La transversalitat i els plans de barri d’intervenció integral

Actualment, hi ha poques polítiques públiques amb una proposta d’àmbits d’intervenció tan integral com les de millora de barris vulnerables. I és perquè tant les avaluacions com els estudis de l’acadèmia han apuntat vers la necessitat de “transformar alhora les relacions socials i les estructures urbanes per avançar cap a una societat més justa i igualitària” (Nel·lo, 2021, citat a Esteve, 2025)[1]. Si aquesta és la finalitat de la política de regeneració de barris, de gran abast i complexitat, sembla gairebé indiscutible definir un abordatge integral des de diferents àmbits, amb projectes i intervencions variades, tant de millora de les condicions d’entorn físic (renaturalització, espai públic, equipaments, habitatge, etc.) com de millora dels recursos per al desenvolupament dels seus residents amb la màxima igualtat d’oportunitats (formació ocupacional, capacitacions digitals, ajudes econòmiques, espais de trobada i suport, serveis de cures, teixit comunitari, identitat i celebració del barri, etc.). Però el quid de la qüestió és que totes les intervencions i projectes es dissenyin i planifiquin de forma articulada i integrada entre els àmbits i els departaments i entitats que els representen, responent a una mateixa estratègia ja marcada des de l’inici i compartida per tots els agents. 

Aquesta integració es pot treballar explícitament en tres nivells:

• En l’estratègia: definint (o redefinint) de forma col·laborativa el focus principal que es vol treballar en el pla de barri. Tot fa pensar que es tractarà d’un objectiu complex, que si s’intenta articular en una frase pot semblar vague o poc aterrat. Per això cal acompanyar-lo de dues coses més: una quantificació d’aquest objectiu i un conjunt d’objectius derivats, en format estructurat, articulats entre ells i planificats. La idea és contemplar totes les dimensions del funcionament del barri (urbanística, ambiental, energètica, social, comunitària, econòmica, etc.), vist com un sistema, per tal d’assolir aquest objectiu. 
• En els projectes: combinant intervencions físiques, ambientals, socials i comunitàries, i garantint que no només siguin projectes coherents entre si sinó intentant que es recolzin i integrin entre ells i amb el barri, generant sinergies. Alhora, també pot resultar interessant que hi hagi projectes que combinin objectius d’àmbits diferents, sempre i quan resulti una combinació de sentit comú. Per això caldrà definir de forma atenta les “teories del canvi” que hi hagi darrere de totes les intervencions, que connectin objectius de l’estratègia, amb els projectes i els resultats esperats d’una forma factible. 
• En els espais de coordinació i governança: tant espais interns de l’ajuntament com espais de trobada de veïns i veïnes i agents, amb la configuració que resulti més adequada. Però amb la presència de totes les persones participants afectades en algun dels espais i formats, des de l’inici. I que s’hi pugui treballar tant l’estratègia com els projectes. En definitiva, la participació d’agents i veïnat no deixa de ser una forma de transversalitzar les intervencions del pla de barris, incorporant altres mirades per a generar un treball més conjunt. I és probable que aquestes mirades incorporades també aportin més integralitat a les intervencions.

Imagen

Els límits de l’organització administrativa tradicional

Tanmateix, la construcció de polítiques i projectes integrals no és connatural ni pròpia d’organitzacions departamentalitzades com les administracions públiques actuals del nostre entorn, també les locals. Des de la normativa de funcionament administratiu, fins a la sectorialització de pressupostos o les dinàmiques de treball i ritmes diferents entre departaments, hi ha diversos aspectes estructurals i organitzatius que dificulten un treball transversal conjunt que permeti desenvolupar polítiques integrals. Per aquest motiu, en el disseny i implementació dels plans integrals de barri és necessari dotar-se d’eines i mecanismes explícits no només que promoguin sinó que garanteixin aquesta transversalitat. De fet, tal i com han relatat alguns ajuntaments que van participar en la Llei de barris 2004-10, es tracta d’una oportunitat de testejar eines i espais de treball transversal que poden romandre en el funcionament de l’ajuntament, millorant notablement el seu rendiment. Llavors, quines poden ser aquestes eines i mecanismes?

D’entre els més comuns trobaríem els següents:

• Coordinador/a del pla de barri: a mode de figura de coordinació transversal, amb dependència jeràrquica d’alcaldia i no d’un departament. I, a ser possible, bona relació amb tots els departaments de polítiques sectorials de l’ajuntament. Alhora serà la persona encarregada d’impulsar i acordar els espais i els circuits de treball interdepartamental.
• Oficina del barri: com a espai compartit entre els tècnics i tècniques dels diferents departaments que de forma exclusiva o parcial col·laboren en el pla de barri.
• Espais de gestió i treball interdepartamental: tant del perfil directiu com tècnic, i conjunt. I amb reunions específiques pel pla de barri, o bé directament un espai específic del pla.
• Tallers interdepartamentals de co-creació de propostes per a intervencions del pla de barri, incloent tallers amb participació ciutadana i d’entitats socials. Important que es tracti de trobades en format taller, aïllades d’altres dinàmiques de reunions. I que incorpori tècnics sectorials que no formen part de l’equip del pla de barri, per tal d’aportar la mirada de connexió amb la resta del municipi.
• Aplicació real dels pressupostos per programes: més enllà de la classificació per programes normativa i afegida, poder desenvolupar una articulació per programes de tot el pressupost, com ja tenen alguns ajuntaments, podria resultar una transformació tractora per acabar incorporant la transversalitat en el treball com a dinàmica pròpia.

Imagen

Més enllà de les estructures: cultura i alineament

No obstant, la transversalitat no depèn només de crear estructures, sinó d’alinear objectius, incentius i cultura organitzativa per a finalitats concretes. Si cada departament col·labora amb altres en projectes que formin part del pla però no alinea ni es fa seus els objectius, les dades dels indicadors i les eines de treball, no es tractarà de transversalitat efectiva. Quines poden ser, doncs, altres eines que facilitin el canvi de dinàmiques i l’evolució cap a un treball transversal? 

• Capacitació en treball transversal: que, a més de la formació en el canvi organitzatiu, pot incloure el disseny entre tots els participants de nous circuits i protocols que adoptarà l’organització. Evidentment, ha de ser un pla de formació progressiu i planificat.
• Eines d’informació i comunicació oberta: des de la incorporació de l’avanç del pla de barri a les xarxes socials i altres eines de comunicació de l’ajuntament, fins a un butlletí periòdic per a totes les persones i entitats interessades, amb notícies dels projectes, d’impactes en els indicadors del pla i aportacions dels veïns i veïnes. La comunicació pot oferir una base perquè altres departaments facin suggeriments i connexions relacionades.
• Reconèixer i incentivar la col·laboració: obrint canals formals i informals per a aquesta col·laboració que, en la mesura del possible, ha d’evitar crear tràmits burocràtics associats. És important recórrer més a la confiança en la capacitació, la responsabilitat i la professionalitat que no pas en la garantia jurídica escrita. 
• Avaluació del pla de barri col·lectiva i interdepartamental: amb indicadors de gestió i d’impacte de les intervencions i projectes que estiguin relacionats i siguin responsabilitat de tots els departaments.

Els instruments poden ser aquests i molts més, però per sobre de tots hi ha d’haver, com sempre, la voluntat política i el lideratge continuat per a la transformació. La tracció de tota organització. I també hi ha d’haver una planificació pacient d’aquesta transformació, perquè no es fa en mesos ni en pocs anys. I la transversalitat és necessària per a treballar bé els plans de barri i la integració de les seves intervencions. Per tant, com més aviat es comenci aquesta transformació, millor podrà funcionar la implementació del pla de barri.

[1] NEL·LO, Oriol (Ed.) (2021). Efecto barrio. Segregación residencial, desigualdad social y políticas urbanas en las grandes ciudades ibéricas. Tirant humanidades, citat a: ESTEVE GÜELL, Maria del Mar; NEL·LO, Oriol, dir.; SOTOCA, Adolf, dir. (2025). Programes de rehabilitació urbana integral enfront de la segregació. Una anàlisi comparada del Pla de Barris de Barcelona i el Contrat de Ville de París. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Geografia https://ddd.uab.cat/record/311826