Un APROP no tan llunyà

Les dificultats d'accés a l'habitatge han esdevingut un dels principals maldecaps per a capes importants de la població barcelonina, i en especial per a les generacions més joves. El fort increment en els preus del lloguer des del 2014, unit a la congelació de la renda disponible, i un marc legal (la llei del lloguer) que no ofereix estabilitat per als llogaters, estan generant importants problemes de caire social. A aquesta situació, relativament recent, cal unir-hi una de caire més estructural, derivada de la insuficiència d'ingressos per poder accedir a un habitatge o poder-lo retenir. Tot i tractar-se d'un problema comú a les grans metròpolis, com recentment apuntava el darrer llibre de Richard Florida,  aquest ha impactat de manera especial a Barcelona.

Un dels pisos del projecte APROP

Una part important dels problemes a Barcelona deriven de la manca d'un parc d'habitatge social, que bé sota la tinença de l'administració pública, bé per entitats del tercer sector, ajudés a mitigar les oscil·lacions del mercat i també ajudés a donar solucions a totes aquelles persones que per manca d'ingressos corren el risc de quedar-se al carrer. No és el moment ara de lamentar-se d'errors, de falta de previsió, o, el més probable, de falta de visió que es va tenir en el passat, quan fins i tot la pròpia administració o les caixes d'estalvis es van despendre de bona part del seu parc públic de lloguer. La realitat és que comptem amb un parc d'habitatge públic que amb prou feines arriba al 2% del conjunt, i que fins i tot amb polítiques molt expansives de creació d'un parc públic d'habitatges trigarem força anys a convergir a xifres que serien raonables.

És per aquest motiu que són benvingudes totes aquelles alternatives que puguin oferir un habitatge digne amb uns costos competitius. Fa un any ja vaig parlar d'una iniciativa, La Borda, molt innovadora pel que fa a concepte (cohabitatge) com pel règim del sòl (cessió d'ús), i que actualment està a punt d'acollir els primers residents.  Una altra iniciativa, aquesta més recent, és el projecte APROP (allotjaments de proximitat provisionals), un projecte promogut per l'àrea de drets socials de l'Ajuntament de Barcelona amb l'objectiu de poder fer front de manera ràpida i sostenible a l'expulsió del veïnat dels barris

El sistema es basa en un disseny constructiu industrialitzat consistent en mòduls. Es tracta d'una variació d'un producte que ja funciona en diverses ciutats capdavanteres, com Le Havre, Copenhagen o Amsterdam.  El cas més conegut és segurament aquest darrer, on a mitjans de la dècada passada es van construir 1000 habitatges per a estudiants mitjançant un sistema de contenidors. El projecte, que havia de durar cinc anys, ha tingut una vida més llarga, posposant-se el seu desmuntatge al 2021,  coincidint amb el desenvolupament de l'àrea on es van instal·lar. Els mòduls no es destruiran, sinó que es posaran a la venda per donar-los una segona vida en un altre lloc.

Durant aquests dies i fins el 29/07 es pot visitar al costat del Disseny Hub una mostra dels pisos pilot en les seves variants estàndard (per a una o dues persones) i en versió doble (per a una petita família). Si teniu l'oportunitat, acosteu-vos-hi i passeu-hi una estona.  En principi, i malgrat el que pugui pensar-se, aquests edificis estan pensats per ser eficients des d'un punt de vista ambiental.  Es preveu dotar-los de cobertes i d'horts, així com de mecanismes de generació d'energia.  Si tot va bé, es preveu que a finals del 2018 ja es pugui disposar de 92 nous habitatges en tres promocions en solars públics, amb un cost estimat de poc més de 5 milions d'euros.

Crec que la iniciativa, ara en fase pilot, pot ser un bon revulsiu pel mercat de l'habitatge, ja que disposa d'una versatilitat molt elevada en relació a altres alternatives més convencionals. Així mateix, pot ser una iniciativa molt econòmica en aquells barris de Barcelona que per les seves característiques (cases amb poques plantes i carrers estrets) pot ser molt car aixecar una promoció d'habitatges convencional, contribuint així mateix a una major capil·laritat de l'habitatge social arreu del territori, evitant així la tradicional tendència a concentrar-lo en determinades zones, amb els consegüents riscos que històricament ha comportat.

Ara bé, tindran èxit aquest tipus d'allotjaments? Tradicionalment hem tingut la tendència a menystenir les construccions en mòduls prefabricats, exemplificada en el rebuig als “barracons” a les escoles. Superar aquestes reticències serà clau perquè aquesta iniciativa tingui èxit i passi a formar part del mix de solucions per fer front al problema d'accés a l'habitatge. En aquest sentit caldrà ser especialment curosos en la qualitat de la construcció (sovint el taló d'Aquil·les d'aquestes instal·lacions), però també en el mix de residents que els ocupin. I és en aquest punt on hauríem d'intentar que aquest fos el més ampli possible, fins i tot facilitant mesures que permetin integrar a més col·lectius dels que actualment la normativa permet accedir-hi.  En experiències en altres ciutats, els destinataris habituals d'aquestes instal·lacions eren estudiants universitaris.  Potser no seria una mala idea ampliar el programa pilot i incloure un edifici d'apartaments per a estudiants, com tampoc seria mala idea ampliar-la a altres municipis de l'àrea metropolitana.

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +