Agenda compartida per a la descarbonització: col·laboració metropolitana per avançar en la rehabilitació inclusiva d’habitatges
La tercera sessió de treball de l’Agenda compartida per a la descarbonització inclusiva en la rehabilitació d’habitatges a la regió metropolitana de Barcelona, organitzada pel Comitè Estratègic de l’Agenda, ha servit per assentar les bases de la col·laboració entre administracions, sector privat i organitzacions amb l’àmbit acadèmic (universitats i centres d’investigació del territori) per avançar en l’objectiu comú de descarbonitzar el parc residencial de la regió metropolitana amb criteris d’inclusió i beneficiant totes les llars, independentment de la seva situació socioeconòmica. Per això, les entitats participants han treballat la construcció de nous models de governança pel finançament i l’acompanyament a la ciutadania en els processos de rehabilitació.
Nivells de renda suficients
Emergència ambiental i climàtica
Cohesió territorial
Habitatge adequat
Un repte urgent: la rehabilitació energètica del parc d’habitatges de la regió
Gairebé la meitat del parc residencial de la regió metropolitana de Barcelona (RMB) es va construir abans de 1970 i presenta greus dèficits d’eficiència energètica. A Barcelona, només un 9% dels edificis disposa de Certificat d’Eficiència Energètica, mentre que fins al 63% tenen un potencial clar de rehabilitació. A aquesta realitat cal sumar-hi la fragmentació de la propietat, la manca de mecanismes estables de finançament i la desconnexió entre les polítiques de transició verda i les de justícia social.
El resultat és un parc d’habitatges energèticament inadequat i vulnerable, especialment en entorns amb menor renda familiar disponible, on es concentra una major necessitat de rehabilitació.
És per aquest motiu, que la visió compartida de futur de les administracions, entitats i organitzacions que formen part de l’Agenda és un escenari on totes les llars, independentment de la seva situació socioeconòmica, gaudeixen dels beneficis de l’eficiència energètica: estalvi, confort i salut. “Una descarbonització justa que contribueixi tant a la neutralitat climàtica com a la cohesió social del territori”, tal com ha explicat Luisa F. Pinto, membre del gabinet tècnic del PEMB i referent de la missió ‘Habitatge adequat’ del Compromís Metropolità 2030.
Dues iniciatives clau per avançar
És des d’aquest punt de partida que la sessió de treball ha posat el focus en dues iniciatives que es desenvoluparan de forma col·laborativa entre les entitats participants:
Nous models de governança pel finançament i l’avaluació d’impacte
Partint de la base d’una absència de mecanismes de finançament estables i adaptats a la realitat de les llars i d’una avaluació insuficient dels impactes socials, econòmics i ambientals, la iniciativa obre l’oportunitat de dissenyar i pilotar alternatives de finançament transformador i crear un marc innovador d’avaluació integral.
Un projecte en aquesta línia és el que s’està duent a terme al barri de Sant Ildefons (Cornellà de Llobregat), on la rehabilitació integral d’habitatges que s’està realitzant permetrà testejar metodologies d’avaluació que incloguin factors socials, econòmics i de salut per garantir que la rehabilitació no només millori l’eficiència energètica, sinó que també reforci la cohesió social i eviti processos de gentrificació.
Nous models d’acompanyament a la ciutadania i societat civil
En aquest cas, la baixa coordinació entre agents, la manca d’espais accessibles per a l’assessorament i la desconnexió entre polítiques públiques i realitats socials dificulten l’acompanyament a la ciutadania i l'activació de la demanda social de rehabilitació, però, alhora, generen oportunitats com el desplegament d’una xarxa de finestretes úniques en proximitat, la promoció del canvi cultural al voltant de la rehabilitació i la generació de coneixement a partir de la participació ciutadana.
En aquest cas, la principal actuació és la creació d’una xarxa territorial d’oficines de proximitat, concebudes com a finestretes úniques que ofereixin informació, assessorament tècnic i jurídic, suport en la tramitació d’ajuts, la gestió de l’obres i mecanismes de participació.
Casos demostradors: innovació en col·laboració
Durant la sessió s’han presentat quatre cassos que serviran d’espais d’experimentació per a exemplificar com els nous models poden traslladar-se a la pràctica:
Pla de Rehabilitació Extensiva del barri de Sant Ildefons (Cornellà de Llobregat): Es tracta d’una actuació estratègica en un dels barris més densos i complexos de l’RMB a través d’una diagnosi integral per identificar condicions socioeconòmiques, riscos d’exclusió residencial i oportunitats de transformació urbana. L’objectiu és generar coneixement sobre l’impacte real de la rehabilitació, tant en eficiència energètica com en salut, cohesió social i preu de l’habitatge. A més, s’hi exploren noves fórmules de finançament més inclusives i adaptades a la realitat socioeconòmica de les llars per escalar les intervencions a més edificis.
Oficina de Rehabilitació Energètica d’Edificis del Clúster de Serveis Immobiliaris (CSIM): El Clúster aposta per una oficina basada en la col·laboració público-privada, la simplificació de tràmits i la formació de professionals homologats, amb l’objectiu d’escalar projectes innovadors i garantir la sostenibilitat del model.
Finestreta Única de Rehabilitació d’ASVAL – INSPIRE-US: L’Associació de Propietaris d’Habitatges de Lloguer posarà en marxa la finestreta única, virtual i física, per a que els propietaris d’habitatge en lloguer puguin conèixer i realitzar els processos de rehabilitació dels seus habitatges, superant barreres financeres i tècniques i promoure solucions integrals que millorin confort, seguretat i accessibilitat.
