L'alimentació com a dret i els aliments com a béns comuns
S'ha de repensar el sistema alimentari actual, ja que no assegura una nutrició suficient, adequada i saludable per a totes les persones
- Marc López-Forn - Gabinet Tècnic del PEMB
- 01-06-2017
- 351 Lectures
Els sistemes alimentaris locals, inscrits dins el context global, segueixen l'ethos del temps i requereixen ser repensats tenint en compte totes les seves transversalitats, que no són poques.
En aquest sentit es multipliquen les sessions entorn a l'alimentació, i com a mostra uns quants botons relativament recents: el 12 de maig es va celebrar la Jornada ODS2: Posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l'agricultura sostenible, organitzada pel Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya; el 17 de maig la sessió informativa Cap a una economia circular: Innovació en el sector agroalimentari, organitzada per ACCIÓ, Agència per la competitivitat de l'empresa; el 23 del mateix mes va haver la Jornada internacional de bones pràctiques de l'economia social en l'àmbit agroalimentari, organitzada per l'Ajuntament del Prat de Llobregat i Economia Social de l'Ateneu Cooperatiu Baix Llobregat; i la presentació de l'informe Fam oculta a Catalunya, un obstacle en la igualtat d'oportunitats, realitzat conjuntament entre les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); i el dia 24 es va dur a terme una taula rodona a l'Institut d'Estudis Catalans sobre l'Estratègia d'Impuls de la Política Alimentària a la ciutat de Barcelona.
Les jornades van esdevenint-se, que no esvaint-se, perquè el missatge persisteix: l'alimentació ha tingut té, i seguirà tenint un rol estratègic en la qualitat de vida en general, com a necessitat biològica i cultural, i en la formació de les ciutats en particular.
Les polítiques alimentàries impliquen un planejament integral perquè el caràcter transversal dels sistemes alimentaris es manifesta en diverses relacions, com podrien ser (entre tantes altres):
- Desigualtats: el nombre de persones ateses pels quatre bancs dels aliments de Catalunya va augmentar en un 42,61% de 2010 a 2014, passant de 182.663 a 260.497 persones, les quals van rebre 22.398.175 quilograms d'aliments (un 84,92% més que l'any 2010). (Peiró i Compains, 2015, p.13)
- Salut: segons la Organització Mundial de la Salut, les dietes no saludables i la falta d'activitat física estan entre els principals factors de risc per la salut a tot el món. (OMS, 2017-05-25)
- Biodiversitat: “la pèrdua de la biodiversitat significa que haurem d'afrontar un futur en el que l'oferta alimentària serà més vulnerable a plagues o malalties”. (WWF, 2017-05-25)
- Impactes ambientals: “les necessitats d'aigua per produir els nostres aliments són, de lluny, les més importants: els humans necessitem de 2 a 3 litres per beure cada dia, però al voltant de 1000 vegades aquesta quantitat d'aigua per produir els aliments que ens cal consumir al llarg d'un dia”. (Museu Agbar de les Aigües, 2010, p.2)
- Educació: “el 2014, les 25 companyies alimentàries més grans van invertir 14,9 bilions de dòlars en publicitat dels seus productes”. (Center for Science in the Public Interest, 2015-05-25)
Atesa la creixent preocupació en l'esfera pública entorn a totes aquestes qüestions relacionades amb l'alimentació, el que s'està proposant des de la majoria de sectors és un canvi de paradigma. La necessitat de canvi està present, des d'organitzacions multilaterals com Nacions Unides fins a les pròpies empreses del sector:
“Necessitem una reforma profunda dels sistemes agrícola i alimentari mundial si volem nodrir als 925 milions d'afamats que existeixen actualment, i als dos mil milions de persones més que viuran l'any 2050. Els sectors de l'alimentació i agrícola ofereixen solucions clau pel desenvolupament i són vitals per l'eliminació de la fam i la pobresa” (Objectiu II de Desenvolupament Sostenible. Nacions Unides)
“El negoci haurà de canviar. S'haurà de trencar amb la rutina dels informes trimestrals i treballar a llarg termini. Haurà de veure's a si mateix com a part integrant de la societat, i no com a un ens separat d'ella” PAUL POLMAN – Director Executiu d'Unilever (Oxfam, 2013, p.6)
S'ha de repensar el sistema alimentari actual perquè tot i produir aliments en excés no s'està assolint l'objectiu d'assegurar nodrir suficientment i de manera saludable a totes les persones. S'ha de desenvolupar una nova narrativa, que fugi de la maximització dels beneficis econòmics com a indicador últim de viabilitat i que defineixi els aliments i l'alimentació com a béns comuns per tal de poder explorar noves opcions polítiques orientades tant a garantir l'accés als aliments a totes les persones, com a no hipotecar la viabilitat del planeta (Vivero Pol, 2016).
Un dels productes en els que estem treballant des del PEMB és la Carta Alimentaria Metropolitana; que haurà de posar les bases per fer aquest planejament integral a escala metropolitana.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.