Barcelona acull el seminari internacional de tancament del projecte sobre planificació supramunicipal impulsat pel CIDEU
El Pati Manning ha acollit avui l’obertura del seminari internacional de tancament del projecte “Incorporació de la dimensió supramunicipal en la planificació i gestió de governs locals a Llatinoamèrica”, impulsat pel CIDEU en col·laboració amb la Diputació de Barcelona i amb el suport i acompanyament tècnic del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB). La trobada reuneix durant tres dies representants de governs locals d’Amèrica Llatina i d’Europa amb l’objectiu de compartir aprenentatges i experiències sobre com incorporar la dimensió supramunicipal en la planificació estratègica i la gestió urbana.
Cohesió territorial
El projecte, desenvolupat des de juliol de 2024, ha servit per treballar amb diversos governs locals per transferir coneixement, eines i experiències en planificació estratègica territorial, posant l’accent en la necessitat de superar els límits administratius municipals per abordar reptes urbans com la mobilitat, la gestió de recursos naturals o el desenvolupament econòmic. La iniciativa parteix de la constatació que molts dels grans desafiaments urbans actuals es manifesten a escala metropolitana i requereixen mecanismes de governança multinivell i cooperació entre municipis.
La sessió inaugural ha comptat amb les intervencions de Bàrbara Pons, secretaria general del CIDEU, Marga Barceló, cap del servei de Projectes Internacionals i Cooperació al desenvolupament a la Diputació de Barcelona i Rosa Arlene María, directora executiva del CIDEU, que han destacat el valor del treball en xarxa entre ciutats iberoamericanes i europees i el paper de la cooperació tècnica entre governs locals. Les tres han subratllat que el projecte ha permès compartir experiències de planificació territorial i governança multinivell entre municipis amb realitats diverses, reforçant la idea que els grans reptes urbans —ambientals, socials o de mobilitat— difícilment es poden resoldre si no es va més enllà dels límits administratius dels municipis.
Governar allò supramunicipal des de Barcelona
La primera taula de debat, titulada “Governar allò supramunicipal: experiències des de Barcelona”, i moderada per Oriol Estela, coordinador general del PEMB ha reunit diferents mirades institucionals i tècniques sobre la governança metropolitana. Eva Garcia Chueca, cap de prospectiva i estratègia a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Bàrbara Pons també directora de Barcelona Regional, Lluís Traveria, cap del servei Projectes Estratègics a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Miquel Pybus, adjunt de l’arquitecta municipal a l’Ajuntament de Barcelona, han reflexionat sobre com es viu la governança col·laborativa des de les diferents institucions que representen.
En la seva introducció, Estela ha recordat que, tal com assenyala Mariona Tomàs en el llibre Metrópolis sin gobierno. La anomalía española en Europa la governança metropolitana a Espanya presenta una particularitat respecte els principals països europeus per la manca d’una política estatal clara sobre àrees metropolitanes. En aquest context, ha remarcat que Barcelona és un cas singular ja que disposa d’institucions metropolitanes com l’AMB i d’un ampli ecosistema d’organismes que impulsen la governança col·laborativa entre administracions. Aquesta combinació d’institucionalitat i cooperació entre diferents nivells de govern —incloses les comarques— configura un model particular de gestió metropolitana.
Durant la sessió, s’ha insistit en la idea que la realitat metropolitana no és només una escala administrativa, sinó sobretot un “sistema d’interdependències econòmiques, socials i ambientals” que travessen els límits municipals. Segons Garcia Chueca, per això, cal governar els territoris des d’enfocaments funcionals ja que els fluxos que estructuren la metròpoli —com la mobilitat, el cicle de l’aigua, els residus o els sistemes alimentaris— obliguen a pensar i planificar més enllà dels límits municipals.
Una altra idea central del debat ha estat la necessitat de construir una visió estratègica compartida del territori i traduir-la en polítiques concretes. “Donar resposta als problemes que s’expressen a escala metropolitana passa per trobar solucions metropolitanes i construir una visió col·lectiva del territori”, ha afirmat Garcia Chueca.
Els reptes de la governança metropolitana
Les persones que han fet de ponents també han assenyalat diversos reptes per avançar en la governança supramunicipal. Un dels principals és la heterogeneïtat dels municipis que formen part de l’entorn metropolità. Segons Garcia Chueca, aquesta diversitat obliga a construir lideratges inclusius capaços de generar confiança i alinear interessos per impulsar estratègies comunes.
Un altre repte clau és la complexitat competencial entre diferents nivells d’administració, que sovint genera superposicions o “zones grises” sobre qui és responsable de cada política. En aquests casos, la governança relacional i els instruments de cooperació institucional esdevenen essencials per evitar bloquejos.
Des de la perspectiva de la gestió de projectes, Bàrbara Pons ha subratllat la importància d’anar més enllà de la planificació i avançar cap a l’execució conjunta de projectes metropolitans. En aquest sentit, ha defensat que la cooperació requereix també una narrativa compartida: “Cada municipi és una peça del puzle metropolità; el conjunt pot multiplicar molt més que la suma de les parts”.
La mirada dels municipis
Des del punt de vista municipal, Lluís Traveria ha explicat l’experiència de L'Hospitalet de Llobregat, una de les ciutats més denses d’Europa i fortament vinculada a la dinàmica de Barcelona. Segons ha afirmat, formar part d’un sistema metropolità ofereix grans oportunitats però també tensions i ha remarcat que molts reptes —especialment el de l’habitatge— només es poden abordar realment a escala metropolitana.
En la mateixa línia, Miquel Pybus ha apuntat que un dels grans desafiaments és incorporar la cultura metropolitana en la pràctica tècnica quotidiana de les administracions locals. “Si no tens cultura metropolitana, quan planifiques un servei o una infraestructura no penses que la ciutat continua més enllà dels límits de Barcelona”, ha explicat.
Espais de cooperació per construir governança
En les seves conclusions de la taula, Oriol Estela ha remarcat que la governança metropolitana no depèn només de les institucions formals, sinó també de la capacitat de generar espais de treball compartits entre administracions i equips tècnics. “La governança col·laborativa només és possible si hi ha dinàmiques de treball conjunt al darrere”, ha afirmat.
La jornada ha continuat amb dues taules de debat centrades en les diferents maneres d’abordar la dimensió supramunicipal des de la governança i la gestió dels serveis urbans. La primera, moderada per Bàrbara Pons, secretària general del CIDEU, ha posat el focus en la governança, la institucionalitat i els sistemes de gestió, amb experiències de ciutats com Tunja, Monterrey, Cuenca, Mérida i Granollers, que han compartit iniciatives per impulsar estructures metropolitanes, mecanismes de coordinació regional i eines de seguiment i participació ciutadana.
Posteriorment, la taula moderada per Irene Navarro, coordinadora del gabinet tècnic del PEMB, ha abordat la dimensió supramunicipal des de la prestació de serveis i la sostenibilitat, amb casos vinculats a la gestió de residus, la mobilitat metropolitana o la renaturalització urbana presentats per ciutats com Riobamba, Barranquilla, Mendoza, i Quito i de l’entorn metropolià ha comptat amb Mataró.
La jornada s’ha tancat amb la conferència “Mirades creuades sobre la gestió supramunicipal: reptes persistents i horitzons per una transició urbana sostenible”, impulsada per la Càtedra Futurs Metropolitans, l’Institut Metròpoli, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha proposat una lectura acadèmica dels principals aprenentatges i reptes identificats durant el seminari per avançar cap a models de planificació i gestió urbana més coherents amb l’escala funcional de les metròpolis.
El seminari continuarà els pròxims dies amb altres taules de debat i visites tècniques centrades en experiències de governança supramunicipal, prestació de serveis urbans i sostenibilitat, amb la participació de ciutats d’Amèrica Llatina i de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’objectiu final és consolidar aprenentatges compartits i reforçar la cooperació entre ciutats que busquen avançar cap a models de planificació i gestió més coherents amb l’escala real dels seus territoris.