Intel·ligència artificial i cultura: una parella feliç?

"No sobreviu el més fort, sinó el que s'adapta millor al canvi" (Charles Darwin)

La intel·ligència artificial (IA) ha deixat de ser una promesa de futur per ser una convidada, potser no desitjada, que ha vingut per quedar-se. Hi ha àmbits en què per la seva idiosincràsia és fàcil integrar-la, però n’hi ha d'altres, com el cultural, en què sembla més difícil. Com a resultat, la interacció entre cultura i IA planteja molts dubtes. Com participa en els processos creatius? Com evitem el risc de monocultura que atempta la diversitat cultural? Què en fem dels estereotips i biaixos derivats de les dades d’entrenament? Com combatem el monopoli de les grans plataformes? En definitiva, on posem els límits (si és que n’hi ha d’haver) i com ho regulem?

Lluïsa Guàrdia Torrents - Relacions institucionals

07 de juliol de 2026

La resposta no és senzilla. La preocupació del sector cultural s'ha traslladat a fòrums de debat com Mondiacult, Àgora Cívica o la plenària Mutare 2025 de la Fundació Carulla. També es tractarà el pròxim 13 de juliol en la sessió que el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat organitza amb col·laboració del PEMB: Xarxes socials i IA en el món cultural.

Així mateix, s’ha inclòs en el projecte de Llei de drets culturals i en l’informe anual: Estat de la cultura i de les arts a Catalunya del Consell Nacional de la Cultura i les Arts – CONCA, presentat el passat 15 de juny davant el Parlament.

Percepció dels professionals del sector

El capítol monogràfic sobre l’impacte de la IA en l’àmbit cultural que inclou per primera vegada l’informe del CONCA, apunta interessants dades sobre la percepció del sector:

El 58% de les 358 persones enquestades reconeix haver utilitzat els sistemes intel·ligents alguna vegada, però només el 14% els usa de forma habitual i considera que l’impacte en els seus processos de treball és poc significatiu.
El 53% creu que ofereix noves opcions creatives, però també que provoca friccions i incerteses, sobretot en el cas dels drets d'autor que preocupa al 47%.
Els professionals que es dediquen a la gestió i producció són els que utilitzen més la IA (el 25%) mentre que aquells que es dediquen a la creació l’usen menys (el 7%).
El 40% la rebutgen i un significatiu 98% en demana una regulació específica.

Aquestes dades evidencien que la IA s’està integrant com a suport operatiu, però que desperta recances en els processos creatius. Tot i l’evident potencial, la IA avança a un ritme lent i desigual segons edats, perfils professionals i segments. Mentre que el cinema i la música l’han incorporat de ple, el sector editorial ho ha fet en un grau menor.

Intel·ligència artificial i processos creatius

Segons el CONCA, “la IA està modificant profundament els processos creatius” i afecta tota la cadena de valor, sobretot les fases inicials que no necessiten intervenció humana. Així, s’accelera la recopilació de dades i es facilita l’experimentació i generació d’idees reduint el temps de creació. Com a conseqüència, augmenta la productivitat de l’artista i la competitivitat de les indústries culturals, en especial de petites i mitjanes empreses. Per contra, pot provocar la pèrdua de llocs de treball de, per exemple, traductors, redactors, il·lustradors, editors de vídeo, etc.

Aquesta hibridació persona-màquina ens porta al que es coneix com a creativitat augmentada, en què les eines i tecnologies digitals potencien el procés creatiu. Encara que no podem dir que la IA sigui creativa, sí que podem afirmar que amplia les possibilitats creatives i facilita l’experimentació. En aquest punt, m’agradaria assenyalar la distinció semàntica entre crear, quan ens referim als humans, i generar quan l’apliquem a la IA generativa, capaç d’oferir-nos continguts nous a partir de les dades usades durant l’entrenament.

Andy Warhol: cultura, art i intel·ligència artificial (Fundació Carulla)

Segons paraules de l’experta en robòtica i professora de la UPC Carme Torres “Més que a una substitució, anem cap a una simbiosi entre màquines i humans” de manera que els sistemes intel·ligents actuen com una mena de pròtesi que esperona la creativitat. O com defensa l’antropòleg francès André Leroi-Gorhain, “La intel·ligència i la creativitat no se situen només al cervell sinó que s’estenen a les eines que usem”.

El futur passa, doncs, per l’estreta i ineludible interacció persona-màquina, però correm el risc que l’ús excessiu de la IA generativa condueixi a la pèrdua de capacitats cognitives i creatives (deskilling) i a la generació de continguts superficials. Això no vol dir que no es pugui fer servir sinó que s’ha de fer de forma ponderada i sobretot regulada. Si s’usa en processos creatius, cal fer-ho explícit per tal de protegir els drets d’autor perquè en aquest nou context és d’obligat compliment respectar els principis de transparència i traçabilitat.

De tota manera, convé no oblidar que per molt que avanci la IA sempre caldrà la intervenció humana. Algú que redacti el prompt, premi el botó perquè la màquina executi les ordres i en validi els resultats. Al cap i a la fi, la responsabilitat última sempre és humana.

Monocultura/diversitat i sobirania cultural

Les dades d’entrenament de les grans plataformes, sovint anglosaxones, poden replicar estereotips i perpetuar biaixos (de gènere, raça, lingüístics, d’edat, socioeconòmics, etc.) per diverses causes. Les més habituals són que les dades d’origen ja contenen aquests prejudicis i també que hi ha una representació desigual. No sorprendrà ningú si diem que l’anglès és molt més present que el català. No podem dir que sigui la IA qui crea aquests estereotips i biaixos, però sí que els estén i els cronifica.

També es dona un fenomen encara més preocupant. Una marcada tendència a la monocultura (monocultiu cultural) en què una sola cultura, llengua i forma de pensament domina un territori i societat, reduint la diversitat cultural i tota la riquesa que suposa. Per contrarestar aquest efecte no desitjat, cal disposar de sobirania cultural: capacitat d’una comunitat de desenvolupar, preservar i decidir sobre la seva pròpia cultura (patrimoni, llengua, tradicions, formes de vida, etc.) per no veure’s sotmesa al domini d’altres cultures. La manca de sobirania cultural pot amenaçar de mort les cultures minoritàries com la catalana i moltes altres.

Però no ens enganyem. Les tecnologies i les plataformes digitals no són neutres i sovint amaguen interessos polítics i econòmics. La seva incidència en la societat és més gran del que podríem pensar. Per això, cal evitar els monopolis i crear infraestructures digitals públiques locals i de codi obert que protegeixin la sobirania cultural. Només l’existència d’un corpus propi evita la supeditació a imaginaris aliens, allunyats dels nostres.

Polítiques públiques i regulació

L’informe “Artificial Intelligence and Culture”, encarregat per la UNESCO a un equip d’experts independents per analitzar l’impacte de la IA en la cultura i com afrontar-lo amb polítiques públiques, diu que “la intel·ligència artificial avança molt més ràpid que la capacitat de governar-la des de l’àmbit cultural” però s’està treballant des de diferents fronts:

El marc de referència en l’àmbit estatal és el reglament europeu, la Carta de Drets Digitals (2021) i la futura Llei per al bon ús i la governança de la IA. A més, el Govern d’Espanya ha creat l’Agencia Española de Supervisión de la Inteligencia Artificial (AESIA), organisme públic encarregat de garantir l'ús ètic i segur de la intel·ligència artificial a Espanya.
A Catalunya disposem de la Llei orgànica 3/2018 de protecció de dades personal i garantia de drets digitals que es complementa amb el projecte de Llei de Drets Culturals de Catalunya. El projecte posa el focus en la protecció dels professionals i en la garantia de les llibertats creatives i estableix un marc de responsabilitat social i governança amb mesures de suport i de transparència. També proposa la creació de l'Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya, a través de la Secretaria de Polítiques Digitals, que ajudarà empreses i entitats a complir els requisits democràtics, ètics i legals en l'ús d'aquesta tecnologia. L’Observatori serà un ens tècnic amb eines de formació i d’autoavaluació.

Per acabar...

La incorporació dels sistemes intel·ligents a la cultura afecta principis bàsics, presents en les missions del Compromís Metropolità 2030, com l’equitat o la reducció de desigualtats.

Com dues cares de la mateixa moneda, la IA pot esdevenir una eina d’inclusió (per exemple afavorint l’accessibilitat a persones amb dificultats visuals o auditives) o d’exclusió si els col·lectius vulnerables no hi tenen accés i s’augmenta la bretxa digital. La sostenibilitat ambiental n’és un altre exemple. Per una banda, l’ús de la IA, sobretot en la fase d’entrenament, genera una gran despesa energètica, però, per contra, el monitoratge del transport públic contribueix a reduir el temps de desplaçaments, per posar un exemple mediambientalment favorable.

La incidència en la missió ‘Vitalitat cultural’: “Promoure els drets culturals per esdevenir una metròpoli més justa, equitativa i sostenible” és evident. També ho és en els seus àmbits d’actuació (o palanques): drets culturals (accés, protecció dels professionals, transparència), talent creatiu (innovació i noves formes d’expressió), llengua i cultura catalana i especialment en la sobirania (governança) cultural, punt clau de la relació entre IA i cultura que planteja aquest article.

Algunes de les conclusions de la UNESCO, el CONCA i la plenària Mutare 2025 són:

La intel·ligència artificial no és només una qüestió tecnològica, sinó sobretot cultural, social i democràtica. Un canvi de paradigma en què la cultura ha d’assumir un rol de lideratge; no només com a part afectada sinó també com a facilitadora d’aquesta profunda transformació.
Les decisions a prendre sobre el tema han de ser sempre col·lectives i posar el focus en la responsabilitat humana i els drets culturals.
La tecnologia ha de servir a la humanitat i no a l'inrevés, posant la dignitat humana i la diversitat al centre de qualsevol estratègia d'IA.
La tradicional línia que separa creació i tecnologia s’ha de difondre per crear equips de treball multidisciplinaris i incloure les competències IA en els currículums artístics.
S’han de definir polítiques públiques i transversals, i el marc ètic adequat, per preservar la innovació, els drets culturals i la sostenibilitat.
Cal protegir la sobirania cultural per garantir la supervivència de la nostra cultura i allunyar-la del domini de cultures alienes.

Com deia el filòsof grec Heràclit: “L’únic constant és el canvi”, però els canvis no sempre van al mateix ritme. La cultura està en una fase d’adaptació i consolidació mentre que la IA està en mode d’acceleració constant. Haurem de compassar els ritmes perquè -recuperant la frase de Darwin que encapçala aquest post - només sobreviuen aquells que s’adapten al canvi. Potser hauríem d’afegir el següent: de manera ràpida, a temps, amb bon criteri i polítiques públiques que l’acompanyin. I el més important: posant l’ésser humà al centre.

Fonts consultades:

Torna enrere