Quin paper juga la regió metropolitana de Barcelona en el desenvolupament de l'economia circular?
Vivim en un món marcat per la inestabilitat política, social i econòmica. La fi del multilateralisme, les guerres i l'aparició de polítiques comercials agressives i proteccionistes han posat a prova les cadenes de subministrament a escala mundial i Europa s'ha vist considerablement afectada per ser fortament dependent de l'exterior. És per això que ara s'enfronta al repte urgent de reduir aquesta dependència i promoure un desenvolupament més autosuficient i sostenible. El que abans semblava garantit, ara és incert.
Foto: Martí Petit
Tot i que a nivell europeu s'ha reaccionat tard, aquesta conjuntura de crisi internacional pot ser, paradoxalment, una oportunitat per avançar cap a una economia més autònoma, resilient i preparada per als reptes del futur i repensar com produïm, consumim i reutilitzem els recursos. Aquí és on entra en joc l'economia circular, una estratègia clau per fer-nos més resilients, menys dependents, reduir residus i aprofitar millor tot el que ja tenim. I quan parlem de consum, recursos i residus, les metròpolis juguen un paper fonamental. Però, com podem fer que aquest canvi sigui una realitat? I quin rol pot tenir la regió metropolitana de Barcelona (RMB) en aquesta transformació?
L'Economia circular: definició i canvi de model
Segons la definició que fa la Unió Europea, “l'economia circular és un model de producció i consum que implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials i productes existents totes les vegades que sigui possible per crear un valor afegit. D'aquesta manera, el cicle de vida dels productes s'estén” (Parlament Europeu, 2023).
L'Organització Internacional de Normalització (ISO), al seu torn, defineix l'economia circular com “un sistema econòmic que de manera sistèmica contribueix a mantenir un flux circular dels recursos per minimitzar els residus y contribuir al desenvolupament sostenible” (ISO 59004:2024).
En definitiva, totes les definicions que podem trobar ens parlen d'un canvi de paradigma que busca deixar enrere el model econòmic tradicional basat en el concepte de 'produir, usar i llençar' —conegut com model lineal— cap a un sistema més eficient, on els materials es reutilitzen i es reaprofiten per tancar els cicles productius.
Font: The Circular Built Environment Playbook, World Building Council 2023
El model econòmic per excel·lència de les darreres dècades ha estat el lineal, amb la conseqüent generació de residus i constant dependència de nous recursos. En canvi, el model circular busca transformar aquesta seqüència en un cicle on els residus deixen de ser vistos com un problema per convertir-se en una oportunitat, allargant la vida útil dels productes i contenint la necessitat d'extracció de recursos naturals. En definitiva, un model que obre la porta a una nova manera d'entendre l'economia basada en la col·laboració, la innovació i l'eficiència.
Context europeu, català i metropolità
Cada europeu genera gairebé 190 kg3 de residus d'envasos i consumeix 14,9 tones de matèries primeres per any. A nivell econòmic, el valor total del comerç (importacions més exportacions) de matèries primeres de la UE amb la resta del món va suposar un dèficit comercial de 29.000 milions d'euros el 2023. Aquestes són només algunes dades per il·lustrar la necessitat de la Unió Europea d'adoptar mesures per revertir la situació, i en aquesta direcció existeix una aposta ferma per l'economia circular al Pacte Verd Europeu que estableix objectius ambiciosos de reciclatge i reducció de residus per assolir la neutralitat climàtica el 2050.
En el cas de Catalunya, l'aprovació del Full de Ruta de l'Economia Circular a Catalunya (FRECC) 2030, defineix una estratègia ambiciosa per tal d'accelerar la transició cap a una economia més circular i justa, maximitzant el valor dels recursos. Tot i així, Catalunya no s'allunya de la dinàmica europea ja que en termes absoluts, el 2023 es van generar un total de 7,37 milions de tones de residus (3,7 municipals i 3,6 industrials) amb un índex de generació municipal per càpita de 477kg/hab./any. Per altra banda, el balanç comercial físic negatiu amb l'estranger pel que fa a matèries primeres va ser de 15 milions de tones el 2021. A tot això, a més, se li suma que més del 50% dels residus municipals no es reciclen (Agència de Residus de Catalunya, ARC).
Si observem el cas de la regió metropolitana de Barcelona, trobem diferents estratègies independents d'economia circular arreu del territori, com poden ser les ajudes a l'economia circular per part de l'AMB, el projecte Vallès Circular, el futur pol sobre economia circular al districte de Sant Andreu o l'Estratègia Mataró Circular 2030, entre d'altres. A més, en l'article de Veronika Kuchinow publicat al blog del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB): Residus, un recurs per a la regió metropolitana de Barcelona, veiem que l'RMB representa aproximadament el 50% del sistema productiu de Catalunya, amb un alt grau de generació de residus, però amb molt potencial per convertir-los en recursos dins d'un model circular.
La regió metropolitana: el motor de l'economia circular
Quan parlem de circularitat en un territori, ho hem de pensar com qualsevol sistema viu que ingereix, digereix i expulsa matèria, que després és absorbida pel propi ecosistema. En aquest cas, el territori metropolità en el seu conjunt es comporta com un organisme que s'alimenta, processa i expulsa una gran quantitat de residus que, a dia d'avui, l'entorn no sap ni pot absorbir. Les raons poden ser moltes: des de la baixa qualitat dels residus fins a la poca valorització que se'n fa. Però el que queda clar és que el conjunt del territori juga un paper fonamental per poder arribar a aquesta circularitat tan desitjada i per a que això sigui una realitat, cal mirar més enllà dels límits administratius i tenir una mirada més àmplia com poden ser les comarques. El Maresme, el Garraf o els Vallesos són territoris clau per a que el model funcioni ja que concentren gran part de l'activitat econòmica i industrial.
