'Barcelona Demà' debat al #CicleResilient sobre emergència climàtica, ambiental i com habitar territoris saludables

La Jornada Inicial del Cicle de la Metròpoli Resilient s'ha celebrat al CCCB i ha servit per enfocar les missions necessàries per garantir que l'RMB esdevingui un territori saludable i sostenible, tot assegurant el benestar i la salut de la seva ciutadani

  • 01-07-2021
  • Compromís Metropolità 2030
  • 840 Lectures

El procés participatiu “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030” ha celebrat la Jornada Inicial del seu tercer cicle dedicat a la Metròpoli Resilient. Diverses persones expertes nacionals i internacionals del món de l'urbanisme, la mobilitat, la sanitat i la sostenibilitat han estat convidats a participar en les taules de debat proposades i en el diàleg conduït per l'entitat d'estudiants deba-t.org. La jornada s'ha celebrat al Teatre del CCCB i s'ha pogut seguir presencialment i virtual a través de la plataforma des d'on es convida a tots els espectadors a aportar les seves propostes. 

#CicleResilient sobre emergència climàtica, ambiental i com habitar territoris saludables
#CicleResilient sobre emergència climàtica, ambiental i com habitar territoris saludables

Com en totes les sessions celebrades fins ara, les presentacions de la jornada han anat a càrrec d'Oriol Estela Barnet, coordinador general del PEMB, i de Jordi Martí, president de la comissió executiva del PEMB i vicepresident de planificació estratègica de l'AMB. Ambdós han recordat que si hi ha un eix dels que articulen el pla metropolità que té clarament una dimensió on les fronteres administratives són totalment invisibles, aquest és el de l'emergència climàtica i ambiental. “Cap territori —ha recordat Martí— pot afrontar l'emergència tot sol, per això la resposta ha de ser concebuda regionalment”. 

Taula 1: Emergència climàtica 

El geògraf i meteoròleg a RAC1 i RAC 105, Martí Oliveras, ha moderat la primera taula enfocada en repensar les metròpolis per afrontar l'emergència climàtica. La ponència principal ha anat a càrrec de Dan Hill, director de disseny estratègic a Vinnova, agència estatal sueca d'innovació. Hill ha apuntat la importància de crear ciutats que ajudin a mitigar els efectes de l'emergència climàtica, que curin i es regenerin. “S'ha d'aplicar la innovació als carrers a través de la participació de tots els agents que els utilitzen, per exemple amb tallers de participació o també d'infants”. Ha explicat un cas real de Vinnova en què a partir d'aquests tallers es van generar tota una sèrie de mòduls de mobiliari urbà per testar propostes de transformació. “La ciutat que comença a la porta de casa teva és la que més utilitzes, per tant la que més has de cuidar”, ha recordat. També ha subratllat la importància de “reutilitzar les infraestructures (comercials, industrials o de transports) que queden buides per manca d'ús i donar-los un ús més local. Com el moviment New Bauhaus”. Ha finalitzat la seva intervenció amb tres conceptes clau per afrontar la resiliència: participació, enfocament sistèmic i imaginació.

A continuació ha començat el debat protagonitzat per Dan Vivas, portaveu del moviment Fridays for Future a Barcelona, Maite Pérez, cap del Departament de Mobilitat de l'IERMB, Assumpta Farran, directora general d'Energia de la Generalitat de Catalunya, i Xavier Bernat, director de Transició Ecològica i Justa d'Aigües de Barcelona. 