Oficina Tècnica de Rehabilitació del Consell de Col·legis de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya: S’activa la rehabilitació energètica des de la ciutadania i els ajuntaments de Catalunya, mitjançant la informació, l’assessorament, la capacitació de professionals i la tramitació dels expedients. Veuen l’Agenda Compartida com una oportunitat en la creació d’aliances per accelerar la renovació massiva d’edificis, superant obstacles tècnics, millorant la qualitat de les intervencions, i garantint una transició energètica justa i inclusiva.
Dinàmiques de treball i resultats
La sessió s’ha articulat en dues dinàmiques col·laboratives. Una primera amb l’objectiu d’abordar els resultats esperats i aprofitar les capacitats tècniques de les entitats col·laboradores. I una segona per organitzar el treball col·laboratiu amb universitats i comunitat de l’àmbit de la recerca i identificar el seu rol en la generació d’evidències i en el desenvolupament de les actuacions.
Les dinàmiques i el debat generat han permès:
- Identificar la necessitat de recollir i compartir dades reals (energètiques, socials i de salut) per disposar d’una base comuna que permeti establir indicadors fiables i mesurar l’impacte real de la rehabilitació.
- Posar de manifest la necessitat de definir incentius específics per a intervencions que aportin retorns socials i de salut més enllà de l’eficiència energètica
- Avançar cap a la definició d’un protocol d’indicadors bàsics que, en una primera fase, es vol validar amb ajuntaments, serveis socials i entitats de salut, amb la previsió de poder engegar un projecte pilot al 2028.
- Reconèixer el repte de prevenir la gentrificació i les renovictions i posar en relleu la importància de mecanismes de seguiment que evitin que les millores energètiques expulsin les famílies vulnerables dels barris.
- Subratllar la necessitat de coordinar la futura xarxa de finestretes úniques amb un model clar de governança i lideratge compartit, partint d’una diagnòsi de les oficines actuals i capaç de donar resposta a les necessitats del conjunt del territori metropolità i de Catalunya.
- Establir les bases d’un full de ruta fins al 2028, amb tasques concretes i pautes de priorització territorial per assegurar que les intervencions arribin primer als barris i municipis amb més necessitats.
Conclusions
La tercera sessió de l’Agenda compartida ha posat de manifest que la rehabilitació energètica de l’habitatge no pot entendre’s només com una qüestió tècnica, sinó com un repte social, econòmic i ambiental que exigeix la implicació de tots els actors. Els casos demostradors mostren que és possible generar coneixement útil i models transferibles que vagin més enllà de l’eficiència energètica i impactin directament en la qualitat de vida de les persones.
El treball realitzat reforça la idea que cal coordinar esforços i establir un marc estable de governança metropolitana que garanteixi l’escalabilitat de les actuacions, la sostenibilitat dels mecanismes de finançament i l’acompanyament proper a la ciutadania.
Amb el lideratge del PEMB i RIS3CAT i la col·laboració d’ajuntaments, Generalitat, entitats socials i sector privat, la regió metropolitana té l’oportunitat de convertir-se en referent d’una transició energètica justa i inclusiva, capaç d’alinear la lluita contra el canvi climàtic amb la reducció de desigualtats i el reforç de la cohesió social, tal com promou el Compromís Metropolità 2030.
El debat ha deixat clara la necessitat d’una acció concertada entre administracions, agents socials, sector privat i comunitats veïnals. Per avançar, cal situar la justícia social al centre de les polítiques i explorar nous mecanismes de finançament que contemplin no només la rendibilitat econòmica, sinó també els impactes socials i ambientals.
RIS3CAT i el paper del PEMB
Aquesta Agenda compartida s’emmarca en la RIS3CAT 2030, l’estratègia per a l’especialització intel·ligent de Catalunya vinculada al FEDER, que promou un model socioeconòmic més verd, digital, resilient i just.
El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) exerceix un paper central com a oficina tècnica per a la coordinació del procés, en estreta col·laboració amb les entitats del grup promotor i la resta d’entitats col·laboradores. L’àmbit d’actuació cobreix els 164 municipis de la regió metropolitana de Barcelona.
Entitats del grup promotor:
- Ajuntament de Cornellà de Llobregat
- Ajuntament de Granollers
- Clúster de Serveis Immobiliaris CSIM
- Asociación de propietarios de viviendas en alquiler ASVAL
- Agrupació AuS – COAC
- Col·legi de l'Arquitectura Tècnica de Barcelona - CATEB
- O-HB Institut Metròpolis
- Instituto de Derechos Humanos y Empresa IHRB
- Generalitat de Catalunya
- Pla Estratègic Metropolità de Barcelona – PEMB
Entitats col·laboradores:
Ajuntament de Mataró; Ajuntament de Barcelona - IMHAB; Ajuntament d'Igualada; Ajuntament de Sabadell; Ajuntament de Viladecans; Ajuntament de Terrassa; Ajuntament de Sant Cugat del Vallès; Ajuntament; Ajuntament de Granollers; el servei redactor del PDU-AMB; Diputació de Barcelona; INCASÒL; Vimed; Clúster de Serveis Immobiliaris (CSIM); Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC); iTEC; Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida; CAATEEB – Col·legi de l'Arquitectura Tècnica de Barcelona; COAC – Col·legi d'Arquitectes de Catalunya; ASVAL; Fundació EuroPACE; BIT Habitat; Taula d'Entitats del Tercer Sector Social; Fundació Habitat 3; Institute for Human Rights and Business (IHRB); Leitat, Societat Orgànica; Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC); ICTA; CIMNE; Universitat de Barcelona: TERRIPOC, Hub en Sostenibilitat Global; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); Universitat Internacional de Catalunya (UIC); Centre d'Estudis Demogràfics (CED).