Cada comarca té les seves particularitats i oportunitats. Per posar alguns exemples: el projecte Vallès Circular està impulsant la reutilització de materials entre empreses i la simbiosi industrial, i iniciatives com el Parc Circular Mataró-Maresme treballen per convertir els residus en nous recursos i fomentar un teixit productiu més sostenible. Tanmateix, tot i que existeixen moltes iniciatives interessants arreu del territori metropolità, aquestes es troben dispersades i desconnectades entre elles. Com ja s'ha dit, cal una mirada que integri aquestes estratègies dins un marc metropolità compartit, perquè la manca de coordinació i d'una estratègia conjunta dificulten avançar cap als objectius de circularitat i sostenibilitat. Però aquí sorgeix un altre repte: l'accés a dades a escala metropolitana, ja que aquestes no es troben disponibles ni estan centralitzades, fet que encara fa més complicat conèixer el territori i planificar amb perspectiva de futur.
Una de les possibles solucions passa per donar més protagonisme a les ciutats mitjanes com a motors de la circularitat. Ciutats com Mataró, Vilanova i la Geltrú, Terrassa o Martorell tenen un pes important a les seves comarques i poden esdevenir nodes i catalitzadors on posar en pràctica solucions circulars innovadores i escalar-les. Si fomentem la col·laboració entre municipis i sobretot amb el món acadèmic, podrem donar un salt molt important cap a la circularitat i dibuixar una regió metropolitana on aquestes ciutats funcionin com a nodes d'una xarxa interconnectada compartint recursos, experiències i coneixement.
Beneficis i riscos associats
Impulsar l'economia circular a la regió metropolitana de Barcelona podria tenir un impacte molt positiu en diferents àmbits. En primer lloc, ajudaria a reduir la quantitat de residus que acaben en abocadors o incineradores, aprofitant millor els materials i reduint la nostra dependència de recursos externs. De la mateixa manera, també ajudaria a disminuir les emissions de CO2 i, per tant, l'impacte ambiental del territori.
A més, una economia més circular generaria noves oportunitats de negoci i llocs de treball en sectors com el reciclatge, la reparació o la reutilització, dinamitzant l'economia local i fent més competitives les empreses del territori. D'aquesta manera, podria contribuir a fer que l'RMB esdevingui més resilient i menys vulnerable a les crisis de materials i energia.
Però tot i els grans beneficis de l'economia circular, també hi ha riscos que no podem ignorar. Un d'ells és que algunes empreses utilitzin el concepte de circularitat com una excusa per fabricar encara més. És a dir, que apostin per augmentar el percentatge de materials reciclats o reutilitzats en els seus productes però a costa de produir (sobretot en productes amb una vida més curta), agreujant l'impacte ecològic final.
Per aquesta raó, cal tenir en compte, que ser més circular no sempre vol dir ser més sostenible. Al final, el més ecològic és allargar la vida útil dels productes i reduir-ne la producció al mínim imprescindible. Si no ho fem així, podem acabar en una paradoxa on es fabriquen més coses només perquè després es puguin reciclar més, sense que això realment ens ajudi ni a reduir residus ni a consumir menys recursos naturals.
Tot i que és important reduir el consum, també hem de tenir en compte que per motius d'economia d'escala, produir menys pot significar un augment dels preus finals que acabaria repercutint en el consumidor i agreujant les desigualtats; però això ens portaria a un debat molt més profund sobre el model de consum actual i no és el motiu de l'article. El que sí que es vol amb l'article és repensar la sostenibilitat i com aquesta no només passa per canviar com fabriquem, sinó també com comprem i fem servir els productes. Per això, qualsevol estratègia cap a una economia més circular ha de trobar la manera de ser viable tant econòmicament, ambientalment com socialment, perquè la transició sigui justa per a tothom.
Conclusió: cap a una metròpoli circular i resilient
L'RMB té una base sòlida per fer aquest canvi, amb nombroses iniciatives de circularitat ja en marxa. Tot i això, la falta de coordinació entre municipis i la dispersió de dades dificulten que aquest procés sigui realment efectiu. Cal una estratègia clara i un enfocament supramunicipal que permeti integrar les diferents solucions que s'estan implementant en una visió metropolitana conjunta, facilitant la col·laboració entre administracions, empreses i centres de recerca. És per això, que des del PEMB es fa una aposta ferma per coordinar esforços i reunir actors metropolitans perquè integrin la mirada metropolitana en la seva agenda en el marc del Compromís Metropolità 2030, on l'economia circular juga un paper important de manera transversal entre les vuit missions del compromís i forma part d'una de les palanques de canvi de la missió ‘Emergència ambiental i climàtica': Economia circular i model de consum.
Només així assolirem una regió metropolitana circular i resilient en la que cada territori jugui un paper clau en la transformació cap a un futur més sostenible, eficient i just per a tothom.
Consulta la resta d'articles de David Úbeda al blog