Regeneració urbana integral: reptes i oportunitats d’una col·laboració en clau metropolitana
Durant els darrers mesos, hi ha hagut novetats importants en relació amb els barris vulnerables: la Generalitat de Catalunya ha convocat la primera edició de les subvencions del Fons de Recuperació Urbana Ambiental i Social per a entitats locals, en el marc del nou Pla de barris i viles; mentre que la Diputació de Barcelona ha posat en marxa el seu nou projecte transformador Barris i viles en transició que ofereix suport financer, i pròximament també metodològic, als ajuntaments de la demarcació per a la redacció dels Programes memòria d’intervenció integral del nou Pla de barris i viles de la Generalitat.
Aquesta col·laboració entre Generalitat i Diputació és un magnífic exemple de complementació de les respectives actuacions públiques per generar sinergies que multipliquin el seu impacte. En primer terme, en l’impacte, sovint oblidat, en la feina dels tècnics municipals al càrrec d’aquests processos i projectes de regeneració integral. I, de retruc, en l’impacte final en l’assoliment dels projectes de regeneració de barris vulnerables: la millora de les condicions de vida per al seu veïnat. Òbviament, en ambdós casos són actuacions que corresponen a les respectives competències i mandats de les dues institucions. Res especial. Però, tot i això, és una col·laboració que s’ha de reconèixer i celebrar.
En un article anterior, vaig comentar la varietat de programes de regeneració de barris que actualment estan en curs a la regió metropolitana i vaig destacar com les diferències entre ells poden resultar molt positives si venen acompanyades d’un treball d’anàlisi entre les institucions que els duen a terme per tal d’identificar tots els àmbits i formes possibles de coordinació. Tot plegat, amb la finalitat de millorar la complementarietat entre programes per tal de millorar l’eficiència de recursos varis i potser trobar economies d’escala; consolidar coneixement compartit sobre regeneració urbana integral; simplificar el retiment de comptes a les diferents institucions; però sobretot, per assolir una complementarietat més acurada i clara en objectius, instruments i desplegaments. I advocava, en aquest mateix article, per la idoneïtat i avantatges de l’oficina del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona per facilitar aquest procés de coordinació institucional.
Així, doncs, amb aquesta diversitat de programes públics explícitament de regeneració urbana integral i altres de relacionats, quines altres oportunitats hi ha de coordinació institucional? Doncs, naturalment, dependrà de les voluntats de les institucions involucrades, però de possibilitats n’hi ha moltes.
Coordinació territorial metropolitana
A més dels dos programes comentats, les altres institucions amb programes de regeneració integral o sectorial de barris vulnerables són l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i alguns dels ajuntaments metropolitans. L’AMB sembla que ha de publicar la segona edició del seu Programa integral de barris per a la millora de rendes. I a escala municipal tenim diversos casos en funcionament i amb previsions de major desenvolupament:
- L’Ajuntament de Barcelona: continua desplegant el seu conegut Pla de Barris de Barcelona;
- L’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat disposa del seu Pla integral Les Planes – Blocs Florida, a més d’altres plans de regeneració a càrrec del Consorci per la Reforma de la Granvia i del Samontà;
- L’Ajuntament del Prat de Llobregat fa anys que compta amb el Pla estratègic de Sant Cosme.
- L’Ajuntament de Cornellà de Llobregat disposa del seu Pla Director Comunitari de Sant Ildefons, de referència especial en temes de rehabilitació d’habitatges;
- L’Ajuntament de Terrassa fa anys que està treballant en la regeneració urbanística de Ca n’Anglada;
- I altres municipis com Santa Coloma de Gramenet (Fondo); Sant Boi de Llobregat (Camps Blancs), Gavà (Ca n’Espinòs); o Badalona (La Salut i Sant Roc).
A l’anterior article comentava com 48 dels 70 plans o projectes en curs de regeneració urbana integral corresponien a barris de la regió metropolitana de Barcelona; incloent-hi els 31 barris d’alta o molt alta vulnerabilitat, segons l’índex de vulnerabilitat urbana que cada programa va adoptar[1]. És ben clar, doncs, que la vulnerabilitat urbana és un fenomen intensament relacionat amb el fet metropolità. Què suposa aquesta metropolització de la vulnerabilitat urbana en termes de coordinació?
Doncs, en primer lloc, malgrat les especificitats, en els barris vulnerables metropolitans hi ha un major grau de coincidència tant dels perfils del veïnat com dels diversos tipus de dèficits que hi trobarem. Per tant, una coordinació a escala metropolitana suposa, primer de tot, una major utilitat a l’hora de compartir coneixements i pràctiques en l’àmbit tècnic. I, en segon lloc, una major interpel·lació als governs locals metropolitans per treballar la mirada de l’equitat territorial, que requereix planificació conjunta i solidaritat. Així doncs, és necessari alinear els programes en curs a tota la metròpoli i establir marcs comuns que permetin avançar en cohesió territorial. El disseny de les actuacions del pla, certament, cal que sigui ad hoc per cada barri, però no pas amb una mirada de barri aïllat, sinó també amb mirades municipal i metropolitana per atendre l’equitat territorial. Cal pensar bé com els plans encaixen dins dels municipis, amb els municipis veïns i amb el conjunt de la metròpoli.
I per treballar l’equitat territorial, especialment a escala de regió metropolitana, es poden adoptar mecanismes de governança: n’hi ha de molts tipus d’entre els quals triar els més adequats i que generin consens. Des dels pactes i acords més puntuals, voluntaris i flexibles als més establerts i compromesos, com les oficines tècniques conjuntes amb pressupostos compartits. De les plataformes digitals de coneixement a les xarxes d’intercanvi-interacció i les comunitats de pràctica. Tot allò que les institucions interpel·lades proposin i es vulguin dotar. Propostes de governança institucional que es poden idear en un procés col·laboratiu de treball com el que el PEMB està realitzant amb la RIS3Cat de la Generalitat de Catalunya en relació amb l’Agenda compartida per a la descarbonització en la rehabilitació inclusiva d'habitatges.
Cap a una metròpoli cohesionada
Els canvis institucionals recents mostren que hi ha una voluntat clara d’apostar per la regeneració dels barris i de dotar-los dels recursos necessaris. Però també evidencien que sense una coordinació efectiva —tant dins de cada institució com entre elles— aquests esforços corren el risc de quedar fragmentats. Els plans de barri han de ser, alhora, específics i metropolitans: han de respondre a les vulnerabilitats concretes d’un territori, però també han de contribuir a construir una metròpoli més cohesionada, justa i sostenible.
[1] El projecte pilot Barris amb futur va adoptar l’IVU de l’Institut Metròpoli, mentre que el Pla de barris i viles sembla que adopta l’IST de l’Idescat. El programa de Barris i Comunitats va adoptar l’IVSo de la Diputació. El Programa Integral de Barris de l’AMB va adoptar l’IVU en la seva primera edició.