L’ús del català a la corda fluixa
"Qui perd els orígens, perd la identitat" - Raimon (cantant valencià)
Sempre es pot triar entre veure el got mig ple o mig buit però hi ha moments en què convé optar per una mirada menys optimista perquè és la que ens obliga a actuar. Aquesta sembla, doncs, l’opció més assenyada davant dels resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la població 2023 que elabora cada 5 anys IDESCAT i Política Lingüística de la Generalitat amb l’objectiu de conèixer la identificació lingüística i els usos del català i altres llengües. Les presentacions institucionals tendeixen a maquillar els resultats però, des d’un punt de vista estrictament lingüístic, la situació és francament decebedora. Per diversos motius l’ús de català està en retrocés i les iniciatives impulsades fins ara pel govern han donat minsos resultats. La reconversió de l’anterior Secretaria en l’actual Departament de Política Lingüística, amb més competències, indica la ferma voluntat de canviar la situació però serem a temps de redreçar-la?
(Foto: Àlex Losada)
Dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (2023), publicada el febrer del 2025, es desprèn que no s’han fet bé els deures en les anteriors legislatures. Els factors a tenir en compte són nombrosos i diversos però ara el que toca és “arremangar-se” per revertir la situació amb polítiques lingüístiques eficaces que disposin de recursos personals i econòmics, el treball conjunt d’empreses i societat civil i, també, més consciència social.
El PEMB comparteix la preocupació per la precària situació del català amb la palanca de Llengua i cultura catalanes de la missió de 'Vitalitat cultural' del Compromís Metropolità 2030 que diu el següent: "El retrocés en el coneixement i l’ús del català que mostren les dades de les darreres dècades evidencia la necessitat de preservar la nostra llengua, així com també de recuperar els referents culturals catalans i fomentar-ne de nous que es complementin amb els procedents d’altres tradicions culturals".
Algunes dades
No dedicarem aquest article a fer una anàlisi exhaustiva de les dades de l’Enquesta però sí que en destacarem algunes.
- Lloc de naixement de la població. Del 2003 al 2023, el percentatge de la població nascuda a Catalunya ha passat del 66% al 63%, la nascuda a la resta de l’Estat del 24,7% al 14,6% mentre que la població nascuda a l’estranger ha passat del 9,3% (2003) al 22,5% (2023). Un increment de 13,2 punts que suposa no només més presència de castellà i l’anglès sinó també d’altres llengües d’origen.
- Coneixements lingüístics. El 93.4% de la població té coneixements de català i el 80,4% el sap parlar però això no implica que l’usin habitualment. Curiosament, les persones nascudes a l’estranger mostren més interès a aprendre català que les que han nascut a la resta de l’Estat.
- Llengua d’identificació (aquella amb què ens sentim més pròxims) per lloc de naixement. La població nascuda a Catalunya s’identifica amb el català en un 48,3%, xifra que decau fins al 6,64% entre la població nascuda a la resta de l’Estat i encara més amb la població estrangera que se situa al voltant de l’1.5%.
Font: Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023
- Llengua habitual (la que es tria com a primera opció). Del conjunt de la població, només el 30% considera que el català és la seva llengua habitual. La davallada percentual entre el 2003 i el 2023 és significativa ja que ha passat del 46% al 32,6% (una diferència percentual del 13,4%). En canvi, el % de l’ús del castellà es manté i es dobla l’alternança català-castellà.
Font: Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023
Sembla evident que els fluxos migratoris incideixen en la davallada de l’ús del català però també que no s’ha fet un bon acolliment lingüístic com denuncia el manifest “Pel dret a accedir al català” d’Òmnium Cultural.
Factors que poden contribuir a augmentar l'ús habitual del català
En aquest difícil context lingüístic hi ha alguns factors que contribueixen a augmentar l’ús del català però malauradament trigarem a veure’n els resultats.
Ampliació de l’oferta de cursos de català
Una de les primeres mesures del reconvertit Departament de Política Lingüística per promoure el coneixement i ús del català ha estat l’aprovació, el passat 25 de març, d’un pla de xoc de 8.8 milions per garantir l’ensenyament del català a persones adultes. El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) tindrà un paper central en l'execució d’aquest pla i ampliarà la seva capacitat fins a les 140.000 places anuals el 2026. A més, per tal de donar resposta a la demanda que no pot atendre el Consorci, s’ha signat un acord amb entitats socials (sindicats, col·legis professionals i escoles de formació d’adult) perquè puguin oferir cursos del nivell superior (C2). En aquesta mateixa línia, el govern ha posat en marxa un programa pilot per becar alumnes de Filologia Catalana, amb la campanya “Tria Filologia Catalana”.
Creació de la plataforma 3Cat (TV3) i del nou canal de RTVE
L’octubre del 2023 la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va posar en marxa la plataforma de contingut català 3Cat, amb 280.000 hores de programació, adreçada a tots els públics. El passat 3 d’abril, el CCMA va anunciar que ja es pot jugar al Dracamar, el primer videojoc de 3Cat per a un públic infantil ple de referents al territori i cultura catalana. Aquesta és una manera distesa d’atreure nous parlants de català. A ningú se li escapa la influència de fenòmens televisius com la mítica “Bola de Drac” que ara es torna a emetre, i sèries i concursos musicals com “Crims” o “Eufòria”. A més, RTVE ha anunciat la posada en marxa d’un canal exclusiu en català que començarà a fer proves l’11 de setembre.
L’auge de la música i el cinema en català
La música, el cinema o les plataformes d’streaming, amb gran repercussió social, també contribueixen al coneixement i ús del català. En la darrera dècada han aparegut nombrosos grups o solistes que canten en la nostra llengua amb gran èxit d’audiència com, per exemple, The Tyets que el 2023 va superar el milió d’oients mensuals a Spotify, les 11.000 persones que van anar al concert de Joan Dausà a Madrid o l’aclaparador èxit de pel·lícules com “La casa en flames” o el “47”.
L’interessant reportatge de TV3 “La banda del pati”, emès el juliol del 2024, mostra com la nova generació de cantants s’identifica amb el català però també que considera que cal acostar-lo al llenguatge de carrer i ser més flexibles amb la normativa.
Consideracions
A continuació s’apunten algunes idees que – com diu Carles Porta – poden posar una mica de “llum a la foscor”.
La pervivència del català demana d’una estratègia conjunta i coordinada des de diferents àmbits: govern, empresa i societat civil. Les entitats socials poden tenir un paper destacat creant espais no formals que complementin l’ensenyament reglat de català a les escoles o centres de formació d’adults.
Cal dissenyar polítiques lingüístiques eficaces però també fer el seguiment de la implementació i establir mesures sancionadores quan no es compleixen. També és important coordinar el treball de diferents departaments de la Generalitat (Política Lingüística, Comerç, Treball ..) per augmentar la presència del català en sectors com el comerç, la justícia o la sanitat.
L’evolució demogràfica i els moviments migratoris són clau per a la pervivència d’una llengua minoritària com el català que ha de combatre la forta influència de llengües majoritàries com l’anglès i el castellà. La població castellanoparlant sovint no sent la necessitat d’aprendre el català i els nòmades digitals (que es mouen en un entorn digital) o els expats (immigrants d’alt nivell socioeconòmic) usen l’anglès de forma gairebé exclusiva.
El comportament dels catalanoparlants és essencial. Convé evitar la tendència a canviar de forma automàtica al castellà. Un bon exemple és la tasca del col·lectiu ciutadà “Mantinc el català” que anima els catalanoparlants a mantenir el català a les converses amb persones no catalanoparlants, sempre que aquestes l’entenguin.
La societat civil té un pes important en el manteniment del català com fa la “Plataforma per la Llengua”, amb més de 26.000 socials, que promou el català com a eina de cohesió social des d’una perspectiva transversal: en l’àmbit socioeconòmic i audiovisual, en l’acollida i l’arrelament lingüístic dels nouvinguts. Es recomana fer una lectura en profunditat de l’informeCat 2024 “50 dades sobre la llengua catalana”.
Sectors de gran impacte social com la música i el cinema contribueixen a augmentar el prestigi del català de tal manera que les persones que no el parlen habitualment poden percebre’l com un valor afegit en les interaccions socials o en la incorporació i assoliment de millors condicions laborals.
Així doncs, de la darrera edició de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població i del que s’ha dit fins ara, es dedueix que la identificació amb el català està directament lligada amb el seu ús habitual però també que tenir coneixements de català (per damunt del 90% de la població) no en garanteix el seu ús. Així, sembla lògic pensar que si focalitzem els esforços en augmentar la identificació amb el català, aconseguirem també incrementar-ne l’ús habitual.
Un altre punt bàsic a tenir en compte és que la responsabilitat de garantir-ne l’ús és compartida. No recau només en el govern sinó també en el teixit empresarial, societat civil i parlants. Al primer li correspon dissenyar polítiques lingüístiques eficaces, als dos següents fer-se corresponsables d’aquestes polítiques i als parlants mantenir-nos fidels a la nostra primera opció lingüística, fer un bon acolliment de les persones nou-vingudes però també demanar –sense complexos– que l’aprenguin i el parlin.
Potser si tots plegats fem bé els deures, deixarem de fer equilibris a la corda fluixa i podrem trepitjar terra ferma.
Material de referència
- Enquesta d’usos lingüístics del català (IDESCAT)
- Un marc sociolingüístic igualitari per a la Llengua catalana (GENCAT)
- 50 dades sobre la llengua catalana (Plataforma per la Llengua)
- “El català al rescat” (Sense Ficció - TV3)
- “La banda del pati” (Sense Ficció TV3)