L'àmbit de la recerca científica

Cicle de la Metròpoli Intel·ligent

L'activitat acadèmica ha permès un posicionament molt destacat de la metròpoli de Barcelona impensable fa 30 anys i ho ha fet a través d'un determinat nombre de nuclis científics, clarament identificables al territori. La concentració geogràfica d'espais de recerca, és un dels punts forts de la generació de coneixement al territori metropolità. Per tal de consolidar i potenciar aquesta concentració seran fonamentals una adequada planificació territorial i energètica, garantir la connectivitat dels nuclis de recerca i impulsar accions per a la retenció de talent captat per aquests nuclis. Així mateix i per tal d'aprofundir en l'impacte social dels centres de recerca, cal reforçar la capacitat del sector públic local i dels espais de participació ciutadana a fi d'incentivar una interacció bidireccional entre les centres de recerca i la societat. Seguidament, el document recull els principals nuclis de recerca de l'AMB i recull algunes reflexions respecte els espais de coneixement de la RMB. Sobre aquests darrers s'expressa que l'estratègia més eficient és seguir l'estratègia que ens ensenya l'experiència: aprofitar al màxim les sinergies de contigüitat, tot orientant qualsevol creixement cap els entorns de realitats ja existents.

L'àmbit de la recerca científica
1. Una metròpoli ben posicionada en ciència

Barcelona es situa avui al capdamunt dels rànquings europeus de generació de coneixement, una posició impensable fa tres dècades. És el resultat d'un impuls propiciat per les polítiques públiques, però també per la iniciativa privada de molts promotors individuals, de fundacions i d'empreses. En conjunt han situat la metròpoli entre el top-10 de les grans ciutats europees en ciència de frontera, i al top-5 de la UE-27, només per darrera de Paris, Berlin i Munich.

La reflexió que presentem a continuació es centra en la recerca científica, un sector clau de l'economia del coneixement. L'activitat acadèmica que ha permès un posicionament tan destacat es desplega essencialment en un determinat nombre de nuclis científics, clarament identificables al territori. Aquests nuclis territorials de ciència s'han anat articulant a l'entorn d'un campus universitari, d'un gran hospital o bé d'una gran instal·lació científica, i ressonen amb les missions centrals d'aquestes institucions (la funció docent en el cas de les universitats o la funció assistencial, en el cas dels centres sanitaris, per exemple). Son institucions que han anat atraient altres centres i entitats en els seus voltants i que d'aquesta manera han actuat com elements tractors de nou coneixement i d'innovacions en l'àmbit de l'especialització que els caracteritza. També d'activitat empresarial relacionada i, en conseqüència, impulsora de l'anomenat ecosistema innovador.

2. La tendència a la concentració geogràfica

Al llarg de les darreres dècades, la competitivitat dels països capdavanters en nou coneixement i innovació s'ha sostingut sobre la concentració territorial d'institucions i empreses en espais propers, aprofitant així les sinèrgies, la fertilització encreuada i les economies d'escala que aquesta comporta. La tendència a la aglomeració territorial en recerca és quelcom que també s'ha produït dins de la gran metròpoli de Barcelona, malgrat que no hi hagi hagut una planificació formal i global al respecte.

En termes més concrets, entre les raons que fonamenten la necessitat i la idoneïtat de promoure nuclis territorials de recerca, sobre la base de l'agrupament geogràfic de diferents institucions, i que alhora expliquen la seva aparició, s'inclourien:

  • La recerca científica contemporània requereix cada cop més d'infraestructures costoses que, a més, han d'estar permanentment actualitzades. Aquestes infraestructures (plataformes tecnològiques, estabularis, laboratoris amb requeriments especials, etc.) generalment ni són assolibles per una única institució ni són mínimament rendibles si les seves prestacions o serveis no s'ofereixen a altres centres, institucions i empreses. Requereixen de personal tècnic molt especialitzat i comporten uns costos recurrents d'inversió, atès que l'obsolescència d'aquestes tecnologies és produeix en un curt espai de temps. El fet és que la disposició de tecnologia punta o molt avançada, és un dels principals elements per atraure al millor talent del món.
  • Relacionat amb l'anterior, tant les tecnologies emprades en la recerca com l'enorme quantitat d'informació que actualment es processa comporta unes necessitats de connexió telemàtica i d'energia excepcionals. Per aquestes raons els nuclis territorials de recerca han de disposar d'accés a fibra òptica i a fluxos d'energia de gran capacitat, elements que no es poden proveir de manera dispersa
  • Tant o més important són les persones, les protagonistes de la generació d'aquest nou coneixement. El fet és que, malgrat el paper creixent de la comunicació telemàtica i del treball a distància, la interacció propera i presencial continua, i continuarà, essent molt important com estímul de la creativitat. És quelcom que el talent valora i desitja. Constatem que és més fàcil atreure un investigador a una institució situada en un nucli de recerca amb massa crítica que no pas a una d'isolada.
3. La necessitat de potenciar i consolidar els nuclis territorials

La primera consideració és la necessitat de consolidar els nuclis territorials ja existents, fruit en molts casos d'inversions ininterrompudes de vàries dècades. Seria irresponsable no continuar amb aquests esforços, i abandonar un camí que ha permès a aquests nuclis aconseguir un nivells de qualitat i protagonisme internacional que són molt difícils d'assolir. Les administracions locals no són alienes al seu creixement i consolidació a partir de les competències que els hi són pròpies en matèria d'urbanisme, habitatge, mobilitat i acollida, entre d'altres. Ras i curt, es tracta d'atraure i protegir la recerca. Des de la perspectiva dels governs locals (Ajuntaments, Diputació, autoritats metropolitanes), a continuació destaquem diverses polítiques específiques o sectorials al respecte:

3.1.  Planificació territorial.

L'urbanisme i l'ordenació territorial que comporta és quelcom que no pot quedar aliè al desplegament dels recursos destinats a la producció de coneixement. Cal incloure la ciència i les seves institucions en la planificació futura del territori. Cal tenir en compte les seves necessitats de consolidació i creixement en els plans urbanístics. Des de les administracions metropolitanes aquesta és segurament la forma més potent d'acompanyar-la en la cursa per mantenir-se en el top-10 europeu. Qualsevol planificació urbanística futura hauria doncs de reconèixer a aquest sector, i les seves externalitats, com un dels factors de creixement econòmic del territori, tot tenint en compte les seves especificitats.

La història recent ho justifica. Un dels mecanismes que ha facilitat l'èxit del desenvolupament de la recerca a la ciutat de Barcelona ha estat la identificació, i posterior qualificació urbanística, d'espais destinats a la recerca i de serveis associats a la mateixa. Els ajuntaments de la regió, amb el de Barcelona al capdavant, haurien doncs d'incloure a la seva agenda tant la reserva i disposició de sol com la definició de futurs usos d'edificis i parcel·les en espais propers als nuclis científics ja existents, per tal de permetre el creixement quantitatiu i qualitatiu d'aquests espais estratègics. A més, qualsevol iniciativa de grandària important que es pogués plantejar de novo, -a no ser que es plantegés amb una excepcional ambició econòmica i amb una vocació de permanència molt a llarg termini-, s'hauria d'afegir a alguns dels nuclis científics ja existents enlloc d'ubicar-se en noves àrees, ateses les dificultats, els costos i el temps necessari per aconseguir una massa crítica adequada, o els reptes de mobilitat i infraestructures que comporta l'establiment d'aquestes activitats.

3.2.  Planificació energètica.

Relacionat amb l'anterior, és indispensable considerar les necessitats energètiques, d'aquests nuclis científics, en alguns casos indispensables per desenvolupar una activitat dependent de grans instal·lacions o plataformes tecnològiques. En relació amb això, cal tenir ben en compte la presència del sincrotró ALBA a Cerdanyola, la del supercomputador Marenostrum a Barcelona (BSC) o la concentració d'equipament biomèdic d'alt nivell en diversos nuclis universitaris i sanitaris de la regió (i que s'identifiquen a continuació) pel que fa la planificació de les necessitats energètiques del futur a la regió metropolitana.

3.3.  Connectivitat.

De manera similar, la connectivitat és indispensable per mantenir la posició de lideratge al sud d'Europa. En l'horitzó 2030, tots aquests nuclis de coneixement han de gaudir de la millor connectivitat de xarxa possible, tant entre ells com amb la infraestructura de comunicació científica europea (Géant). Anant un pas més enllà, la regió metropolitana haurà de ser un dels primers nodes de la futura internet quàntica que la Comissió Europea ja està planificant. Res d'això serà possible si els ens locals no inclouen aquests elements en la seva planificació territorial i d'infraestructures.

3.4.  Atracció i retenció de talent

Com ja hem comentat aquests nuclis de coneixement es basen en la concentració geogràfica d'instal·lacions i infraestructures, però principalment de talent. Tots els bons resultats aconseguits per la nostra ciència els darrers anys tenen una alta correlació amb la capacitat de les nostres institucions d'atracció i retenció del mateix. Els ajuntaments i les entitats supramunicipals tenen molt a contribuir en aquest objectiu. Ens podem referir, només a tall d'exemple, a quatre dimensions diferenciades: mesures administratives per facilitar la residència, polítiques de transport (inclosa una bona connectivitat aeroportuària), polítiques educatives i polítiques d'habitatge.

Les entitats locals han de progressar en els sistemes d'acollida al talent atret per els nuclis científics. Això inclou la seva rebuda i l'acompanyament en matèria de permisos, acreditacions i altres gestions similars o relacionades. Les ciutats del món més implicades en l'economia del coneixement disposen de programes especialitzats per acollir, informar i facilitar tràmits. Bona part del talent que arriba (o que cal retenir) és força jove, la qual cosa implica necessitats singulars. Les polítiques d'habitatge públic han de contemplar recursos per facilitar l'atracció temporal de personal altament qualificat, molt especialment, del que s'incorpora a aquests nuclis de recerca per fer estades de formació i amb un poder adquisitiu moderat. Cal evitar que les dificultats en la cerca d'habitatge o en l'oferta de llars d'infants públiques, per exemple, constitueixin una barrera a l'hora de la seva captació en un entorn internacional molt competitiu. 

3.5.  Impacte social

Les administracions locals també poden influir per tal que la ciència de frontera que es desenvolupa a la regió de Barcelona tingui un major impacte social i ciutadà. D'una banda, cal reforçar la capacitat del sector públic local per generar processos que portin a la resolució de reptes ciutadans per la via de les aportacions del teixit científic i tecnològic metropolità. Aspectes com la sostenibilitat, la millora de la mobilitat o la digitalització dels serveis públics són camps propicis per a la col·laboració administració – acadèmia, i per tal que retorni a la societat el coneixement científic generat al territori. D'altra banda, la regió metropolitana té un teixit molt sòlid d'entitats culturals i de participació ciutadana. La promoció d'una major intersecció entre aquest teixit i els nuclis de generació de coneixement pot apropar encara més la ciència a la ciutadania, amb les múltiples virtuts que això té. Aquest és un terreny on l'enfocament metropolità i des del punt de vista de l'administració local és del tot pertinent.

4. Nuclis de recerca a la AMB

A continuació s'identifiquen els principals nuclis de recerca territorials en el marc de la AMB (els 36 municipis).

Els nuclis territorials de recerca generalment inclouen més d'una institució, en una varietat d'edificis (no necessàriament un per institució) que es troben en una proximitat raonable (no més de 10-15 minuts caminant). Son també espais intensius en formació de personal tècnic i científic, s'hi ofereixen serveis científico-tècnics compartits i la producció científica originada en el seu si és molt significativa. Així mateix son llocs naturals per l'inici de noves iniciatives empresarials, fins que arriben als primers graus de maduresa. És desitjable que hi hagi un acoblament formal d'aquests nuclis amb a les ordenacions urbanístiques, per tal d'acompanyar i facilitar en el futur un desplegament més ampli dels nuclis actuals.

Històricament els nuclis de coneixement s'han desenvolupat al voltant de universitats i de grans hospitals. Per bé que cap empresa ha estat el pal de paller de cap nucli territorial de recerca existent, el fet és que cada cop és més comú que empreses, moltes nascudes d'institucions dels nuclis de recerca mateixos, es situïn en entorns no molt allunyats. En la mesura del possible els plans urbanístics ho haurien de facilitar.

Els dotze nuclis que s'enumeren a continuació inclouen tots els centres CERCA a l'AMB (i tots els del CSIC, amb l'excepció del Jardí Botànic) i pràcticament tota la producció científica de la AMB. L'enumeració tracta de seguir l'ordre cronològic del origen del nucli.

5. La recerca a l'RMB

En la llista de nuclis de recerca a la AMB s'observa que els sis més antics són a la ciutat de Barcelona estricta. Es només en temps relativament recents que n'han aparegut cinc més, molt potents, fora del municipi de Barcelona (UAB-ALBA, Bellvitge, Can Ruti, Castelldefels, Diagonal-Besós), i només un a l'interior d'aquest (22@). Es pot afirmar que, en les sis darreres dècades, el creixement de la recerca ha vingut marcat des de la perspectiva territorial per dues característiques: enfortiment dels nuclis existents dintre del municipi de Barcelona i efecte taca d'oli quan es considera l'AMB. És un bon model.

A l'hora de contemplar el desenvolupament de la recerca en el marc territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona (els 164 municipis) constatem que no es poden delimitar, fora de la AMB, nuclis comparables als de la llista anterior, no existeix un mapa tan consolidat. Però és lògic esperar que l'efecte taca d'oli persisteixi. El més eficient és seguir l'estratègia que ens ensenya l'experiència: aprofitar al màxim les sinergies de contigüitat, tot orientant qualsevol creixement cap els entorns de realitats ja existents, que ací denominem pre-nuclis. Alguns exemples d'aquests pre-nuclis són la UPC a Vilanova, el conjunt UPC, Leitat, ESCAC i Mútua de Terrassa a Terrassa, el Parc Taulí de Sabadell, la Torre Marimon de l'IRTA a Caldes de Montbui o el Tecnocampus a Mataró.

Epíleg

Fins ací la nostra reflexió sobre els nuclis territorials en recerca i, sobre les potencialitats de les polítiques municipals i metropolitanes per acompanyar el desplegament d'aquests nuclis i fer-los més competitius. En aquest document no es revisa expressament ni l'àmbit de la innovació ni el de la manufactura avançada amb alt contingut de coneixement. Des d'una perspectiva territorial cal tenir en compte l'existència d'un important ecosistema innovador, que s'està desenvolupant amb molta força i que inclou territorialment els nuclis de recerca però que, naturalment, s'estén en àrees molt més extenses de la ciutat, de l'AMB i també de la RMB. Així mateix, fem constar que l'àmbit de la manufactura avançada és particularment potent i compte amb possibilitats (i realitats, com, per exemple, la SEAT) molt àmplies a la RMB.

Per saber-ne més pots trobar altres documents relacionats amb la metròpoli intel·ligent aquí, on també podràs consultar el paper original sencer d'aquest article.

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari: