Nocturnitat, reducció d'emissions i una metròpoli oberta a Europa
- Nel·la Saborit - Gabinet tècnic del PEMB
- 15-02-2021
- 186 Lectures
La reducció dels vols regionals i domèstics és un dels objectius de l'Acció Climàtica desenvolupada per la Comissió Europea en el marc de l'European Green Deal, en el camí cap a la mitigació del canvi climàtic. I per què aquesta determinació amb els vols? Doncs perquè l'avió és el mitjà de transport que més tones de CO2 emet per passatger transportat.
I és amb motiu d'aquesta reducció que caldria començar a pensar alternatives als avions. Fer-ho a la llarga distància no és viable ara mateix [ja vorem quan arribe l'Hyperloop (¬¬)]. En canvi, sí que seria realista començar a plantejar mesures per a la reducció del que s'anomenen vols domèstics i regionals, és a dir, vols nacionals, com per exemple des de Barcelona cap a Galícia o Andalusia i intraeuropeus, com seria cap a París o fins i tot Berlín.
La diferència de petjada ambiental entre un tren i un avió la podem comprovar de manera ràpida i amb una fàcil visualització, utilitzant el comparador d'energia i emissions EcoPassenger. Si fem ús d'aquesta eina per al trajecte Barcelona-París, un dels més demandats de l'Aeroport Barcelona-El Prat Josep Tarradellas, trobem que, en comparació amb el tren, les altres dos modalitats de transport possibles, vehicle privat i avió, generen entre 5 i 7 vegades més emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) que l'alternativa del tren.
Comparativa emissions GEH i altres contaminants del trajecte Barcelona-París
Font: Ecopassenger
És per això que una de les apostes europees per donar una alternativa a aquests serveis d'avió de curta distància i per a trajectes que superen les 3-4 hores de tren -és a dir a partir d'uns 400km i fins a 800km-, és la que fan pels trens nocturns.
Aquesta aposta es plasma en l'estratègia d'internacionalització i expansió dels serveis Nightjet, serveis nocturns de l'operador austríac ferroviari ÖBB. Aquest operador, juntament amb altres operadors ferroviaris europeus com SBB a Suïssa, DB a Alemanya i SNCF a França, va signar un acord per tal d'impulsar la xarxa de connexions ferroviàries nocturnes europees, el Trans-Europ Express 2.0. Acord que, a més a més, situa Barcelona en el mapa de connexions futures, i que les companyies estimen que es podria posar en marxa l'any 2024.
Segons aquesta iniciativa, apostar pel tren nocturn és apostar per cobrir tres tipus de demanda: la de l'usuari que es mou per motius laborals i que no queda coberta per l'alta velocitat; la del turisme europeu de cap de setmana (joves, famílies i persones grans) i la cobertura de localitats mitjanes que no disposen d'aeroport. D'aquests dos darrers tipus de demanda a la metròpoli de Barcelona en som potencials receptors.
Cal tenir en compte, però, que posar en servei un tren nocturn és més car que posar-ne un de diürn: es necessiten més serveis a bord i personal que treballe en horari de nit, i són trens més llargs, que ocupen més espais a unes vies ja de per si molt transitades degut a l'oferta matinal de Rodalies.
Si es vol explorar i sumar-se a aquesta aposta i entrar de ple com a actors i impulsors d'aquesta iniciativa europea, no podem confiar en els serveis que fins ara havia ofert Renfe: el Trenhotel. I diem fins ara perquè amb l'aturada i el descens de viatgers produïda per la primera onada de la pandèmia de la covid-19, Renfe va aprofitar per donar l'estocada final als seus serveis nocturns, els que connectaven, fins l'any 2021, Madrid i Barcelona amb Galícia.
Aprofitant aquesta conjuntura, la desaparició del trens nocturns a la Península Ibèrica i que les iniciatives europees han posat Barcelona en el mapa de renaixement del tren nocturn internacional, és un bon moment per repensar aquests tipus de serveis i posicionar-se com a territori d'atracció i d'impuls al sud d'Europa de la Trans-Europ Express 2.0.
En aquest sentit seria interessant explorar com es pot millorar la rendibilitat de les línies nocturnes en el nostre context: a través de les línies d'alta velocitat, emprant estacions infrautilitzades com l'Estació de França, estudiant quins trajectes poden tenir una major demanda i quins són necessaris per a la vertebració territorial, i fent una revisió integral i una actualització dels tipus de seients, cabines i serveis a bord que han d'oferir els trens destinats als serveis nocturns. I explorar la coordinació estació-tren per oferir més prestacions als viatgers de nit, com ara dutxes per les opcions d'acomodació sense aquest servei, lloguer de bicicletes, esmorzars als hotels de les grans estacions...
Però per guanyar-li la partida al transport per carretera i a l'avió també cal posar de manifest la necessitat de fer canvis en la legislació vigent en matèria d'impostos i taxes, i apostar per la fiscalitat verda. Sense uns preus competitius amb l'avió i el vehicle privat, el tren no podrà reeixir. I en aquest sentit, on cal posar el focus a nivell europeu és en una coordinació sobre l'IVA dels bitllets i els combustibles dels avions - ara mateix la majoria de vols nacionals i de radi europeu estan exempts d'IVA, com també ho estan els seus combustibles -, i sobre el sistema de peatges dels grans corredors viaris europeus.
Teixir estratègies conjuntes per a la regió metropolitana de Barcelona i posicionar-la com un pol impulsor del tren nocturn suposa coordinar molts actors: diferents administracions, operadors de transports i turístics, empreses privades de serveis, opinió pública... i és en aquest treball en el que, des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, estem immersos a través del procés estratègic: Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030, que aspira a ser plataforma de coordinació per a tots els agents d'àmbit metropolità que tinguen capacitat transformadora. És per això que el desenvolupament d'accions per a l'impuls del trens nocturns pot ser un bon exemple de Compromís Metropolità per avançar cap a una metròpoli més resilient i més oberta al món.
Més Europa, turisme més sostenible i innovació i promoció de la fiscalitat verda. Aquesta és l'oportunitat que ens ofereix aquesta estratègia d'impuls i renovació del tren nocturn europeu, l'hem de deixar escapar?
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.