Com millorar la influència de les ciutats en la UE centra el debat organitzat per la Fundació Catalunya Europa en col·laboració amb el PEMB
Marta Galceran, investigadora del programa Ciutats Globals del CIDOB i Jordi Harrison, membre del Secretariat del CoR conclouen que les ciutats són una via clau de desplegament de les polítiques europees però cal reforçar la seva participació
- 22-03-2024
- Resum d'activitats
- 296 Lectures
Amb l'horitzó posat en les properes eleccions europees del 9 de juny, la Fundació Catalunya Europa va organitzar en col·laboració amb el PEMB el passat divendres 22 de març un debat sobre el paper i la influència de les ciutats a la Unió Europea. Actuen com una institució o més com un lobby davant les institucions europees? Haurien de tenir més participació en la presa de decisions? Tot i que un 70% de les polítiques locals vinguin determinades per la UE, els municipis no tenen espai per contribuir a la conformació d'aquestes polítiques. Com arribar a una millor integració de les ciutats en l'esquema europeu?, han estat algunes de les preguntes que han respost Marta Galceran, investigadora principal del programa Ciutats Globals del CIDOB i Jordi Harrison, membre del Secretariat del Comitè de les Regions, en un debat moderat pel coordinador general del PEMB, Oriol Estela i la directora de la FCE, Dolors Camats.
Marta Galceran, investigadora del programa Ciutats Globals del CIDOB
Des de l'òptica del CIDOB, Galceran ha explicat que la UE té força en compte les ciutats com a executores de les polítiques però, en canvi, costa més que se les escolti en la fase del disseny de polítiques i legislacions. Per això, ha dit, “és important ser presents a Brussel·les i tenir interlocució amb les institucions europees”. Ara mateix hi ha dos canals:
- Els de caire formal, a través de mecanismes estructurals i permanents que fan que hi hagi diàleg, com ara el Comitè de les Regions (CoR) i diverses fórmules de diplomàcia de ciutats.
- Els de caire informal, a partir de l'organització voluntària de les ciutats (com ara en xarxes tipus Eurocities) i de diferents mecanismes de contacte amb els òrgans europeus, en alguns casos mitjançant delegacions pròpies a Brussel·les.
Responent a la pregunta de partida de “fins a quin punt es pot potenciar el CoR per ser més eficient i útil per a les ciutats”, Galceran ha volgut fer dos apunts:
- El CoR és una referència mundial i és el mecanisme mes avançat per donar veu als governs locals en espais transnacionals, però té una debilitat estructural: el seu caràcter no vinculant i, per tant, únicament consultiu.
- El CoR agrupa realitats molt diferents. Té 329 representants electes locals i regionals. Només en el mon local, a la Unió Europea a dia d'avui hi ha 87.000 municipis amb mires molt diferents. També hi ha regions amb capacitats administratives i legislatives dispars. Un dels problemes tradicionals es que les grans ciutats no s'hi impliquen gaire, donat que ja s'agrupen en xarxes com Eurocities, amb estatus de gran ciutat, per aconseguir interlocució directa per altres canals.
Com a conseqüència d'això, les ciutats han vist més útil organitzar-se en xarxes sectorials i regionals per fer lobby a les institucions europees i ara fan més de lobby que d'institució. Però no es podrien potenciar d'alguna manera institucions com el Comitè de les Regions per donar cabuda a les seves reivindicacions?
Com a possible solució, Galceran ha apostat per una bicamaralitat i que el CoR pogués tenir un espai per les ciutats grans i les regions i un altre per a municipis més petits, per tal de crear mecanismes més homogenis.
Jordi Harrison, membre del Secretariat del Comitè de les Regions
Per la seva banda, Harrison ha reconegut que l'heterogeneïtat del CoR suposa una complexitat per a la presa d'acords però ha volgut posar en valor que això forma part de la seva riquesa. Durant la seva intervenció, ha recordat les principals vies d'influència a través de la Comissió Europea i el Consell d'Europa, que no són molt visibles “però sí efectives”. “En els dos sentits, no només de les ciutats cap a la UE sinó també de la UE cap a les ciutats”, ha assegurat, per la qual cosa ha apostat més per un reforçament del CoR que no pas per una reforma en el sentit que apuntava Galceran.
“És l'única institució europea amb representativitat local que participa en el procés de decisió comunitària. L'element territorial és molt divers però l'element polític és fonamental: a través del Comitè es pot influir molt millor en la Comissió Europea”, ha assegurat, destacant que també existeixen mecanismes de diàleg amb el Consell i el Parlament europeus.
“El CoR no és un lobby, és un vehicle polític per intentar influir en la legislació europea”, ha dit, per la qual cosa possiblement el que més funcionaria, per exemple, seria obligar al Parlament Europeu a tenir en compte les esmenes als dictàmens que es fan en el Comitè de les Regions.
Per tot plegat, les conclusions de la conversa han estat les següents:
- Les ciutats són una via fonamental de desplegament de les polítiques europees, però cal reforçar la seva participació en com es decideixen aquestes polítiques.
- El Comitè de les Regions és un bon canal d'influència al que es podria donar un rol encara més determinant i en coordinació amb les xarxes de ciutats.
- Per tenir influència a Europa les ciutats també han de tenir influència en els respectius estats.
Si voleu recuperar el vídeo amb tot el debat portat a terme en aquesta edició del Cafè Europa, podeu seguir aquest enllaç.