El PEMB tanca el curs 'Alimentar la Metròpoli' i es referma en la seva voluntat de seguir treballant sobre les polítiques alimentàries, qüestió clau per l'estratègia de la Barcelona metropolitana

L'alimentació com a sector clau en termes territorials, socials i econòmics, la complexitat d'avançar en un canvi de model i la necessitat d'impulsar una estratègia coordinada entre diferents actors, conclusions del curs 'Alimentar la metròpoli' coorganit

  • 29-11-2017
  • Resum d'activitats
  • 141 Lectures

 
El curs coorganitzat amb l'Ajuntament de Barcelona i el CUIMPB sobre “Alimentar la metròpoli: estratègies i polítiques alimentàries” ha posat punt i final a 3 dies de debat i d'anàlisi d'experiències vinculades a les polítiques alimentàries amb la mirada posada en l'impuls d'una carta alimentària metropolitana i avançar cap a un model de desenvolupament més sostenible. Com es relacionen el camp i la ciutat al segle XXI? Com es poden aconseguir uns circuits curts de comercialització? És possible avui en dia que grans ciutats com Barcelona s'abasteixin amb productes ecològics i de proximitat? Quin paper hi tenen els ens locals? Aquestes han estat algunes de les qüestions que s'han intentat resoldre durant els dos dies del curs i el dia de visites d'experiències sobre el terreny i que han servit per posar de manifest la complexitat d'impulsar un canvi de model, que porta aparellada la necessitat d'articular una estratègia coordinada entre diferents actors i administracions i la constatació que l'alimentació és un sector clau en l'entorn metropolità com també ho són l'aire, l'energia, l'habitatge, i l'aigua, pilars bàsics del model estratègic que el PEMB vol impulsar de cara al 2030.

Taula rodona del curs Alimentar la Metròpoli
Taula rodona del curs Alimentar la Metròpoli

“Per què es planteja de manera natural que Barcelona pot ser la capital de les smart cities però, en canvi, costa més pensar en les polítiques alimentàries com a nucli central d'un gran projecte per Barcelona?”, s'ha preguntat el coordinador general del PEMB i codirector del curs, Oriol Estela Barnet, qui s'ha encarregat de fer una síntesi dels temes abordats durant el curs: la necessitat de dotar de visió estratègica i de coordinació de totes les experiències que ja s'estan duent a terme vinculades amb les polítiques alimentàries; la conveniència de donar visibilitat a les polítiques alimentàries fent, per exemple, que hi hagi regidories de l'alimentació i es dotin estructures pròpies, la importància de gestionar “el mentrestant” i la transició cap a un nou model alimentari més sostenible; com fer que les grans empreses transformadores i distribuïdores s'hi afegeixin; com els menjadors escolars són clau per promoure una alimentació sana i adequada basada en la dieta mediterrània i per implicar l'administració mitjançant la compra pública responsable i, en definitiva, com el requisit per avançar en el canvi seria posar les persones i la natura al centre de totes les polítiques.

Per la seva banda, Andrea Calori, impulsor de les polítiques alimentàries a una de les ciutats referents, Milà, ha assegurat que en tot moment cal tenir en compte les limitacions de cada ciutat i de les seves competències i tenir clar que és un procés llarg que no vol pressa. “Els grans canvis requereixen temps però la clau és implicar a molts actors a nivells diferents”, ha advertit Calori, que s'ha mostrat convençut que “és fàcil escriure un bon document amb principis, idees i accions a dur a terme però el més difícil és trobar el consens, que estigui vinculat a la realitat i que es facin totes les passes perquè es pugui dur a terme”. “El PEMB és un organisme que a Milà no tenim però és important, i em sembla interessant de la proposta que feu des de Barcelona, reforçar la idea que l'alimentació és central en l'estratègia de futur de qualsevol ciutat”, ha assegurat.

Durant el segon dia de curs, s'ha abordat l'impacte de les polítiques alimentàries sobre les persones i l'alimentació com a dret ciutadà on ha quedat clar que el model col·laboratiu per garantir el dret a l'alimentació adequada a Barcelona busca que tothom pugui alimentar-se segons les seves necessitats vitals i preferències culturals, respectant i fomentant l'autonomia personal. L'alimentació saludable i de qualitat com a dret ciutadà, les dificultats per canviar de model alimentari, com seguir la dieta mediterrània, o l'error al vincular la complexitat de la pobresa només amb la política alimentària han estat alguns dels debats de la primera taula rodona que ha comptat amb expertes i expertes de diferents temàtiques.

Pel que fa a l'últim bloc relacionat amb la governança alimentària i sobre el paper dels governs locals en la definició de polítiques alimentàries, s'han pogut escoltar els casos de Saragossa i València que coincideixen en el procés de redescoberta de l'horta que envolta la ciutat i l'endegament de projectes de governança de l'espai amb els actors, foment de l'emprenedoria agrícola i impuls de la comercialització. Hèctor Santcovsky (AMB) ha plantejat si cal un pla director alimentari metropolità i ha explicat com des de l'administració metropolitana es treballa per donar suport als ajuntaments per impulsar una política alimentària que posi èmfasi en la producció, la distribució amb mobilitat sostenible i el consum. Pel que fa a Barcelona, el Comissionat d'Economia Social, Desenvolupament Local i Consum, Álvaro Porro, ha explicat que des de l'ajuntament s'aposta a curt termini per impulsar els menjadors escolars ecològics i mercats de pagès i a mitjà termini, tal com s'està treballant sota la coordinació del PEMB, es plantegen un gran hub logístic de circuit curt de comercialització amb la participació de totes les administracions.

Per tot plegat, Estela s'ha compromès a continuar oferint el PEMB com a plataforma de debat per posar d'acord les administracions i els diferents actors del sistema alimentari metropolità i per construir un marc de treball comú com seria la carta alimentaria metropolitana que sigui el reflex de la via mediterrània on sigui clau la relació entre les ciutats i els aliments. “És possible, si s'aposta per aquesta estratègia de política alimentària, fer de la Barcelona metropolitana la ciutat referent a nivell internacional a l'hora de garantir el dret a uns aliments bons, sans i justos”, ha conclòs.

En el marc del curs, que el primer dia va abordar els espais de d'alimentació i el menjar com a activitat econòmica i d'ocupació, també s'han realitzat visites al Consorci dels Gallecs, un projecte de desenvolupament local i ocupació que fa una aposta per la reordenació de lots, el pas de l'agricultura convencional a l'ecològica, la introducció d'unes 20 Ha d'horta (per proveir menjadors escolars de Mollet i el seu entorn) o l'obrador; a la Zona agrícola de Montcada-Pla de Reixac, que es pretén activar perquè sigui un espai agroforestal d'escala metropolitana equipat i sostenible i dotar-lo de recursos; a Can Vila de Mollet del Vallès, una escola d'educació especial amb menjador ecològic, i al Campus de l'Alimentació de la UB a Torribera (Santa Coloma de Gramenet), que aposta pel vincle entre nutrició i gastronomia com a àmbit de recerca i docència de futur.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +