Les Zones de Baixes Emissions, un compromís metropolità pendent
Les Zones de Baixes Emissions (ZBE) són una mesura que busca mitigar la mala qualitat de l'aire –una de les amenaces ambientals més perilloses per a la salut humana–. No obstant això, la implementació d'aquesta mesura es troba amb un alt grau de retard en diversos municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB).
La mala qualitat de l'aire és avui dia un dels reptes ambientals amb més efectes sobre la salut humana. D'acord amb l'Organització Mundial de la Salut, cada any es reporten milions de morts prematures per aquesta condició globalment. És per això que les ciutats al voltant del món es troben implementat diverses mesures per mitigar l'emissió de contaminants. Les ZBE són actualment una de les mesures més ambicioses per frenar la contaminació de l'aire a les ciutats, però, prop de la meitat dels municipis obligats a implementar la mesura encara no ho han fet.
Contaminació de l'aire, un problema silenciós
D'acord amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS), "la contaminació de l'aire és una de les majors amenaces mediambientals per a la salut humana" [1], ja que per a l'any 2019, a nivell mundial va ocasionar prop de 4,2 milions de morts prematures. És per això que, les ciutats al voltant del món es troben desenvolupant mesures multisectorials per mitigar les emissions de contaminants locals. En particular, el sector transport és un dels sectors amb més incidència en les emissions del diòxid de nitrogen (NO2) i el material particulat (PM), els quals poden desencadenar diverses afeccions respiratòries, i fins i tot, en el cas del PM, malalties coronàries i deteriorament cognitiu.
Tot i que actualment la majoria dels municipis compleixen amb la normativa nacional de contaminació de l'aire, el passat octubre de 2024 la Unió Europea va aprovar noves directives de qualitat de l'aire que, tot i que són més estrictes, encara permeten nivells superiors als valors recomanats per l'OMS.
Què són les ZBE i quina normativa existeix al respecte?
La Llei 7/2021 de canvi climàtic i transició energètica, defineix les ZBE com "l'àmbit (...) en el qual s'apliquen restriccions d'accés, circulació i estacionament de vehicles per millorar la qualitat de l'aire i mitigar les emissions de gasos d'efecte hivernacle (...)" [2]. Aquesta Llei també defineix que tots els municipis de més de 50.000 habitants i aquells amb una població superior a 20.000 habitants que superin els valors límit dels contaminants hauran d'adoptar ZBE abans del 2023.
Per la seva banda, la comunitat autònoma de Catalunya va aprovar a través del Decret 132/2024, el Pla de qualitat de l'aire, horitzó 2027, el qual contempla les consideracions de les ZBE al territori [3]. No obstant això, l'any 2022 a la Tercera Cimera de Qualitat de l'Aire, actors de Catalunya, es van comprometre a implementar zones de baixes emissions a tots els municipis amb més de 20.000 habitants.
En quin estat es troben les ZBE a la Regió Metropolitana de Barcelona?
Malgrat la normativitat vigent, tant a escala nacional com regional, la baixa implementació de les ZBE és una realitat. A través del seu portal web, l'Autoritat de Transport Metropolità de Barcelona (ATM) ha publicat el llistat de municipis que han d'implementar ZBE el 2023 i el 2025. Es va evidenciar que dels 67 municipis de Catalunya amb obligació d'implementar ZBE, 74,6% d'aquests no compten encara amb la mesura.
Tenint en consideració el llistat disposat per l'ATM, es van avaluar els 30 municipis que per al 2023 van haver implementat ZBE d'acord amb la informació de l'ATM i que al seu torn fan part de la RMB. Entre les troballes es va determinar que, d'aquests 30 municipis, 14 han implementat la mesura (47%), 3 l'han suspès (10%) i 13 no l'han implementat (43%).
Els 14 municipis que han implementat la mesura són: Barcelona, Sant Adrià de Besòs, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí, Esplugues de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Mollet del Vallès, Granollers, Sabadell, Terrassa, Gavà i Viladecans. D'aquests municipis se'n destaquen els casos de Barcelona i Sant Adrià del Besòs, els quals han aconseguit mantenir la mesura malgrat la sentència d'anul·lació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'any 2023. D'altra banda, s'evidencia que 9 d'aquests 14 municipis van implementar la mesura l'any passat, la qual cosa destaca el compromís d'aquests municipis pel compliment normatiu i la voluntat per millorar la qualitat de l'aire del seu territori. No obstant això, diverses zones ja implementades hauran de revisar si compleixen o no amb el criteri mínim d'àrea definit, el qual es va definir mitjançant el Decret 132/2024 de la Generalitat de Catalunya.
Badalona, Cornellà de Llobregat i l'Hospitalet de Llobregat són els tres municipis de la RMB que han suspès la mesura de les ZBE. En el cas de Cornellà de Llobregat i l'Hospitalet de Llobregat, la ZBE va ser suspesa per la sentència d'anul·lació del TSJC. Per la seva banda, la suspensió de la ZBE de Badalona es va generar pel mateix Ajuntament.
Dels municipis que encara no compten amb una ordenança que reglamenti les ZBE, n'hi ha alguns que compten amb algun tipus d'experiència prèvia en la gestió de la mobilitat als seus centres urbans, com és el cas de Mataró o el de Sant Vicenç dels Horts, la qual cosa podria facilitar la implementació de les ZBE als seus territoris. No obstant això, alguns dels municipis llistats per ATM amb obligatorietat a implementar ZBE, no compten tan sols amb informació sobre l'estat d'implementació de la mesura a través dels seus canals de comunicació oficials.
Font: Elaboració pròpia amb dades de l'Idescat, a partir del Cens de població anual de l'INE (2024), 2025.
Què diuen els experts?
En el marc de recerca realitzada pel PEMB, es van dur a terme una sèrie d'entrevistes amb diferents actors del territori vinculats a l'estratègia de les ZBE. Els entrevistats formen part de diversos sectors, com el públic, privat i organitzacions internacionals. L'objectiu d'aquestes entrevistes va ser conèixer de primera mà les seves perspectives i opinions sobre les implicacions d'aquesta mesura.
A partir de les entrevistes realitzades, els actors destaquen la necessitat d'articular la mesura amb altres estratègies de mobilitat sostenible, en particular fomentar la infraestructura i millorar el servei del transport públic. De la mateixa manera, els experts asseguren necessari homogeneïtzar les mesures associades a la ZBE en tots els municipis de la RMB obligats a implementar aquesta mesura. Finalment, els entrevistats coincideixen que els aspectes d'equitat s'han incorporat progressivament mitjançant exempcions per a col·lectius vulnerables, però persisteixen desafiaments d'implementació desigual entre municipis.
Casos internacionals
Els casos de Londres, Milà, Països Baixos i Nova York, han estat exemples de territoris que han implementat mesures similars a les ZBE, ja que busquen millorar la qualitat de l'aire (o la congestió) a partir de mesures de gestió de la mobilitat.
D'una banda, a Londres i Milà s'han aconseguit reduccions significatives en la contaminació gràcies a ZBE àmplies, amb restriccions estrictes i un suport polític clar, aquest últim principalment a Londres. Per la seva banda, als Països Baixos hi ha problemes similars als quals s'enfronta la RMB, pel que fa a la implementació coordinada de restriccions i excepcions entre diferents territoris.
Per la seva banda, Nova York ha implementat una mesura enfocada principalment a descongestionar el polígon sud del districte de Manhattan, la qual es denomina 'Congestion Relief Zone'. Aquesta mesura, implementada a principis d'aquest any, ha aconseguit reduir la circulació diària de vehicles, incrementar els desplaçaments peatonals i reduir les queixes associades al soroll.
Conclusió
Les Zones de Baixes Emissions són actualment una de les mesures amb major potencial per millorar la qualitat de l'aire. Malgrat un marc normatiu vigent i específic en la matèria, tant d'escala estatal com nacional, tan sols el 47% dels municipis de la RMB amb obligació per al 2023 compten amb la mesura operativa, mentre que el 10% les ha suspès, i el percentatge restant es troben o bé en el procés de planificació o ni tan sols l'han iniciat. Experts coincideixen en la necessitat d'una coordinació intermunicipal sòlida, millores en el transport públic i equitat social perquè les ZBE siguin solucions reals. A més, experiències internacionals com les de Londres, Milà i Nova York mostren que, amb una adequada planificació coordinada, restriccions clares i un suport polític consolidat, les ZBE poden reduir significativament la contaminació i millorar la mobilitat urbana, la qual cosa es tradueix al final en una millor qualitat de vida per a la ciutadania.
Aquesta investigació s'ha realitzat entre el 3 de març i el 10 d'abril de 2025.
[1] https://www.who.int/es/news/item/22-09-2021-new-who-global-air-quality-guidelines-aim-to-save-millions-of-lives-from-air-pollution
[2] https://www.boe.es/eli/es/l/2021/05/20/7
[3] https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/index.html?documentId=992424