Els espais d'alimentació i el menjar com a activitat econòmica i d'ocupació centren el primer dia del curs 'Alimentar la metròpoli: estratègies i polítiques alimentàries'

Comença el curs 'Alimentar la metròpoli: estratègies i polítiques alimentàries' coorganitzat pel PEMB i l'Ajuntament de Barcelona amb el CUIMPB i que posarà les bases de la futura Carta Alimentària Metropolitana

  • 27-11-2017
  • Resum d'activitats
  • 180 Lectures

El curs Alimentar la metròpoli: estratègies i polítiques alimentàries coorganitzat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona, ha començat avui amb l'objectiu de fer una anàlisi de com produïm, distribuïm, emmagatzemem, comercialitzem, distribuïm o gestionem els residus dels aliments, ja que aquest estudi obre un gran potencial a explorar en l'àmbit de les polítiques urbanes i territorials així com també en els estils de vida i hàbits de consum dels ciutadans.
Durant dos dies, se centrarà la mirada d'institucions i persones expertes en aquesta qüestió per parlar de menjar i política, d'espais d'alimentació, la dimensió econòmica del menjar, l'impacte en les persones (salut, educació) i la governança alimentària. Podem plantejar-nos, entre d'altres, qüestions com: D'on provenen els aliments que consumim? Com s'abasteix la ciutadania de l'àmbit metropolità? Quins són els principals agents del sector? Quins són els aspectes prioritaris a tractar per garantir la resiliència del sistema alimentari metropolità?
 
 

Oriol Estela, María José Celma i Andrea Calori
Oriol Estela, María José Celma i Andrea Calori

El codirector del curs i coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, ha destacat l'alimentació com a element bàsic per a la vida que demana d'una complexa gestió i planificació. Les polítiques alimentàries locals existents ja se centren a aconseguir un sistema alimentari més sostenible i saludable però “no obstant això, les polítiques alimentàries són encara una novetat en la majoria de ciutats i encara més des d'una perspectiva metropolitana”. Cal, doncs, donar un enfocament integral a aquestes polítiques alimentàries i el PEMB pot contribuir - com a espai de debat i consens que és - a obtenir aquesta visió integral que faciliti l'acció coordinada de tots els actors que hi intervenen ja que “es tracta d'una política estratègica de primera magnitud”.

Segons Estela, per desenvolupar una política alimentària en l'àmbit metropolità de Barcelona cal tenir un exhaustiu coneixement del seu sistema alimentari, identificar els actors rellevants i els aspectes clau a abordar específicament en el territori i fer una aproximació a les iniciatives ja existents. La realització d'un treball de recerca i integració de tot el coneixement generat en els últims anys sobre la matèria a casa nostra i obrir-lo al debat amb experts i actors del sistema alimentari metropolità permetrà fer una diagnosi i – a partir d'aquesta - definir un objectiu comú i uns principis bàsics per a una estratègia alimentària d'escala metropolitana. Disposar, doncs, d'aquest coneixement integral és el que permetrà adoptar una mirada estratègica que contribueixi a obtenir un millor funcionament i una major resiliència.

Segons l'autor de “Food and the cities” i codirector del curs, Andrea Calori, les polítiques alimentàries - que són una novetat dins de les polítiques públiques locals -  incideixen sobre la pràctica totalitat de les polítiques sectorials que porten a terme els ens locals: des de l'urbanisme a la gestió de residus, passant per l'educació, la salut pública o el turisme.

Les ciutats anglosaxones, i en particular canadenques, són pioneres en aquestes polítiques, ja que s'han trobat amb situacions greus com ara barris sencers on no és possible comprar aliments frescos, condemnant la seva població a la malnutrició i l'obesitat. Cada cop més aquestes polítiques s'estenen per diferents regions urbanes. Segons Calori, però, cal trobar una 'via mediterrània' per a les polítiques alimentàries metropolitanes a les ciutats del sud d'Europa perquè el model anglosaxó no s'ajusta a la realitat de Catalunya.

Milà ha assumit el lideratge a Europa i va promoure la signatura de l'anomenat Milan Urban Food Policy Pact, que és el document de referència que han firmat 160 ciutats de tot el món (Barcelona entre elles) i que assenta les bases per avançar cap a uns sistemes alimentaris sostenibles, és a dir, més inclusius, resilients, segurs i diversos. Per tot plegat, l'especialista en polítiques alimentàries considera que adoptar la política alimentària com un dels eixos del pla estratègic és innovador i molt convenient de cara a una transformació del model de desenvolupament en clau de sostenibilitat

Aquest curs s'afegeix al treball que des de fa temps desenvolupa el PEMB, en col·laboració amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona, l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona per impulsar una Carta Alimentària Metropolitana, com ja s'està fent a altres ciutats, que serveixi per establir un marc de treball comú en l'àmbit de les polítiques alimentàries per als actors que intervenen en el sistema alimentari metropolità. El Pacte de Milà serà la base sobre la qual es desenvoluparà la futura Carta Alimentària Metropolitana de Barcelona.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +