Barberà - Montcada, Pallejà - Sant Vicenç i Viladecans - Sant Boi són els tres nodes d'interès amb major potencial per a la transició energètica en polígons industrials
Així ho determina l'estudi encarregat pel PEMB i l'AMB a Aiguasol, presentat aquest matí a Ca l'Alier, i que conclou que el mercat i la tecnologia existeixen però calen xarxes de distribució, aliances i un model de governança que permetin dur a terme el '
- 30-09-2019
- Resum d'activitats
- 183 Lectures
A l'àrea metropolitana de Barcelona existeixen nodes d'interès que són susceptibles a ser pilots per a la transició energètica en polígons d'activitat econòmica, com ara l'eix Barberà – Montcada, el de Pallejà – Sant Vicenç, o el de Viladecans – Sant Boi. Alguns d'ells presenten oportunitats tant per vector tèrmic com elèctric i, per tant, són ideals per a plantejar pilots ambiciosos. En aquest sentit, el potencial estimat de generació d'energia fotovoltaica en totes les cobertes aptes en espais d'activitat econòmica a l'AMB és de 190 GWh l'any. El mercat existeix, el que cal són xarxes de distribució, aliances i un sistema de governança que ho possibiliti. Aquesta és la conclusió que s'extreu de l'estudi encarregat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i la Direcció de Planificació Estratègica de l'AMB a l'empresa Aiguasol: “Polígons d'Activitat Econòmica: un actor important en la transició energètica” (pendent de publicació). Alex Ivancic, soci i consultor senior d'Aiguasol, i Pol Arranz, director de projectes de la consultora, han estat els encarregats de presentar el treball aquest matí a Ca l'Alier en un acte que també ha comptat amb la presència del Comissionat d'Agenda 2030 de l'Ajuntament de Barcelona, Miquel Rodríguez, el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, i el director de planificació estratègica a l'AMB, Francesc Magrinyà.
Debat amb els i les assistents a la presentació de ?Polígons d?Activitat Econòmica: un actor important en la transició energètica?
“És important entendre els polígons productius des d'un nou paradigma en el que juguin un important paper dins el panorama energètic metropolità i la tan desitjada transició energètica”, ha començat Miquel Rodríguez. “Aquest estudi és important perquè ens proporciona eines per fer front a l'emergència climàtica i en aquest sentit, el paper de l'administració ha de ser molt clar: hem d'ajudar en la transició energètica als polígons i cofinançar-la”, ha dit el Comissionat. El coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, ha volgut destacar la importància de la col·laboració amb la direcció de planificació estratègica de l'AMB per a detectar oportunitats, sinèrgies i recursos que permetin fer actuacions efectives al territori amb impacte a mig i llarg termini. “En un territori en el que hi ha més polígons que municipis és fonamental que dirigim la mirada a aquests espais que han sigut el pati del darrere de ciutats i pobles, és una qüestió de futur”.
Durant la seva intervenció, Francesc Magrinyà ha explicat les accions que s'estan duent ja a terme i ha establert el marc de referència en el que es treballa des de l'AMB per a la transició energètica al territori. El director de l'àrea de planificació estratègica de l'AMB ha destacat la importància d'un lideratge ferm, metropolità i públic en la lluita contra el canvi climàtic: “El Pla Clima posa de manifest que energia i mobilitat són punts centrals i evidencia que queda molta feina per fer”, ha apuntat, alhora que ha afegit: “s'ha avançat amb Barcelona Energia a nivell ciutat i amb l'adaptació d'edificis públics però cal fer el salt a nivell metropolità, en la indústria i en el sector privat”.
“Els polígons d'activitat econòmica a Catalunya en general i a l'àrea metropolitana de Barcelona en particular s'han planificat sense criteris mediambientals o energètics”, ha començat Alex Ivancic, “a més hi ha poc intercanvi entre les empreses que en formen part”, però, tot i així, davant d'aquest panorama, el soci i consultor d'Aiguasol ha volgut ser positiu: “La tecnologia, l'entorn normatiu (sobretot a Europa) i el món avancen, i això genera oportunitats per a canviar el paradigma energètic. En aquest context els polígons, per les seves característiques físiques i de demanda energètica, són un element que hem d'aprofitar. Aquest és l'objectiu de l'estudi, tot i ser una feina que s'ha de continuar”.
El document “Polígons d'Activitat Econòmica: un actor important en la transició energètica” (pendent de publicació) identifica unes primeres oportunitats, llocs concrets i tecnologies en les que es pot treballar per fer proves pilot. El treball també explora el tema de la governança ja que la tecnologia existeix però falta aplicar-la. “El que necessitem és més flexibilitat per a poder gestionar els recursos i, a partir d'aquí, treballar amb tecnologies que estan apareixent i ja són totalment comercialitzables com ara les bombes de calor, les bateries o l'energia fotovoltaica, i amb tecnologies habilitants que ens ajudin a implementar i gestionar de la manera més òptima com ara el blockchain”, ha dit Ivancic. De fet, l'energia fotovoltaica ha experimentat, en els últims anys, una baixada de cost entorn el 60-70% tornant-se així, una opció competitiva.
Al seu torn, Pol Arranz, ha entrat a valorar quantitativament l'estudi, en el que s'han analitzat 120 polígons. El director de projectes d'Aiguasol ha presentat diversos mapes de caracterització amb els resultats obtinguts (tots ells consultables al document pendent de publicació): principals focus de calor residual, potències de sinèrgies tèrmiques, potencial fotovoltaic-intrapolígon... A partir d'aquests focus, s'han definit tres nodes d'alt interès gràcies al seu potencial fotovoltaic i a les seves possibilitats d'establir sinèrgies tèrmiques en els que es podrien iniciar accions en un curt termini: l'eix al voltant de Barberà i Montcada, el de Pallejà i Sant Vicenç i el de Viladecans i Sant Boi, tot i que “amb tota seguretat hi ha altres polígons d'interès que no han aflorat en aquest estudi a causa de la manca d'informació i que es podran identificar en futurs treballs”, ha dit Arranz.
Ja per acabar, Alex Ivancic ha posat sobre la taula el tema de la governança. “L'any 2017 hi havia 39 associacions que cobrien un 55% de polígons amb algun tipus d'associacionisme empresarial. Als polígons on això passa, només hi participa un 39% de les empreses així que el grau d'associacionisme és més aviat baix”, ha explicat. Cal buscar un millor aprofitament dels recursos que es generen i en aquest sentit Ivancic ha apostat per una sèrie d'accions pel que fa a la governança tant des de l'administració supramunicipal, les cambres i les patronals com des de les pròpies empreses, el teixit associatiu, els gestors de polígons i l'administració local. Pel que fa als primers (governança top-down), és important:
- Simplificar i facilitar tot tipus de tràmits per a facilitar producció descentralitzada a escala
- Definir instruments per dinamitzar el mercat i atreure compromisos d'inversió privats
- Incentivar microxarxes per a polígons o comunitats energètiques
- Fomentar instal·lacions compartides i mercats locals d'excedents de capacitat: mesures fiscals, creació d'eines, comunicació i difusió
- Analitzar el rol d'actors específics com pot ser l'operador energètic metropolità i posar en practica la seva contribució
- Promoure pilots
I pel que fa als segons (governança bottom-up), cal tenir un actor integrant: gestor del polígon o associació local per a un creixement escalonat per fases:
- Intercanvi de bones pràctiques
- Creació pool de compra
- Mercat de capacitats excedents
- Autoconsum compartit
- Activació d'espais comuns/públics i l'entorn
- Fomentar acumulació
- Intercanvi amb l'entorn urbà
O bé la implantació de cop mitjançant un pilot potent.
Precisament és en aquesta direcció, i en el que es refereix a la governança, que s'ha centrat la conversa posterior amb els i les assistents, que han debatut entre la necessitat d'una legislació prèvia com la que actualment existeix a València (opció majoritària entre les persones que han pres la paraula) o la creació de propostes legislatives a partir d'experiències pilot. El soci i consultor d'Aiguasol, Alex Ivancic ha tancat l'acte amb una pregunta i dues dades provocatives: “El Pla Clima de l'AMB té un pressupost de menys de 4 milions d'euros l'any, el que suposa un 0,52% de la bossa de diners que gestiona l'AMB, i la inversió en economia circular i verda de l'Ajuntament de Barcelona és el 0,55% del seu pressupost. Creiem que amb aquests números farem la transició?”.