinador general del PEMB s'ha centrat, però, en els factors de canvi en les darreres tres dècades:
- Com la ciutat ha passat de ser àrea metropolitana a haver de pensar en un concepte més ampli com és la regió metropolitana.
- La transició del Pla General Metropolità del 1976 al futur Pla Director Urbanístic.
- Com hem passat d'una època de creixement i construcció al reciclatge urbà actual i al reaprofitament i regeneració dels espais.
- L'aposta que es va fer per l'ampliació i creació de grans infraestructures com l'aeroport del Prat o les rondes de circumval·lació versus el model actual, en el que la prioritat és la gestió en xarxa de les infraestructures ja existents.
- Els grans esdeveniments que acull a ciutat des de fa tres dècades i que cal veure ara quin és el retorn d'aquests cap al territori i la ciutadania.
- També la situació política ha canviat considerablement. Si el 1988 hi havia majories de govern sòlides, actualment hi ha una hiperfragmetació a l'espai polític.
- En les dècades passades els processos eren molt més pausats. En canvi, amb la digitalització la immediatesa és el que prima i els llocs de treball o les formes de participació es troben en canvi permanent.
Després d'analitzar els elements que empenyen al PEMB a desenvolupar un nou pla per a la regió, Estela ha posat èmfasi en el que ha de ser el seu objectiu central: “impulsar el progrés social i econòmic basat en la innovació i la sostenibilitat per reduir les desigualtats i la segregació urbana”, i ha remarcat que “no pot ser que hi hagi una diferència en l'esperança de vida de 10 anys entre dos barris que estan a 5 quilòmetres de distància. Hi ha qui diu que en les nostres vides influeix més el codi postal que el codi genètic”.
“Tenim sobre la taula reflexions i propostes recents emergides de diverses organitzacions i plataformes de la societat civil que han de ser tingudes en compte”, ha seguit el coordinador, que ha afegit que “la ciutat és conflicte, diversitat, contradicció. Com pots controlar el que fem si cadascú té la seva estratègia i no hi ha un espai on compartir-les? Aquest és el repte que tenim, identificar qui fa els relats de la metròpoli i integrar-los”.
Les tasques del PEMB són aglutinar i canalitzar les demandes metropolitanes, coordinar iniciatives, plataformes de concertació o projectes i ser l'impulsor i articulador de debats sobre els reptes de futur i certes polítiques metropolitanes. És per això que, segons Oriol Estela, el nou pla estratègic metropolità de Barcelona “s'haurà de construir sobre la base de les aportacions i el compromís de tots els components de l'anomenada quàdruple hèlix: les administracions públiques, el sector privat, el món acadèmic i de la recerca i la ciutadania i les seves organitzacions” a qui ha convidat a afegir-se per elaborar el nou pla.