Espais de coworking: de model alternatiu a big business

Treballes o coworkeges? Es tracta d'una pregunta recurrent en els ambients urbans avui en dia, tenint en compte la dimensió que està adquirint la pràctica del treball en espais compartits en les nostres ciutats, i de la consegüent proliferació d'edificis i locals que hi són dedicats.

Espais de coworking: de model alternatiu a big business

Es considera que el fenomen coworking va començar a mitjans dels anys 90 de la mà d'experiències properes a l'underground com C-Base a Berlin o Metalab a Viena.  És, però, la confluència de la crisi de les subprime – que va afectar també de manera significativa al mercat de les oficines-, amb l'auge del treball col·laboratiu i de la gig economy i amb la revolució de les comunicacions i la connectivitat, allò que fa que el fenomen es dispari i es consolidi com una de les principals tendències en les economies urbanes: si l'any 2007 es comptabilitzaven 75 espais d'aquestes característiques al món, es preveu acabar el 2019 amb prop de 19.000 i al voltant de 2 milions d'usuaris/es. A Espanya, s'ha passat dels 100.000m2 del 2012 als més de 650.000 m2 previstos per al 2018, en prop de 1.600 espais. Barcelona representa més del 25% del total, liderant el mercat espanyol amb 370 espais (2017), que ofereixen un total de 154.000 m2 i uns 8.500 llocs de treball

En aquest recorregut, els espais de coworking es troben en permanent evolució, tant pel que fa al model de negoci, com als públics objectiu o a les ubicacions. A la Coworking Spain Conference, celebrada recentment a Madrid, es van exposar les tendències principals del sector.

Una primera tendència és la seva plena integració en el negoci immobiliari de les oficines. L'emergència del gegant nordamericà WeWork ja va suposar en el seu moment un toc d'atenció per a les grans empreses immobiliàries globals, i es comencen a desenvolupar nous conceptes al voltant del que tradicionalment havien estat els espais de coworking per tal de fer-los atractius també per a tot tipus d'empresa, incloent les multinacionals. Neix així el concepte Space as a Service (SAAS: l'espai com a servei), destinat a satisfer contínuament les necessitats canviants de les empreses de l'economia del segle XXI amb relació a l'espai que ocupen i a incorporar a allò que abans eren estrictament oficines altres serveis (com ara els de lleure, descans, cuina, etc.) pensant en facilitar la màxima permanència del treballador/a en el seu lloc de treball.

Aquesta tendència ja ha arribat a Barcelona de la mà del propi WeWork, que ha inaugurat recentment el seu primer espai al 22@ i prepara ja el segon, també en el mateix districte d'innovació. Un altre gran operador, Utopic_us, s'ha aliat amb Colonial per estendre la seva xarxa d'espais de Madrid cap a Barcelona i ja ha inaugurat dos dels quatre espais que té previstos a la nostra ciutat. I no són els únics; s'espera un degoteig constant d'inauguracions ens els propers mesos, essent els voltants de la plaça Catalunya, Gràcia i el Poblenou, les zones més atractives -i gentrificades- de la ciutat, els emplaçaments preferits. L'extensió a l'entorn metropolità és encara incipient.

Una altra tendència que s'observa recentment és la progressiva substitució dels usuaris tradicionals dels espais de coworking (i notis que és el segon cop que parlo de “tradicions” en un fenomen que en realitat no té més de 10 anys de vida), treballadors per compte propi -locals o estrangers afincats a la ciutat- per dos tipus d'usuaris, que en algunes ocasions fins i tot conflueixen. 

Els anomenats “nòmades digitals” són uns d'ells; persones joves que es desplacen de ciutat en ciutat treballant com a freelance o buscant feines temporals que els permetin viure uns mesos en la destinació del món que hagin triat abans de marxar cap a la següent. L'esclat d'aquest “precariat voluntari itinerant”, però, pot suposar una nova amenaça per al mercat de l'habitatge en ciutats com la nostra. El motiu, l'aparició del concepte “coliving”, que vindria a ser una combinació d'espai de coworking i pis compartit; una modalitat d'allotjament que escaparia de la consideració de “turístic” (i, per tant, de les seves regulacions) i restaria més espai residencial, en especial en zones ja prou desertificades de veïns i veïnes.

Els altres nous usuaris, ja anticipats més amunt, són les grans empreses, en particular les de l'economia digital, tot i que no només. Companyies senceres o algunes de les seves divisions s'estan desplaçant de manera contínua a espais de coworking. Airbnb en seria l'exemple paradigmàtic: la seva seu de Barcelona ocupa la totalitat d'un dels locals de la firma Cloud Coworking ni més ni menys que en ple cor del barri de Sant Antoni. En aquest sentit, els percentatges d'ocupació dels espais de coworking per part de freelance i empreses mitjanes i grans s'ha capgirat completament. Cal tenir en compte, per tancar el cercle, que entre les persones que ocupen els llocs de treball de les empreses digitals s'hi troben cada cop més els nòmades digitals.

Per acabar, cal destacar que a la nostra ciutat s'han posat en marxa algunes experiències d'espai de coworking amb característiques diferencials. Aquest seria el cas de Sinèrgics, una iniciativa de coworking amb retorn social impulsada pel Districte de Sant Andreu en el barri de Baró de Viver, en el qual les empreses o professionals que s'hi instal·len paguen la seva estada realitzant serveis per a la comunitat del seu entorn.

En definitiva, estem davant d'un fenomen que adquireix cada cop unes majors dimensions i unes característiques que aconsellarien adoptar algun tipus de política específica per evitar tant la seva deriva cap a una nova bombolla immobiliària com el seu efecte gentrificador, així com una eventual cronificació de situacions laborals precàries en la relació entre empreses i freelance. O si, contràriament, s'han de potenciar com a instruments per a la dinamització dels barris i les comunitats on s'ubiquen. El tractament d'aquest tipus d'espais en el nou planejament urbanístic metropolità i un major vincle amb els serveis de promoció econòmica i ocupació per tal d'anticipar els canvis que s'estan produint en una part important del mercat de treball formarien part d'aquestes polítiques.

Les opinions dels autors i les autores no representen necessriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra poltica de cookies, aqu. Si continues navegant ests acceptant-la.  
Poltica de cookies +