Per què cotxes, motos i camions han de pagar peatges?

El futur de la gestió de les vies d'alta capacitat

És l'any 2018 després de Crist. A l'Estat espanyol a totes les infraestructures de transport es paga un cànon o taxa pel seu ús... A totes? No! Unes carreteres poblades per irreductibles homes blancs de mitjana edat i per un atomitzat, i sense força sindical, transport de mercaderies per carretera, resisteixen enfront les directives europees que diuen que qui utilitza paga i que qui contamina paga. I s'enfronten també a les lògiques socials: la mobilitat, sobretot la obligada, és un dret, però conduir a 120-130 km/h en una carretera de 2-3 carrils sense congestió de manera gratuïta, no.

Per què cotxes, motos i camions han de pagar peatges?

I quin és el problema? Els drets adquirits. Ens hem malacostumat. Els usuaris estem emprant vies d'alta capacitat per a fer trajectes curts. Ningú utilitzaria un servei Euromed per anar de Vilanova a Barcelona, fem servir Rodalies, però sí que volem una gran autovia lliure de peatge per a fer aquest trajecte en cotxe. HI TENIM DRET. Per altra banda, els transportistes i empreses s'han acostumat a no internalitzar un cost que sí que s'internalitza quan s'empren altres transports. Seguint el símil anterior, el ferroviari, on es paga el cànon d'infraestructura només per posar un tren a la via.

I és que el problema és de base. Hem creat un sistema on el vehicle privat és la base de la mobilitat. Durant els 80s i 90s ens van vendre un model urbà fonamentat en el vehicle privat, i en el que s'equiparava el dret a la mobilitat amb el dret a moure's en cotxe. I no, la realitat tossuda ens ha fet vore que no, que no era això, que necessitem moure'ns però ho hem de fer de forma multimodal i compartida, que és una manera més complexa, però també és la manera més eficient i socialment justa.

Tal i com es mostra a la taula, del 2019 al 2026 s'acaben els contractes de concessió de totes les  vies d'alta capacitat de l'Estat espanyol i, per tant, és en aquest moment quan podem posar un punt i apart i acabar amb aquest model caduc. Ara que acaba un model, pot començar-ne un altre, però aquest ha de revertir les anomalies de l'anterior.

 Autopistes de pagament a Espanya

Font 1. www.eleconomista.es

I quines són les anomalies del sistema anterior? Desequilibri territorial de la concessió de peatges, manca de jerarquia viària i manca de gestió de les vies d'alta capacitat mitjançant els peatges. Per tant, el nou sistema haurà d'estar basat en:

  • Un únic model, de governança pública,  per a la gestió de totes les vies d'alta capacitat, i l'ús finalista de la recaptació.
  • Jerarquització viària de tot el territori. Vies d'alta capacitat per a grans trànsits, llarga distància i transport públic, i vies regionals, comarcals i locals per al viatges de curta distància i darrera milla del transport de mercaderies.
  • Un model basat en l'ús de la infraestructura. Basat en la gestió de les vies d'alta capacitat mitjançant el pagament segons la capacitat, en congestió o no, de la via. Més car en hores punta, més barat en hores vall. D'aquesta manera seria possible distribuir la demanda en el temps i reduir la congestió de les vies. En resum, fer més eficient l'ús de la xarxa viària.
  • Un model que inclogui un cànon fixe per tal de garantir el manteniment òptim de les infraestructures, així com fer front a les actualitzacions necessàries, com per exemple el desenvolupament de projectes d'infraestructura connectada o el finançament del transport col·lectiu.
  • Un model homogeni, on tothom pague, sí, però de manera justa, introduint descomptes per a la mobilitat compartida, però no per a la mobilitat elèctrica, que també contamina, encara que ho faci de manera indirecta (en la producció de l'energia que utilitza).
  • L'establiment de pagaments fàcilment repercutibles a la càrrega transportada i no als beneficis del transportista.

Ara mateix a Catalunya existeix un debat sobre aquest nou model. I serà necessària la participació de totes i tots, per a establir un sistema que ens beneficie a tota la societat i no que només beneficie a uns, com és habitual: els conductors de vehicles privats.

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    2 comentaris:

    Pep Centelles - 30/11/2018 a les 18:12:24.

    BAU????

    Quan es diu: ?introduint descomptes per a la mobilitat compartida, però NO per a la mobilitat elèctrica, que també contamina, encara que ho faci de manera indirecta (en la producció de l'energia que utilitza).? Sembla que s?ignori que el cotxe elèctric, a part de rebaixar moltíssim la contaminació local (només resten les partícules de les rodes/paviment i la meitat de les del fre) també divideix per 3,5 la contaminació global de CO2 (que l?autora qualifica d?indirecta ¿?). Aquest groller argument és el típic que usen els defensors del BAU (Business As Usual), és a dir, dels qui volen continuar fabricant i venent motors tèrmics. La veritat, no m?esperava aquesta posició al PEMB. És el típic error derivat de la gran ignorància en temes d'energia a la que ens ha sotmès a tots l'oligopoli de l'energia i els seus amiguets.
    David Aragonès - 25/05/2020 a les 19:42:56.

    El modelo caducó pero el nuevo no lo veo.

    Para mi el no sólo la directiva de quien contamina paga es valida sino que al igual que hacemos con los accidentes este pago ha de reducirse a cero con nuevas políticas en la movilidad del transporte y sobretodo el de mercancías. Al igual que en la transición energética en la que estamos inmersos, el transporte por carretera también ha de transformarse para tender a cero en el consumo de combustibles fósiles y otros también no renovables como el litio, porque si la dependencia del petróleo es intolerable en el paradigma, la del consumo de productos todavía más finitos que este como es el Li, lo es menos. Es decir yo estoy de acuerdo en que quien contamina paga pero también en las políticas valle, en el tren como alternativa y en el transporte de reparto eléctrico como mal menor. La democracia en el transporte no ha de transmitir los costes de las infraestructuras a aquellos que utilizan otros medios mas sostenibles, la gente no ha de tener mas carriles de entrada y salida para sus vehículos privados sino alternativas distintas para hacerlo. Por supuesto los pejes se han de mantener y no para el exclusivo mantenimiento de las vías ?rápidas? sino que aun se han de encarecer más para reducir su uso en horas pico y disminuir en horas valle, crear carriles exclusivos para el transporte de mercancías aportando alternativas como el tren para largas distancias, rebajar costes a vehículos que utilicen otros medios como la pila de hidrogeno. La idea es concienciar mediante la pedagogía del copago compaginada con la alternativa en el transporte sin que entendamos que este ha de ser necesariamente un derecho privado sino público.

    Deixa el teu comentari:

X

Subscriu-te al nostre butlletí

Vols rebre les convocatòries del PEMB? Subscriure'm ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +