Cal debat, reflexió i formació entorn el fenomen de les dades personals massives per tal de garantir la privacitat i incorporar l'ètica als seus usos

El PEMB celebra una nova edició del Racó de #Repensar, en el marc de la Smart City Week, al voltant del documental 'The Great Hack', que desgrana els secrets del cas de Cambridge Analytica

  • 13-11-2019
  • Resum d'activitats
  • 711 Lectures

L'escàndol de Cambridge Analytica, el març de 2018, va posar sobre la taula la vulnerabilitat que patim pel que fa al control de les nostres dades i la realitat en l'ús fraudulent d'aquestes per a influir en processos democràtics. La companyia britànica havia tingut accés de manera indeguda a prop de 87 milions de perfils de Facebook gràcies als quals es van poder establir fins a 5.000 punts de dades sobre cada votant nord-americà. Dades que van ser utilitzades durant les eleccions del 2016 en benefici de la campanya de Donald Trump. Aquest és el cas que tracta The Great Hack, el documental de Netflix escollit per a la nova edició del Racó de #Repensar: ‘Dades personals massives: qui, com i per a què les utilitzen?', organitzada pel PEMB i MyData Barcelona i celebrada a l'Auditori de Fira Sabadell en un exercici de descentralització de la Smart City Week. La necessitat de formació continua, reflexió i debat al voltant dels drets i deures que tenen a veure amb les dades i d'incorporar l'ètica i la privacitat en el disseny i en els seus usos ha estat una de les conclusions extretes del debat posterior que ha comptat amb la participació de Paul Olivier Dehaye, assessor del documental i fundador de PersonalData.IO, Karma Peiró, periodista de dades especialitzada en transparència, dades obertes, transformació i comunicació digital, i Josep Maria Ganyet, CEO de l'empresa Mortensen, professor de Comunicació Audiovisual a la UPF i expert en transformació digital a l'empresa i la societat.

Racó de #Repensar: Dades personals massives: qui, com i per a què les utilitzen?
Racó de #Repensar: Dades personals massives: qui, com i per a què les utilitzen?

La benvinguda ha estat a càrrec de Montse González, tinenta d'alcaldessa de Desenvolupament Econòmic i Impuls Administratiu de l'Ajuntament de Sabadell, que ha agraït al PEMB el fet d'escollir Sabadell per a dur a terme una de les activitats de la Smart City Week, esdeveniment que sol limitar-se a la ciutat de Barcelona i alguns municipis de l'AMB. En aquesta direcció, Oriol Estela Barnet, coordinador general del PEMB, ha volgut posar en valor la voluntat de l'associació per “descentralitzar aquest tipus d'esdeveniments i implicar cada cop més territoris com el Vallès o el Maresme”. “Cal tenir present que la gran capacitat de saber recollir i utilitzar les dades és un element de progrés, però també de perill”, ha advertit González en referència a la temàtica del cine-fòrum. Segons la tinenta d'alcaldessa, “no totes les dades s'han d'utilitzar de la mateixa manera i garantir-ne la privacitat és fonamental”, i és per aquest motiu que “tot el que té a veure amb la digitalització de la nostra vida és un dels pols fonamentals del proper pla estratègic metropolità 2030”, ha explicat Estela.

Però, quins escenaris de futur pròxim hi ha que garanteixin més control sobre les nostres dades? Quin és el panorama a nivell mundial i com podem fer que el model europeu (en què les dades pertanyen a les persones) guanyi protagonisme per sobre del nord-americà (les dades són de les empreses) i el xinès (les dades són del govern)? Com hauria de controlar-se la governança dels algoritmes? És el model de les “dades ètiques” el camí a seguir? Aquestes han estat algunes de les preguntes per introduir el debat que ha formulat Ignasi Alcalde, expert en visualització de dades i membre de MyData Barcelona.

“La penetració de les plataformes nord-americanes és pràcticament un monopoli”, ha començat la seva intervenció Josep Maria Ganyet, “qui pot deixar d'utilitzar Facebook, Whatsapp o Youtube?”, ha preguntat, “és possible, però d'una manera molt militant”. Per això, tots tres ponents han coincidit en la importància que les dades i el seu control pertanyin a les persones, tal i com planteja el model europeu. Un model però, que Karma Peiró ha definit com “fràgil”: “La protecció de dades europea és una petita porció de llum perquè en el moment que Europa necessiti comprar tecnologia més puntera, com pot ser la intel·ligència artificial o el reconeixement facial, es veurà obligada a comprar-la a Xina o a Sillicon Valley i nosaltres, la ciutadania, no ho sabrem”. És per això que, segons la periodista de dades, cal reflexió, debat i formació continuada sobre el que realment significa que tinguin les nostres dades i el què poden fer amb elles.

Google disposa de les dades dels historials clínics de milers de persones. L'Institut Nacional d'Estadística recopilarà les dades dels nostres telèfons mòbils, comprades a les grans companyies telefòniques, durant 6 dies. Les escoles catalanes disposen de Google Suite i cada dia més de 300.000 nens i nenes de Catalunya l'utilitzen proporcionant dades i deixant un rastre abans, fins i tot, de ser-ne conscients. I tot això és legal, ha explicat Karma Peiró, “se'n pot fer un bon ús o un mal ús i hi ha gent a favor i gent en contra”, per aquest motiu, ha insistit, “cal debatre i conscienciar-nos”, o, segons Josep Maria Ganyet, tornar-nos “activistes digitals i utilitzar els nostres tuits, likes, vídeos i selfies per a fer pressió als governs i revertir la tecnologia al voltant de les dades en el nostre benefici”. En la mateixa direcció, Paul Olivier Dehaye ha reclamat “més control de com es recol·lecten i usen les dades personals per a després donar la volta a aquesta feina cap a altres usos que sí ens poden beneficiar”.

“Aquí hi ha negoci fent les coses bé”, ha exposat Ganyet, “cal incorporar la cultura de l'ètica aplicada al disseny, al disseny d'aplicacions i al model de negoci”, ha dit l'expert, “i premiar comportaments i usos de les dades inclusius o respectuosos amb el planeta”. El problema és que la via ètica fins ara no ha sigut rendible, ha continuat Peiró, i que “inclús els governs tenen poca consideració amb l'ètica”. Segons la periodista, “per a convertir-nos en activistes digitals abans ens hem de donar molts cops i viure molts exemples frapants, com el de Cambridge Analytica, que generin cada cop més consciència”.

Per exemple, els algoritmes de decisió automàtica, que aprenen de manera automàtica per conjunt de dades o a través de l'experiència, s'estan aplicant ja a tot arreu. Però què passa amb aquests algoritmes que poden deixar-te automàticament fora d'una ajuda social o realitzar un diagnòstic mèdic?, que estan basats en dades esbiaixades o desactualitzades, ha explicat Peiró, “és molt complicat detectar els biaixos i mentrestant els algoritmes van aprenent profundament”. A Catalunya, però, en justícia i sanitat no s'usen algoritmes de decisió directa sinó d'ajut a la decisió. La resolució final depèn d'un professional, a diferència de països com els Estats Units.

Quin altre problema trobem? Dins l'ecosistema de les dades personals massives estan sorgint iniciatives i alternatives a les eines tradicionals que permeten tenir una millor privacitat i major control del rastre de les nostres dades, però la majoria són de pagament. “La privacitat esdevé un nou luxe”, ha explicat Ganyet, que ha posat com exemple la diferència entre els jocs gratuïts o de pagament, “si jugues a un joc gratuït al mòbil, dones permís per a cedir les dades i reps publicitat, et sotmets a estratègies d'adicció, etc. En canvi, si et gastes els diners en la seva versió de la consola, és completament diferent”. L'addicció precisament, és un dels altres reptes als que cal fer front en tot aquest fenomen de les dades personals massives i és un dels projectes que ha explicat Paul Olivier Dehaye, que es troba actualment treballant amb l'OMS per tal d'entendre com es crea i desenvolupa l'addicció a les xarxes socials, a internet i als smart phones per poder donar resposta a aquesta problemàtica.

“En el moment en que ens trobem, s'ha inventat la fórmula per a crear negoci, fer de la ficció realitat i fer creure que la realitat és ficció”, ha acabat Karma Peiró, per això, ha dit, “aquest documental s'hauria de projectar a tots els centres cívics i educatius per a provocar el debat i traslladar la reflexió també a les nostres eleccions, per exemple, i preguntar-nos què està passant. “La democràcia no porta bé aquesta facilitat d'accés a la participació que donen les xarxes socials”, ha continuat Josep Maria Ganyet, “hauríem d'aprendre a considerar la democràcia com una aplicació que ens ajuda a simplificar la complexitat i que, com tota aplicació, es pot hackejar, pot tenir errors... Hem de treballar per arreglar-la i fer-ne una versió 2.0”, ha conclòs el professor.

Si vols aprofundir sobre aquest tema t'invitem a llegir l'entrevista a Genís Roca que hem realitzat

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

X

Subscriu-te a la nostra newsletter

Vols rebre les convocatòries del PEMB? Subscriure'm ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +