Alimentant-nos podem canviar el món
L'Oficina Conjunta de l'Alimentació Sostenible, una eina innovadora de Governança per a la transformació del sistema alimentari
- Lidón Martrat Sanfeliu - Coordinadora de l'Oficina de l'Alimentació Sostenible
- 16-04-2024
- 253 Lectures
Les darreres revoltes del sector de la pagesia han posat de relleu una realitat que ja fa temps que veiem i coneixem: el funcionament actual del nostre sistema alimentari té molts reptes a afrontar per aconseguir ser més sostenible a nivell ambiental, però també a nivell social i econòmic, en especial per garantir la supervivència i la viabilitat del model agrícola, ramader i pesquer basat en les petites i mitjanes produccions.
Podem entendre el sistema alimentari com tots aquells processos, gestió de recursos, interaccions socials i econòmiques que succeeixen des de que un aliment és produït fins que arriba al nostre plat. En aquest article repassarem els principals impactes del nostre sistema alimentari i apuntarem algunes de les propostes o iniciatives que busquen transformar-lo per fer-lo més sostenible per a les persones, el planeta i el nostre territori, especialment en l'escala metropolitana. Entre elles, eines fruit de la col·laboració conjunta entre les diferents administracions públiques a nivell local, metropolità i de país: l'Oficina Conjunta de l'Alimentació Sostenible, organisme creat entre la Generalitat de Catalunya (Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i PRODECA), l'Ajuntament de Barcelona i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB).
Els impactes del nostre sistema alimentari
El nostre sistema alimentari es basa en un model industrialitzat i globalitzat de producció, distribució i consum dels aliments, hereu de la revolució verda, enfocat sobretot a garantir l'abastiment d'aliments a un nombre creixent de població.
Aquest model centrat en garantir la disponibilitat suficient de menjar, sovint ha descuidat les consideracions sobre la qualitat del mateix i ha deixat de banda la sostenibilitat integral del sistema (ambiental, econòmica, i social). Aquests aspectes de la sostenibilitat resulten vitals avui dia davant de la situació d'emergència climàtica en què ens trobem.
Això ha provocat una sèrie d'impactes a diferents nivells que és important que entomem com a societat, transformant-los en reptes a afrontar col·lectivament:
- La pèrdua de sòl agrari disponible i la manca de relleu generacional, que impacta directament en el nivell d'autosuficiència actual del nostre sistema alimentari. Com a exemple, a la província de Barcelona (que acull el 74% de la població del territori català), el sòl agrati disponible és només del 10%. [1]
- La pèrdua de competitivitat i la dificultat per sobreviure de les petites i mitjanes explotacions agràries, que ha afavorit una major concentració de les terres, de les explotacions agràries, ramaderes i pesqueres i, per tant, dels beneficis, en poques empreses de la indústria alimentària. Això ha configurat un sistema amb cada vegada menys pagesia i amb més treballadors i treballadores assalariats del camp en situacions de precarietat laboral.
- El predomini de models de producció intensius i industrialitzats que provoquen l'erosió del sòl, la pèrdua de biodiversitat, la contaminació dels subsols i els aqüífers i l'augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, així com uns alts nivells de malbaratament alimentari. Es calcula que un terç dels aliments que consumim es malbaraten. Models que són “pa per avui i fam per demà”, ja que exploten els recursos naturals més enllà dels seus límits per produir majors quantitats d'aliments a costa de reduir la capacitat de produir aliments saludables i sostenibles en un futur.
- La desregulació i la globalització general dels mercats, que afecta a l'alimentació i fomenta l'existència de cadenes llargues de distribució i predomini dels intermediaris i les grans cadenes de distribució, en detriment d'uns preus justos per a la pagesia i d'uns preus assequibles per a les persones consumidores. La manca d'accés a una alimentació sana i saludable per a tota la població, en especial per a les persones en situació de vulnerabilitat, és un impacte especialment greu d'aquets model.
- La desconnexió de la ciutadania urbana respecte al món rural i la producció d'aliments, juntament amb els estils actuals de vida, que han configurat unes dietes basades en productes processats, quilomètrics, allunyats de la temporada i dels patrons de la dieta mediterrània. Això provoca cada vegada més problemes de salut associats a la mala alimentació, a més d'una pèrdua progressiva dels sabers i cultures relacionats amb la cuina i l'alimentació.
Com ens alimentem pot canviar el món?
La manera com produïm els aliments, els elaborem, els distribuïm, els cuinem i els consumim és cabdal en la configuració del funcionament del nostre ecosistema natural i el nostre paisatge, però també del nostre sistema social i econòmic. I òbviament, també és determinant per a la nostra salut.
Podem atrevir-nos a dir que alimentar-nos és un acte polític, per moltes raons:
- Quan decidim si consumim un aliment convencional o ecològic; provinent de monocultius industrials o de policultius amb sistemes de producció sostenibles; de ramaderia industrial o extensiva (o fins i tot si triem no menjar carn); de pesca extractiva o sostenible..., estem determinant quins impactes sobre el sòl, la biodiversitat, els rius, mars i els nostres animals volem provocar.
- Quan decidim si consumim un aliment de proximitat i de temporada o un que prové de lluny; de grans explotacions industrialitzades o de petit i mitjà productor/a... no només determinem la petjada ambiental que volem provocar, sinó també si volem que continuï existint una model de pagesia al nostre territori imprescindible per mantenir una economia local diversificada i un equilibri territorial i per tenir cura del paisatge i del territori.
- Quan decidim si la nostra compra la fem en una gran superfície, en un mercat o botiga de barri, en una cooperativa de consum o li comprem directe al pagès... estem contribuint a configurar un model econòmic determinat: més orientat a la concentració de la riquesa i els beneficis en poques mans, o més equitatiu i just.
- Quan decidim quan de temps dediquem a cuinar i el repartiment de les tasques reproductives a les llars... estem apostant per un model de societat centrat en la revalorització dels rols de cures, que posa les persones al centre, o en un de productivista, on el benestar de les persones es veu supeditat al creixement econòmic.
- Quan decidim, si consumim segons patrons de la dieta mediterrània aliments frescos i de temporada o aliments processats rics en sucres, greixos i sal..., estem incidint sobre la nostra salut individual, i sobre el sistema de salut pública que ha de tenir cura d'una població on cada vegada és més alarmant el número de malalties causades per una mala alimentació.
Una peixateria del Mercat de Sant Andreu on es veu dues
treballadores atenent dues clientes. Foto: Mariona Gil
Aquestes decisions no són únicament una responsabilitat individual, sinó que forçosament han d'estar abordades en col·lectiu i suportades per unes polítiques públiques que afavoreixin i facilitin models de consum responsables, saludables i sostenibles.
- Polítiques que posin a l'abast aliments saludables i sostenibles a uns preus assequibles per a la majoria de la població, afavorint hàbits i entorns alimentaris saludables.
- Polítiques que facilitin l'accés a la terra i el relleu generacional per a la pagesia.
- Polítiques que protegeixin els espais agraris i l'existència de la terra necessària per augmentar els nivells necessaris d'autosuficiència alimentària.
- Polítiques que equilibrin el poder de decisió i els beneficis de manera justa i equitativa al llarg de la cadena alimentària.
- Polítiques que promoguin una revalorització de la funció de proveïdora d'aliments sostenibles i saludables que exerceix la pagesia, així com dels serveis ecosistèmics i de cura del territori que presta.
- Polítiques que generin vincles estrets entre els entorns rurals i urbans, augmentant l'interès i la comprensió d'aquests segons sobre el funcionament del nostre sistema alimentari.
- Polítiques que promoguin sistemes de producció més sostenibles i resilients.
- Polítiques que, a través de la compra pública alimentària, dinamitzin demanda de productes de proximitat i sostenibles.
- ...
Les polítiques i l'acció conjunta de les institucions per afrontar els reptes del nostre sistema alimentari
El primer pas per tirar endavant polítiques transformadores per afrontar els reptes descrits, és preguntar-nos quin model de sistema alimentari volem?
El Pla Estratègic de l'Alimentació de Catalunya estableix en la seva missió la voluntat de treballar per un sistema alimentari “competitiu, arrelat territorialment al país i basat en la seva diversitat, que produeixi uns aliments saludables, accessibles i de qualitat, reconeguts pels consumidors i consumidores”. També defineix, entre d'altres atributs que ha de tenir aquest sistema alimentari, que aquest ha de ser sostenible, entenent per tal “El creixement equilibrat i regenerador, en termes socials, ambientals i econòmics, (...) capaç de garantir la protecció del medi ambient, l'oferta d'aliments saludables i la qualitat de vida de les persones, sense comprometre els recursos disponibles per a les generacions futures”.
Per la seva banda, L'Estratègia per una alimentació saludable i sostenible de la ciutat de Barcelona, planteja una visió compartida d'un sistema alimentari “amb models de producció i consum més sostenibles. Un sistema alimentari transparent, participatiu, resilient, segur, amb relacions justes i equitatives, inspirat en l'agroecologia, que faci front a l'emergència climàtica i la crisi d'extinció, i que previngui les pèrdues i el malbaratament alimentaris. Volem que tothom tingui accés a aliments saludables, ecològics, de temporada, de proximitat, de pesca sostenible, que garanteixin el benestar animal i que es distribueixin prioritàriament en cadenes més curtes, justes i equilibrades”
I a escala metropolitana, la missió d'alimentació saludable del Compromís Metropolità 2030, impulsada pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, es defineix com la voluntat de “Garantir l'accés a una alimentació més saludable i sostenible per a tothom i a tot arreu”, establint com a fita que “L'any 2030, la dieta de la població de la regió metropolitana de Barcelona es basarà, en un 60 %, en aliments de proximitat”. A partir de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana (CARM), la proximitat s'ha identificat com l'element a partir del qual es pot anar aprofundint en la resta de transformacions del sistema alimentari per fer-lo més sostenible, saludable i just, alhora que esdevé una activitat econòmica més rellevant i un factor de cohesió territorial.
En el marc d'aquestes visions que comparteixen la voluntat d'un sistema alimentari que sigui bo per a les persones, bo per al planeta i bo per al territori i el conjunt de la cadena alimentària, neix l'Oficina Conjunta de l'Alimentació Sostenible: OCAS.
L'OCAS és el fruit de l'esforç compartit de les administracions per alinear i coordinar les seves polítiques per transformar el sistema alimentari en un model més sostenible.
Els organismes que fan possible l'OCAS són:
- El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) i l'empresa pública PRODECA
- L'Ajuntament de Barcelona
- El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB)
L'Oficina neix des del convenciment que les polítiques alimentàries requereixen d'enfocaments sistèmics i transversals, així com treballar des de diferents nivells administratius i territorials. Es fa imprescindible col·laborar a través d'una oficina compartida des d'on continuar duent a terme els projectes en matèria d'alimentació sostenible de les diferents estratègies i impulsar-ne de nous, aprofitant al màxim les sinèrgies que es puguin generar.
En aquest sentit, l'OCAS dota a les administracions que en formen part d'una estructura de coordinació a través de la qual articular les respectives estratègies en alimentació sostenible, i impulsa projectes d'alimentació sostenible, compartint les agendes, els recursos i els coneixements de les institucions per amplificar-ne l'impacte, a nivell municipal, metropolità i de país, buscant la complicitat amb la resta del territori.
És, doncs, una eina innovadora de governança que té el seu eix d'actuació central i màxim potencial en fomentar el restabliment dels vincles urbà – rural en el sistema alimentari, element central per impulsar una transformació del mateix.
Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.