Cultivar resiliències és també cultivar comunitat
- Marta Pons Cabanes - Coordinadora general de Food Coop Bcn
- 12-05-2020
- 200 Lectures
Confinades, les nostres vides entre parèntesis. Aquesta situació extraordinària interpel·la als límits no només personals i dels nostres cossos, també socials, ecològics i econòmics del propi sistema. Justament als límits es on rauen oportunitats de transformacions més profundes.
Què ha canviat en la nostra manera de proveir-nos d'aliments en temps de COVID19? En quin sentit el virus ha modificat els nostres hàbits alimentaris i de consum? Teniu la sensació de que mengem més? Efectivament un canvi de rutines, afecta als nostres hàbits i així ho corrobora la dada: el pes de la renda familiar destinada a alimentació ha augmentat considerablement d'un 18 a un 60%.
El confinament ha establert línies imaginàries i sobrevingudes que han transformat els mapes de com les persones satisfem les necessitats bàsiques. En aquests nous mapes de la vida quotidiana confinada les distàncies es redimensionen, algunes s'eixamplen però d'altres s‘escurcen. Així, observem com les mesures de distanciament social restringeixen el nostre radi d'abastiment alimentari. Estem “obligades” a consumir en el nostre entorn més proper. Això fa que l'opinió pública signifiqui en pell pròpia els beneficis a tots els nivells de la producció i el consum més locals, el producte de proximitat no ha tingut mai millor campanya.
Tot i que els sistemes alimentaris locals són centrals en les narratives associades a la sostenibilitat, un estudi recent apunta que “menys d'un terç de la població mundial podria satisfer la demanda d'aliments produïts localment”. En un context globalitzat la majoria de la població mundial depèn, almenys parcialment, d'aliments importats; intensificant les vulnerabilitats durant qualsevol crisi, com l'actual pandèmia, que posa en suspens les cadenes mundials de subministrament d'aliments.
El consum és central a les nostres vides, les societats occidentals i mal anomenades desenvolupades s'estructuren entorn al consum, “som en tant que consumin”. Consumir genera identitat, genera vincle. Recordeu si no, com a l'inici del l'estat l'alarma es va posar molt el focus en la imatge d'estanteries buides dels supermercats i el consum massiu de paper de wàter. Personalment em va semblar redundant en excés i em preguntava, més enllà del paper de wàter, com estem? Som més que allò que consumim.
Quan la vida queda en suspens, es posen de relleu els elements que la sostenen. Les crisis conviden a fer-nos preguntes sobre què és allò essencial, necessari i vital tant a nivell personal, com social i econòmic. L'alimentació s'ha erigit indiscutiblement com a àmbit essencial, i per tant, reclama un lloc prioritari i de reconeixement en les agendes polítiques.
Les polítiques alimentàries són més que polítiques de consum tot i que aquestes hi tinguin un paper protagonista i estructurador, no es tracta només de garantir l'abastiment a la gran ciutat. Les metròpolis en tant que grans nuclis de consum se'ns presenten com a palanca de transformacions profundes, però aquesta centralitat no té perquè anar en detriment de la qualitat de vida als territoris rurals, ans al contrari. El camp no és un refugi, és un soci. Els contextos urbans i els rurals es troben caracteritzats per continuïtats i interdependències. Cal establir nous vincles que facilitin la reconnexió i el reconeixement entre el món urbà i el rural a través de repensar com ens alimentem.
Una coneguda premissa de la neurolingüística diu que el mapa no és el territori, fent referència a que cada persona té una vivència diferent respecte a un mateix terreny, posant l'èmfasi en les representacions personals, que també poden llegir-se de manera comunitària o col·lectiva. En aquest sentit, la consciència d'interdependències territorials passa per posar en valor la diversitat de cartografies i experiències que en la crisi actual, desborden les mesures urbanocèntriques imposades en relació a l'alimentació. En són exemple les batalles lliurades per a mantenir oberts els mercats de pagès i permetre l'accés als horts d'autoconsum o al bosc.
La perspectiva dels entorns alimentaris posa la mirada en les desigualtats segons codi postal en relació als hàbits de compra i salut. Si només pots sortir de casa per anar a comprar, l'oferta alimentària d'establiments i comerços propers determinarà la teva cistella de la compra i la teva dieta. Efectivament l'accessibilitat (distància física), l'assequibilitat (capacitat econòmica) i la disponibilitats (oferta comercial) són determinants per a la població amb rendes més baixes, com ens mostra un estudi recent de l'IERMB. La solució no passa només per augmentar el nombre de botigues “saludables”, calen transformacions d'estils de vida i valorar altres variables complementàries que mostrin la complexitat de les quotidianitats alimentàries.
Per exemple, en les coreografies de la vida quotidiana els itineraris alimentaris que tracem s'enllacen de manera no lineal en l'entramat de conciliacions i cures. Això vol dir que sortint de la feina, aprofito per a comprar alguna cosa que resolgui el sopar i recullo la canalla de l'escola o de les extraescolars, els hi porto berenar i al mateix temps truco per resoldre un incident en la gestió de la beca menjador (per entendre'ns). Són aquestes línies invisibles les que aquesta crisi sense precedents ha subratllat amb més força, significant la importància de les xarxes de proximitat que sostenen la vida i afavoreixen el suport mutu en la metròpoli dels quinze minuts.
Majoritàriament posem la mirada en allò que no podem, en la prohibició, en la distància que nega. Però també podem connectar amb allò que podem abastar, amb allò que aquest entorn tot i que restringit de manera no volguda ens ofereix i possibilita. On tenim capacitat d'incidir? Quins privilegis tenim i quin ús n'estem fent? Els privilegis van vinculats al poder que es relaciona directament amb recursos materials però no exclusivament, també fan referència a la capacitat de travessar moments difícils.
Quines estructures s'han mostrat més resilients en l'actual crisi? Aquesta pandèmia sense precedents ha posat encara més de manifest les fragilitats del sistema alimentari que ja estava sota una forta tensió provocada per la crisi climàtica. La resiliència dels sistemes alimentaris fa referència a la capacitat de proporcionar aliments suficients, adequats i accessibles per a totes les persones en situacions adverses, imprevistes o de risc.
Quins canals posem al servei de les polítiques alimentàries i quin model agroalimentari defensem? Com ens imaginem l'endemà? Tenim el repte de crear estratègies alimentàries amb mirada llarga, aprofitant estructures ja existents o emergents que s'hagin mostrat resilients, promovent aliances disruptives (que ens facin seure a taula amb qui no acostumem a fer-ho) per a donar resposta a l'augment de la pobresa alimentària que ja és una realitat.
La Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona impulsada des del PEMB amb més de 100 entitats i municipis compromesos, vol ser el moment zero d'alineament vers una alimentació sostenible enfocada a la reducció de les desigualtats socials i la segregació territorial amb principis i pràctiques que estimulin una vitalitat social i econòmica basada en la regeneració, les cures i la reparació. Cultivar resiliències és també cultivar comunitat.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.