Vivas ha volgut deixar clar des d'un inici que “cal un canvi de paradigma, perquè ni les dades ni els debats fan front al canvi climàtic” i que no tots els canvis —per exemple, convertir tots els cotxes en cotxes elèctrics— són positius, ja que poden causar encara més danys col·laterals”. Pel que fa a l'aigua de les metròpolis, ha apuntat que cal tenir una mirada cap a l'autoabastiment; i de la mobilitat que “cal descentralitzar el transport públic per desestressar els centres actuals de la ciutat”. Farran ha coincidit amb Vivas en el canvi de model necessari, però ha recordat que “actuar sense un model clar en la transició energètica és perillós, perquè les ciutats no poden sobreviure esprement el món rural”. Perquè sigui justa la transició energètica, requereix d'un gran compromís entre l'agenda urbana i l'agenda rural. Algunes de les dades preocupants i que caldria revertir són que “actualment el 45% de l'energia que es consumeix a la Catalunya és de mobilitat, i d'aquesta un 95% és petroli” i que  “d'aquí a 10 anys un 50% de l'electricitat que consumim ha de ser renovable, cal fer possible incrementar l'autoabastiment del territori, per exemple a través de la utilització de sostres amb plaques solars”. Pérez ha posat de manifest quatre grans reptes que té l'RMB, “les pautes de mobilitat no són gens favorables en els darrers 20 anys; la dependència dels vehicles privats és exagerada a l'RMB i una de les causes de l'alta contaminació; s'ha de trobar la manera de fer decréixer els fluxos de mercaderies; i conseqüentment, fer de les ciutats esdevinguin un lloc saludable i resilient”. Finalment Bernat, d'Aigües de Barcelona, ha destacat que la clau està en aprendre a regenerar més que extreure. Pel que fa a l'aigua “regenerar-la tantes vegades com sigui possible per extreure'n menys recursos dels existents”, i per exemple, “els residus generats en la depuració d'aigua convertir-los en biometà per incorporar aquest biometà com a combustible per als autobusos metropolitans”.

Taula 2: Emergència ambiental

El km0 en l'alimentació, els espais verds a les ciutats o la distribució de l'aigua han centrat el debat de la segona taula, moderada per Cori Calero, periodista de TV3. “La contaminació és la cara B del problema” ha començat Pablo Martínez, cofundador 300.000 km/s i projecte Air Biennale de Venècia. “Cal fer visible la contaminació per prendre consciència i afrontar el repte”. També ha destacat que “tenim ciutats mal dissenyades, per exemple, Barcelona amb moltes coses a dins i després superfícies immenses buides a fora”. I alerta que “hem consumit el sòl de manera molt ineficient”. Sandra Carrera, directora de la Xarxa per a la Conservació de la Natura, ha recordat que “la falta de natura, d'espais verds a la ciutat és un dels principals reptes” perquè la natura es la base de la nostra societat i la nostra economia. També ha posat sobre la taula que “s'ha d'aturar la pèrdua de biodiversitat”. Segons Jordi Valls, director general de Mercabarna, manca una governabilitat ben estructurada. Per ell, un dels grans reptes de l'RMB és “poder ser capaços d'alimentar la gent reduint les externalitats de la producció de l'alimentació”. Ha dit que falta una planificació urbana més eficient de l'alimentació, i que “reduir les emissions en la distribució de mercaderies és el gran repte de Mercabarna”. Finalment Narcís Berberana, Chief Strategist Office a AGBAR, ha mencionat que les companyies d'assegurances tenen l'aigua com un dels principals riscos, i això enllaça aquests riscos ambientals amb el món econòmic. Connectant l'RMB amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible ha apuntat que “manca l'ODS que recordi que cap d'ells és eficient si l'altre tampoc es compleix”. Per a ell, el gran repte és “reduir el dèficit hídric de l'RMB per assegurar la salut del nostre ecosistema”.

Seguidament ha tingut lloc la conversa entre Cori Calero i la ponent principal Isabelle Anguelovski, professora de Recerca ICREA i directora del Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability. Anguelovski ha posat de manifest la injustícia climàtica existent en alguns barris, i que “fa falta una justícia climàtica interseccional que repari desigualtats en l'àmbit de gènere, edat, ètnia, classe i que posi els ciutadans al centre”. També calen “polítiques d'habitatge molt poderoses que permetin fer reformes verdes i estructurals dels edificis”. Tot això ha de desembocar en una “renaturalització i en una possible agricultura urbana”.

Taula 3: Territoris saludables 

Finalment, la darrera taula de debat ha estat moderada per David Guerrero, periodista de La Vanguàrdia. La ponència principal ha anat a càrrec de Carlos Moreno, conseller especial d'Urbanisme a l'Ajuntament de París i director científic de la càtedra Emprenedoria, Territori i Innovació a la Universitat de la Sorbona de París. Moreno ha explicat els avantatges d'avançar cap a la ciutat dels 15 minuts per assegurar que a tots els barris hi hagi varietat de serveis, i que s'hi puguin dur a terme totes les activitats quotidianes i millorar així la qualitat de vida de les persones. També que “cal dotar d'altres usos infraestructures que ja són presents als barris i poden ajudar a dinamitzar la vida de les persones que hi viuen”. I sobretot canviar els paràmetres de la mobilitat per dessaturar els centres i rescatar la idea de la proximitat”.

Els participants del darrer debat han estat Carme Borrell, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, Raúl Chanclón, manager de Sales & Marketing a Casa Seat, Gerardo Wadel, soci Fundador Societat Orgànica, i Rosa Suriñach, coordinadora de l'Urban Resilience Programme, UN-Habitat. Concidint amb Moreno, Borrell ha afirmat que “la ciutat dels 15 minuts seria molt saludable si funcionés”. Pel que fa a la mobilitat, també ha estat d'acord en que “cal ordenar l'espai perquè les persones es moguin de manera sostenible, millorant la salut i la qualitat de l'aire”. Ha afirmat que “els que ens dediquem a la salut pública, defensem el vehicle col·lectiu, si el que volem és fer salut el que hem de fer és promoure caminar, la bicicleta i el transport compartit”. Chanclón, de Casa SEAT, ha destacat la bona rebuda que han tingut en la societat els patinets o les motos elèctriques i el sharing. “Les ciutats han d'avançar cap a la mobilitat elèctrica, per això necessiten un gran impuls, per exemple més espais per aparcar motos elèctriques”.  Ha afegit que “sempre que parlem de les ciutats, la mobilitat és un pilar bàsic per a la sostenibilitat” i per repensar-la “cal tenir en compte que els paràmetres entre els joves han canviat, i aquests són els que es desplaçaran en el futur de les nostres metròpolis”.

 Wadel ha recordat com, durant la pandèmia, habitatges comunitaris van ser molt més resilients que els individuals gràcies al fet de fer comunitat i socialització entre els veïns. Pel que fa a la mobilitat, ha estat d'acord amb la resta de ponents que “no és un canvi d'un vehicle antic per un altre d'elèctric, sinó un canvi de paradigma, un decreixement també del vehicle privat”. Finalment Suriñach ha clos el debat i ho ha deixat molt clar: “Hem perdut el sentit comú, el sentit que una ciutat és un lloc on hauríem de viure bé”. El ràpid creixement de les ciutats, ha dit, “és una de les tendències principals del s.XXI, per tant, un dels principals punts és com incorporem la salut a qualsevol política pública”. Finalment, “el principal repte i objectiu que tenim és com ens movem a la ciutat, i qui té més capacitat de moure's per la ciutat en mobilitat privada”. Ha dit que s'ha d'avançar cap a “crear més carrers de vianants i canviar l'espai públic, sobretot renaturalitzar l'espai”. 

Diàlegs del futur: Com tindrem ciutats sostenibles i saludables el 2030? A càrrec de Deba-t.org

 Finalment, la plataforma universitària deba-t.org, ha liderat el diàleg que ha clausurat la jornada inicial. Moderat per Laura Casserres, vocal de formació de deba-t.org, amb Alba Cabañas, directora LabEcoinnova, i Xavier Basagaña, de l'ISGlobal , s'han posat sobre la taula els punts més urgents per construir la metròpoli resilient: salut i sostenibilitat, ambdós necessaris per al benestar de la ciutadania.

 

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +