Agendes compartides: una metodologia innovadora per a la complexitat metropolitana

Agendes compartides: governar la complexitat metropolitana

La regió metropolitana de Barcelona ha de fer front a una sèrie de reptes que no poden ser abordats des d’una única mirada, ni per polítiques sectorials o per projectes aïllats. L’emergència climàtica, la crisi de l’habitatge o bé les desigualtats territorials, són reptes massa complexos que requereixen la voluntat dels diversos actors metropolitans per poder donar-hi resposta. La manca de capacitats per resoldre els reptes complexos que travessa la regió metropolitana posa en evidència els límits dels models clàssics de planificació i governança. És en aquest context que les agendes compartides sorgeixen com una metodologia innovadora per fer front als reptes sistèmics des del territori, generant una visió de futur compartida, coneixement col·lectiu i capacitat d’acció coordinada.

D’on sorgeixen les agendes compartides?

Les agendes compartides beuen del marc de les polítiques d’innovació transformativa (Transformative Innovations Policy, TIP) i dels estudis sobre transicions sociotècniques que analitzen com poden canviar sistemes complexos com l’energia, la mobilitat, l’alimentació o l’habitatge. A diferència d’altres polítiques d’innovació, les TIP tenen com a objectiu la direccionalitat del canvi sistèmic, la participació democràtica, la justícia social i intervenir sobre pràctiques existents en els sistemes, regles i relacions de poder.

Dit d’una altra manera, les agendes compartides són un instrument que intenta fer de pont entre la teoria d’un canvi de sistema i la realitat del territori incorporant una mirada place-based i challenge-based. És a dir, aprofiten els reptes concrets i el context territorial per impulsar transformacions profundes a partir de la construcció col·lectiva.

Què és una agenda compartida?

De manera molt resumida, les agendes compartides són una metodologia de treball innovadora de construcció col·lectiva que permet:

• Definir una visió de futur compartida entre els actors que participen en el procés de treball que vol resoldre un repte complex del territori.
• Identificar obstacles i oportunitats de transformació sistèmica.
• Articular actors diversos i, sobretot, apropar l’acadèmia al territori.
• Prioritzar línies d’acció amb capacitat de generar canvi sistèmic.
• Activar processos d’aprenentatge, experimentació i avaluació contínua.

Imagen

Per què són rellevants?

Els reptes actuals del territori metropolità són multidimensionals i interdependents. Per exemple, la descarbonització, no afecta només la disponibilitat de tecnologia per fer-la possible, sinó que és un repte transversal que afecta l’habitatge, la salut, l’economia, la governança, el mercat laboral i les desigualtats socials. Si realment volem millorar com a societat, cal que els nostres esforços es dirigeixin a més d’una dimensió per evitar possibles pràctiques insostenibles o generar efectes no desitjats com podrien ser la gentrificació o l’exclusió.

Les agendes compartides permeten canviar aquesta lògica de com fer front als reptes complexos i ens permeten avançar cap a transformacions sistèmiques, ajudant a visibilitzar i entendre com els diferents sistemes estan connectats entre si i obrint espais per repensar normes, relacions entre actors i nínxols d’oportunitat de canvi.

Les agendes compartides al nostre territori

Des del PEMB hem tingut l’oportunitat de conèixer alguns exemples d’aplicació gràcies a la formació en facilitació d’Agendes Compartides duta a terme, com són els casos de la Conca de Barberà i de la Cerdanya.

En el cas de la Conca de Barberà, l’agenda compartida s’emmarca en un context de repte demogràfic i econòmic marcat pel despoblament, la pèrdua d’activitat i la necessitat de repensar el model de desenvolupament territorial, posant en valor els recursos locals i l’arrelament al territori.

Pel que fa a l’agenda compartida de la Cerdanya, en un context d’alta pressió turística i ambiental, el repte identificat és la compatibilitat entre desenvolupament econòmic i accés a l’habitatge, preservació del paisatge i cohesió social en un entorn especialment fràgil.

Aquests dos exemples mostren com les agendes compartides tenen la capacitat d’adaptar-se a contextos territorials diferents, però amb reptes estructurals comuns. En els dos casos, el procés no es limita a identificar projectes, sinó que posa el focus en:

• La construcció d’una narrativa compartida sobre el futur del territori.
• Les interdependències entre les dimensions econòmica, social, ambiental i cultural.
• El reconeixement dels conflictes i les tensions com a part del procés i no com a obstacles a evitar.
• L’activació d’actors locals com a agents de canvi.

Aquests processos demostren que la força de les agendes compartides no resideix en replicar processos, sinó en generar marcs de treball col·laboratius capaços d’incorporar les casuístiques de cada territori.

Les agendes compartides i el compromís metropolità

El Compromís Metropolità 2030 parteix d’una premissa clara: que els grans reptes de la regió metropolitana de Barcelona -emergència climàtica, desigualtats socials, accés a l’habitatge, cohesió territorial o transició energètica-, no poden ser abordats de manera aïllada. El Compromís aposta per la governança col·laborativa a partir d’una mirada metropolitana que sigui capaç d’incorporar la participació de la quíntuple hèlix -sector públic, sector privat, acadèmia, organitzacions ciutadanes i mitjans de comunicació-, i integrar la diversitat territorial i la complexitat sistèmica.

És en aquest marc que les agendes compartides esdevenen peça clau per avançar en els objectius del Compromís Metropolità. No només per la seva visió estratègica o els seus principis, sinó perquè la metodologia de les agendes contribueix a poder traduir les missions en acció col·lectiva, generant coneixement i treballant pels reptes del territori.

Un exemple representatiu és la participació del PEMB en l’Agenda compartida per a la descarbonització inclusiva en la rehabilitació d’habitatges a la regió metropolitana de Barcelona que parteix de la base que la descarbonització del parc residencial és un repte ambiciós que demostra que el problema de l’habitatge no pot abordar-se de manera aïllada sinó que requereix una mirada multisectorial -especialment pel seu alt impacte sobre àmbits com la mobilitat, l’energia, la salut o les desigualtats socials entre d’altres- i metropolitana, tal com posa de manifest l’informe del PEMB sobre la planificació de l’habitatge a escala metropolitana. Afrontar aquest repte des d’una única mirada o política pot generar efectes adversos com l’exclusió de les llars vulnerables o l’augment de les desigualtats territorials.

Imagen

És per aquesta raó que, mitjançant la metodologia de treball de les agendes compartides, des del 2024 s’està impulsant un procés de treball col·laboratiu que, a partir de la construcció conjunta entre diversos actors metropolitans, alinea agents, interessos i responsabilitats diverses al voltant d’una visió de futur que situa la descarbonització com una oportunitat per millorar el confort, la salut i la qualitat de vida de la ciutadania.

Tot aquest treball es basa en la voluntat dels diferents actors per fer front a un repte comú entre ells, coordinar-se i oferir els recursos que cadascun té a disposició dins de les seves pròpies capacitats. La incorporació de casos concrets del territori, com el Pla de Rehabilitació Extensiva del barri de Sant Ildefons, impulsat per l’Ajuntament de Cornellà, aporta una dimensió aplicada a l’Agenda, convertint-se en un cas d’estudi i d’experimentació real. Alhora, la participació de centres de recerca i universitats, que ofereixen les seves línies d’investigació per donar resposta als reptes identificats, reforça la capacitat de passar de la planificació i la diagnosi a l’acció.

En definitiva, un dels aprenentatges més valuosos que hem obtingut del treball en l’Agenda compartida per a la descarbonització ha estat que la metodologia d’agendes compartides pot actuar com un mecanisme innovador de governança metropolitana, capaç de transformar missions estratègiques en processos reals de canvi sistèmic. En un context de complexitat creixent, aquestes metodologies no només complementen el Compromís Metropolità 2030, sinó que fan possible avançar cap a una governança i coordinació dels actors metropolitans més resilient i robusta amb capacitats reals de canvi.

Si vols llegir més sobre el marc teòric de les transicions sistèmiques et recomanem:

• Deep Transitions Lab
• Geels, Frank W. [et al.]: ‘The enactment of socio-technical transition pathways: A reformulated typology and a comparative multi-level analysis of the German and UK low-carbon electricity transitions (1990–2014)’
• Ghosh, Bipashyee [et al.]: ‘Transformative outcomes: assessing and reorienting experimentation with transformative innovation policy’
• Kemp, René [et al.]: ‘Diversifying deep transitions: Accounting for socio-economic directionality’
• Köhler, Jonathan [et al.]: ‘An agenda for sustainability transitions research: State of the art and future directions'