La primavera de les polítiques alimentàries a les ciutats
- Marta Pons Cabanes - Coordinadora general de Food Coop Bcn
- 29-03-2021
- 112 Lectures
Quan la pandèmia virtualitza la vida, cal estar alerta per no enllaçar trobades en línea una rere l'altra sense adonar-nos que la primavera esclata més enllà de la pantalla. Atenent aquest racionament de moments en línia en pro de la vida real, una de les cites imperdibles va ser el curs Alimentar la metròpoli en temps d'emergències organitzat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) sobre el paper de les ciutats davant els reptes alimentaris actuals, en el marc del projecte Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible Barcelona 2021.
Repassem algunes de les idees destacades del curs que assenten les bases per una cultura i narrativa política de transformació dels sistemes alimentaris.
Els tres anys de diferència entre les dues edicions que s'han fet del curs ens ofereixen certa retrospectiva sobre on érem i on som en clau de polítiques alimentàries urbanes. Al 2017, al fil de la constitució del Pacte de Milà, en el curs es parlava d'elaborar un instrument de coordinació estratègica per impulsar polítiques alimentàries en clau de regió metropolitana. Avui la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona ja és una realitat amb 75 entitats adherides en la seva reunió inaugural com a espai de governança alimentària.
Al 2017 l'objectiu central del curs era posicionar les polítiques alimentàries en l'agenda dels debats socials i polítics. Avui la pandèmia i l'emergència es donen la mà i aixequen nous reptes. Aquest any de l'alimentació sostenible, la primavera s'inicia amb nevades, una circumstància meteorològica gens casual amb impactes sobre el sistema alimentari. A saber, una gelada a finals de març quan els fruiters ja estan florits posa en joc la collita i la pagesia en situació ja fràgil per la pressió del mercat.
S'intensifiquen els fenòmens climàtics extrems i tendim perillosament a normalitzar-los perquè la seva relació amb el canvi climàtic esdevé invisible a les nostres quotidianitats. Essent incontestable la correlació entre la salut individual i la planetària, en el plantejament de l'edició d'enguany del curs, es veia imprescindible posar al centre l'emergència climàtica, com es vincula amb els reptes alimentaris i de retruc amb les nostres dietes. Amb tot, el context de pandèmia ha fet coincidir en un mateix escenari altres emergències com la socioeconòmica i la sanitària, determinant l'estructura i el programa de continguts, així com les futures estratègies i accions vers un model alimentari més sostenible, saludable i just.
Si ens trobem en un temps d'emergències múltiples cal parlar també de multi solucions, és a dir, ja no tenim temps de solucionar els problemes d'un en un, cal integrar en un mateix camí diverses solucions. Aquí l'emergència també és urgència. Segurament aquesta estratègia multi solucions passa també per treballar a múltiples escales territorials i amb múltiples actors des d'una visió més àmplia i transversal.
El concepte de food sheds o conques alimentàries està en sintonia amb aquesta visió més àmplia i té potencialitats si es territorialitza ja que posa l'èmfasi en els fluxes alimentaris i ens obliga a visibilitzar l'espai de conseqüències i subministres més enllà dels límits administratius de les ciutats. Els sistemes alimentaris desborden els límits municipals i generen interdependències territorials, per tant cal treballar també i més enllà de les polítiques de consum, per desenvolupar un model territorial basat en l'ús social i ecològic del sòl y la protecció d'ecosistemes promovent l'equilibri urbà-rural, centre-perifèria i nord-sud. Així, invertir i recolzar territoris més enllà de la ciutat esdevé una manera de construir resiliència en la cadena alimentària i de sanar les fissures que separen les ecologies de les economies.
Els fruits d'aquesta visió 360º de l'alimentació són projectes amb capacitat d'interpel·lar no només a nivell individual i de consumidor/a final, si no també a les estructures de poder i a com es gestionen els recursos; generant transformacions a diferents nivells del cicle alimentari des del camp al plat. Ens calen projectes amb capacitat de conjugar el doble llenguatge de combatre la fi del món i el d'arribar a final de mes, dos finals que posen les nostres vides en tensió. Per exemple: Alterbanc banc alimentari agroecològic, Food Coop BCN, supermercat cooperatiu i participatiu i DAMES (Dones que Alimenten un Món en Emergències) que reivindiquen incorporar la perspectiva de gènere i les cures en el relat de l'alimentació sostenible i en les estratègies alimentàries de futur (com han fet recentment a València, que precedeix Barcelona com a Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible) no com un annex si no com a cos essencial.
Finalment apuntar que per a l'impuls de veritables transicions ecosocials al servei de la vida i del planeta, són d'interès les aproximacions i aliances entre els diferents moviments en defensa dels drets fonamentals i essencials com són l'alimentació, l'energia, l'habitatge, l'aigua i l'aire. Ara ens toca un nou cicle, una primavera que estableixi un nou marc polític que ens permeti recollir fruits. Bona florida!
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.