Cal una mirada metropolitana per afrontar els reptes d’una Barcelona en transformació

Aquest primer acte del cicle 'Repensant Barcelona. Entre l’impuls global i els reptes locals' celebrat a l’Ateneu Barcelonès va posar a debat alguns dels reptes més urgents i complexos de la metròpolis: gentrificació, turisme i infraestructures. A més de la participació d’Oriol Estela, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), l’acte va comptar amb la presència de Miquel Puig, economista i exsecretari d'Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat; Carla Izcara, investigadora a Alba Sud i experta en turisme, i Rubén Martínez, director d'Urbanisme i Transició Ecològica a l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA).

Els quatre ponents van coincidir en la necessitat d'introduir canvis per afrontar els reptes de Barcelona, especialment en matèria de turisme, tot i proposar solucions diverses. Per obrir el debat, tots quatre van respondre la pregunta de què ha de viure Barcelona. Rubén Martínez va subratllar la importància de desenvolupar economies més resilients i autosuficients davant futures crisis, mentre que Carla Izcara va posar l’accent en repensar el model turístic. Oriol Estela va fer èmfasi en la necessitat de pensar Barcelona des d’una òptica metropolitana i va alertar que no hauria de viure “de rendes”, sinó d’activitat productiva. Miquel Puig, per la seva banda, va defensar una aposta per economies basades en el coneixement que garanteixin un alt nivell de vida per als ciutadans.

La necessitat d'una mirada metropolitana

Un dels temes que va apuntalar Estela durant el debat, i en el qual va coincidir amb Carla Izcara i Rubén Martínez, va ser la necessitat d’abordar els problemes de Barcelona des d’una perspectiva metropolitana. En aquest sentit, el coordinador general del PEMB va destacar que “cal superar la visió estrictament municipal i entendre Barcelona com la ciutat dels 5 milions d’habitants, que és la ciutat real”, fent referència a la regió metropolitana. Això implica repensar l’economia de manera integrada i connectada, evitant la concentració d’activitats en determinades zones i promovent una major coordinació territorial.

Gentrificació i turisme: cap a una economia més equilibrada

El debat va posar en relleu la necessitat de governar el turisme per garantir la sostenibilitat i reduir la pressió sobre els barris més afectats, però no hi va haver consens sobre com dur-ho a terme. Miquel Puig va defensar la limitació de les llicències d’habitatges turístics per frenar la gentrificació i va advocar per un “turisme de qualitat”, argumentant que un turisme més car garantiria salaris més dignes per als treballadors del sector. Carla Izcara, però, va rebatre aquesta idea, assenyalant que el “turisme elitista” no implica necessàriament millors condicions laborals. Va subratllar la importància de reforçar les iniciatives en defensa dels drets laborals i de repensar un model turístic que tingui en compte el benestar dels residents.

Ampliant la mirada, Estela va assenyalar que la turistificació no és un fenomen exclusiu de Barcelona i que altres ciutats globals han adoptat mesures diverses per regular-lo sense un èxit rotund. “L’única sortida que veig és un gran pacte entre ciutats per establir límits clars i compartits”, va apuntar.

Infraestructures i grans esdeveniments: quina Barcelona volem?

Pel que fa a les infraestructures, els ponents van coincidir en la necessitat d’un millor sistema de transport públic metropolità, especialment una xarxa de Rodalies més eficient. Estela va subratllar que “la prioritat ha de ser Rodalies i la connexió de mercaderies per reduir la dependència del transport per carretera”.

Però el debat sobre l’ampliació de l’aeroport també va ser present. El coordinador general del PEMB va explicar que no s’ha de concebre com una acció aïllada amb impacte únicament sobre el medi ambient, sinó que s’ha de pensar en les conseqüències que tindrà en l’habitatge, el transport o l’economia per al conjunt de la regió metropolitana. Una visió que va compartir el director d'Urbanisme i Transició Ecològica de l’IDRA, que troba a faltar mirades més holístiques que apuntin les conseqüències de l’ampliació en un sentit més ampli. Estela també va subratllar la importància de pensar a llarg termini: ”Si aquesta ampliació s’acaba portant a terme, quin serà el següent pas?”.

En relació amb els grans esdeveniments, es va debatre sobre els seus beneficis i impactes i tots quatre ponents van coincidir que ja no és necessari organitzar esdeveniments per situar Barcelona en el mapa internacional.

Rubén Martínez va advertir sobre la necessitat de condicionar-los a criteris socials i ambientals clars i no deixar la governabilitat de la ciutat en mans de privats, per exemple tenint una reserva de sòl públic important. En aquest sentit, Estela aposta per no pensar en els grans esdeveniments com a fita, si no com a mitjà per aconseguir alguna altra cosa que aporti valor afegit al territori i a la ciutadania, com ara l’articulació de les connexions metropolitanes. Per la seva banda, Carla Izcara va criticar les externalitats negatives que sovint comporten aquests esdeveniments, com la precarització laboral, l’impacte ambiental, el malbaratament alimentari, etc., mentre que Miquel Puig va defensar que només haurien de celebrar-se si contribueixen realment a construir ciutat i “generar autoestima col·lectiva”.

Un futur metropolità amb visió estratègica

Com a conclusió, es va remarcar la importància d’una planificació estratègica metropolitana per afrontar els reptes de la ciutat i la seva àrea d’influència. Estela va subratllar que cal apostar per la transferència tecnològica i la millora d’infraestructures a escala metropolitana, recordant que Barcelona ja és la ciutat dels 5 milions d’habitants i que més de la meitat de la població treballa en un municipi diferent del seu. Va advertir que l’especialització econòmica no implica concentració en pocs quilòmetres, posant com a exemple Silicon Valley, que triplica en extensió la regió metropolitana de Barcelona sense perdre la seva especialització.

L’acte va posar de manifest que el debat sobre el futur de Barcelona no pot ser aliè a la realitat metropolitana i passa inevitablement per reforçar la cooperació entre municipis i articular la governança metropolitana, sense que això necessàriament passi per la creació de noves institucions, segons Estela.