Joan Clos

El Pla Estratègic de Barcelona va ser un instrument de participació ciutadana i social per desenvolupar idees i propostes per als anys posteriors als Jocs Olímpics. Volíem posar en marxa una iniciativa de reflexió col·lectiva per tal d’evitar el que havia succeït en altres ciutats olímpiques, és a dir, que després dels Jocs es produís un buit d’iniciatives i propostes que acabés amb una depressió col·lectiva. Igualment, moltes ciutats olímpiques havien viscut fases de gran depressió econòmica, així com dèficits crònics que Barcelona volia evitar. Va ser per això que el Pla Estratègic es va iniciar tres anys abans de la data de celebració dels Jocs, amb la mirada posada en la següent fase d’evolució de Barcelona. Així, el Port, la Fira, els sindicats, les universitats, el Consorci de la Zona Franca, les associacions de veïns i tothom van estar cridats a participar-hi de manera activa per tal de forçar totes les institucions rellevants a un pensament prospectiu. Ara, una vegada han passat 30 anys, molts dels conceptes del Pla Estratègic són cultura comuna. Però en aquell moment van representar una veritable innovació en la cultura de relació entre les institucions i, fins i tot, en el desenvolupament d’un nou llenguatge.

Sens dubte, un nou exercici de prospectiva econòmica, social i territorial seria de gran utilitat tenint en compte les noves realitats, des de tots els nivells, de la primera meitat del segle xxi.