La vida entre nosaltres: facilitació i xarxes relacionals

Quan coincideixes de cara amb aquell veí o veïna que no acostumes saludar, pots optar per fer veure que no el/la veus, parlar del temps o pregunta-li com està. En general ens cal més valentia per a la trobada amb l'altre; no podem mantenir-nos alienes a les xarxes relacionals que impacten en les nostres vides. Sobretot si parlem de fer polítiques des de la col·laboració público-privada-ciutadana, ens cal una mirada sistèmica on tots els actors estan convidats a taula per donar (de veritat) la volta a la truita.

Leticia i Gustavo, Horta Millarada - Arteixo

Un dels principis del PEMB és el treball amb quíntuple hèlix, això vol dir que en els processos que facilitem integrem una diversitat d'actors clau de l'àmbit de l'administració, l'empresa, la recerca i les universitats, la ciutadania i els mitjans de comunicació. Aquest principi de pluralitat i diversitat d'actors implica tenir present i actualitzat el nostre ecosistema relacional.

J. Levy , alumne de Jung, va desenvolupar la tècnica del sociograma als anys 30. El sociograma és una representació gràfica de les relacions d'un determinat grup, una mena de radiografia grupal que, en origen, s'enfoca als vincles d'influència i preferència. Des d'aquesta perspectiva, la pregunta seria “amb qui compartiries taula?”, “amb qui t'agradaria treballar en aquest equip?” o “amb qui t'agradaria seure a classe?”; amb les respostes a aquestes preguntes podem fer un dibuix relacional que esdevé un bon punt de partida.

El sociograma s'enriqueix amb la construcció conjunta de coneixement sobre les relacions que té un projecte sobre un territori determinat. Això suposa tenir en compte la xarxa d'actors amb els que interactuem directa o indirectament. Preguntar-nos amb qui ens resulta més fàcil i amb qui més difícil; valorar quines són les nostres resistències, prejudicis i límits per a deconstruir-los; i ser capaces d'apropar-se en aquells actors més distants però igualment rellevants. Identificar les bifurcacions de les nostres trajectòries ens permet traçar nous mapes estratègics.

Sovint ens plategem com atraure uns o altres actors clau que “trobem a faltar”, però per què no plantejar-se també estratègies d'apropament en les que som nosaltres que ens exposem i fem un pas endavant? Més que per què no ve tal o qual entitat/persona, reformular la pregunta: què podem fer per a que tal o qual vingui? En definitiva, la muntanya es mou.

Aquest apropament no vol dir compartir interessos, això ens repta i fa necessari identificar tant els conflictes com les relacions de poder inherents a qualsevol espai social. Treballar en quíntuple hèlix, seguint amb la metàfora, no vol dir seure sempre tots/es alhora en la mateixa taula, sinó contemplar totes les parts, a vegades presents a vegades no, i veure de quina manera s'integren.

Des d'aquesta perspectiva, per a donar respostes a l'alçada que ens requereixen reptes com l'emergència climàtica, hauríem de considerar els nostres sistemes relacionals, amb les seves capacitats i potencialitats d'abast i d'impacte. Ens calen imaginaris de combat per a defensar la vida. En clau de polítiques alimentàries metropolitanes, per exemple, per a fer valer l'alimentació com a dret universal, plantejar algunes qüestions per a la reflexió: Com explicar l'emergència climàtica a la meva àvia? I a les meves filles? Com trobar vincles entre la consciència planetària i la consciència de classe, gènere o ètnia? Com salvar el planeta i arribar a final de mes? Com interpel·lar i “seure a taula” qui més contamina? 

Les accions que donin resposta a aquestes preguntes s'han d'enfocar a reforçar i dinamitzar processos socials transformadors, no només a resultats; això significa arribar a més gent i més diversa. Estar disposades a obrir la porta a més gent i més diversa requereix sortir de la zona de confort, dels cercles d'afins, i provar-nos en relacions i espais de cocreació on considerar totes les nostres parts en contradicció. En definitiva, compartir taula amb qui no acostumem a fer-ho. Un salt mortal necessari per a escurçar l'abisme entre el dir i el fer, entre les bones intencions i les accions transformadores.

Els moviments de joves que lideren la lluita contra el canvi climàtic fan política que omple carrers i places. Les ciutats, grans centres de consum, s'han erigit com a punta de llança d'aquest canvi que passa per replantejar els sistemes alimentaris actuals vers d'altres més justos, saludables i sostenibles, entre d'altres mesures urgents. De totes maneres: el camp es fa sentir i pregunta a les ciutats: Quants arbres sabríeu diferenciar sense el seu fruit? Quantes races autòctones de gallines sabríeu enumerar? Si no treballem per reapropiar-nos de les dinàmiques de consum, reforçant l'aliança entre petit i mitjà comerç i els productors/es de proximitat, correm el perill de perpetuar el model actual, ja que “comprem més verd però sempre als mateixos”. Això també implica, superar el binomi urbà-rural per aconseguir un equilibri de forces més balancejat en el sistema alimentari. En aquest sentit, caldria un reconeixement vers d'altres lluites que sumen pel clima, com per exemple el despoblament rural. Ens cal construir una nova relació entre la ciutat, el món rural i el sector primari que impulsi pràctiques i projectes que facilitin l'accés a aliments saludables i sostenibles i, al seu torn, contribueixin a la vitalitat social i econòmica de la metròpoli dels 5 milions.

Cada vegada més iniciatives es sumen a la sostenibilitat per moda o conviccions. Sovint la sostenibilitat s'associa a l'eficiència de recursos i per tant se'ns presenta com a cosina germana de l'economia circular, ambdós conceptes iguals de confusos i manejables segons interessos. Quan ens va arribar la notícia del menjador 360º de l'empresa Inditex que aposta per una xarxa de proveïdors de km0, cuida l'impacte ambiental i controla el malbaratament alimentari;  es van activar totes les alertes de “blanqueig corporatiu”, però vam resignificar les pròpies resistències cap una oportunitat de testar els nostres vincles amb les grans empreses i amb experiències d'impacte en el sector de la restauració col·lectiva, ja que el menjador ofereix la gens menyspreable quantitat de 4.700 serveis diaris. Sovint el volum es presenta com un sostre de vidre per a la sostenibilitat: a més volum, menys sostenibilitat? I d'altra part, el sector de la restauració col·lectiva no es redueix només a menjadors escolars, volíem interpel·lar d'altres àmbits com el sociosanitari, els esdeveniments, els menjadors socials i universitaris, els creuers, les presons, etc., on les administracions hi tenen a dir i força a fer.

Així que vam voler viure de primera mà el menjador 360º i vam anar fins a Arteixo, on s'ubica la seu central d'Inditex (aplicant allò de “la muntanya es mou”). Fruit de la visita, vam organitzar el 19è esmorzar estratègic sobre ‘Residu zero i restauració colectiva? Com implementar la sostenibilitat a gran escala', amb gran èxit de públic i en el que es va anunciar la implementació de la filosofia 360º a les seus de Tordera i Palafolls. Aquesta és una bona notícia per a l'impuls econòmic dels productors/es locals, tenint en compte que en un menjador 360º entre un 60 i 80% del producte és de proximitat, entesa en un radi de 100km, i tenint en compte que hi ha un treball de fons per definir les condicions de compra-venta i, per exemple, Inditex no compra més del 30% de la producció del productor/a, estableixen preus/mes, no hi ha sancions per causes climàtiques o força major, es contemplen les temporalitats -no hi ha de tot durant tot l'any-, i  d'altres pràctiques inspiradores per a donar suport real al sector primari. A inicis del proper any, estem organitzant una comitiva per a visitar l'experiència d'Arteixo i compartir in situ alguns dels reptes per articular la implementació a Tordera-Palafolls, coneixent directament les persones que hi ha darrere del projecte, les persones que hi ha darrere de cada producte i copsar així la xarxa relacional que ha fet possible tot plegat.

Desayuno Estratégico sobre restauración colectiva

Cal contemplar que les relacions també es “construeixen” a nivell informal, aquest nivell és rellevant ja que és on rauen la creativitat i l'espontaneïtat (difícils de trobar en les estructures socials i organitzacionals) que ens permetran transitar cap a propostes relacionals diferents i transformadores amb les demès i amb nosaltres mateixes.

Amb l'objectiu d'explorar noves dinàmiques organitzacionals que integrin aquesta mirada vers les relacions i la cura de les persones, des pel PEMB, estem treballant en la implementació d'un espai de cures facilitat per la cooperativa Filalagulla. L'espai de cures ens ha permès aprofundir en les relacions intrapersonals , convertint-se en un espai de salut organitzacional i de treball d'equip, capacitant-nos per a cuidar aquesta mirada relacional cap endins i cap enfora. Fer una bona mediació entre interessos i mirades diverses és també una de les nostres funcions clau per construir a una metròpoli menys desigual en el camí de l'elaboració del nou pla estratègic 2030. Bons propòsits pel nou any!

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies