Pla de Mobilitat del Vallès, una oportunitat de visió integral de la planificació de la mobilitat a Catalunya?

Planificar l'oferta de transport o planificar les infraestructures? O planificar totes dues alhora?

El passat 21 d'abril el Departament de Territori i els alcaldes del Vallès Oriental i Occidental va donar el vist-i-plau a la posada en marxa dels treballs de redacció del Pla de Mobilitat del Vallès (Vallès Oriental i Occidental). 

Imatge de recurs de l'estació de Sabadell

Segons les dades de contractació dels serveis d'assistència d'aquest Pla de Mobilitat, l'objecte d'estudi és un àmbit acotat, cohesionat al voltant de les demandes de mobilitat i amb necessitats específiques. Aquest Pla de Mobilitat en el seu àmbit territorial recull l'esperit d'una àrea, on des de fa temps treballen entitats relaciones amb la mobilitat, com són l'ADENC o l'Àmbit B-30.  En tant que aquest àmbit d'estudi ja disposa d'una massa crítica organitzada, és de suposar que serà un Pla de Mobilitat on hi haurà seguiment i reacció per part de les entitats i administracions afectades. De la definició d'aquest àmbit de treball podem assegurar que és un avenç per a la definició de l'anomenada Regió Metropolitana de Barcelona.

 Els treballs d'aquest Pla s'estructuraran en cinc grans blocs:

  1. Treballs de base del Pla (Diagnosi)
  2. Estudi d'oportunitat i avaluació per a la millora del disseny i traçat de la B-40 (4art Cinturó)
  3. Redacció del Pla (Metodologia, Anàlisi i Propostes)
  4. Redacció dels documents per a la tramitació ambiental
  5. Seguiment i assessorament durant la redacció del Pla

El contracte de suport tècnic a aquest Pla de Mobilitat s'especifica detalladament quins són els aspectes a analitzar en una primera diagnosi, Bloc I. A aquesta part es determina un anàlisi exhaustiu de la mobilitat, posant especial èmfasi en la mobilitat interna: intra i intercomarcal.

Aquest Bloc I també planteja models de demanda futur: massa rígids establerts amb dades antigues (2008 o 2011) o pertanyents a situacions econòmiques extremes, com les obtingudes durant aquests anys de crisi. La utilització d'aquestes dades ens fan platejar-nos diverses preguntes al voltant dels estudis de demanda. Els estudis de demanada futura són indispensables? Cal analitzar amb escenaris de demanda futura, o amb només dos escenaris, tal i com reclama el plec de contractació, és suficient? Seria necessari plantejar estudis de demanada en xarxa i no per projectes o solucions singulars? Platejant solucions en xarxa es podria avaluar les fluctuacions de la mobilitat, i els impactes de noves actuacions.  A més a més, al projecte no especifica com han de ser analitzades aquestes dades, ni es fa referència a l'anàlisi segregat per gènere o per edat. Ja que la mobilitat de les persones més joves està canviant, seria interessant fer un anàlisi més exhaustiu d'aquest sector. Per no parlar de la mobilitat de les dones, que torna a ser la gran oblidada.

L'aposta pel transport col·lectiu en superfície és un dels punts fort del pla. Aquest tipus de transport, que no necessàriament necessita de nova infraestructura per a augmentar la seua oferta, i que obliga  a posar al centre del debat la intermodalitat i la gestió per a la millora dels serveis. I aquesta intermodalitat és un dels punts forts d'aquest estudi, donat que suposa un canvi de mirada, on es prima l'eficiència en l'execució a altres aspectes, és a dir, es busca augmentar l'oferta de serveis de transport col·lectiu sense grans inversions, simplement augmentant els punts de connexió de la xarxa.

El Bloc II és un rara avis del projecte i es centra en una infraestructura amb molta polèmica darrere com és el Quart Cinturó, però només des de la seua vessant viària. Aquest bloc de treball ja ha tingut resposta per part d'algunes associacions del territori. Tant al Bloc I com al Bloc II es plantegen estratègies de mobilitat que contemplen operació i la infraestructura de forma conjunta, la qual cosa és una novetat. Però, de ben segur es podria haver aprofitat per a incloure l'estudi d'altres infraestructures previstes com el Quart Cinturó Ferroviari.

Dels dos darrers blocs podem destacar, del Bloc IV la implementació de l'avaluació i anàlisi de la contaminació atmosfèrica (gasos i partícules contaminants). Del Bloc V, cal destacar l'esforç, l'anàlisi i l'establiment de criteris per a l'avaluació de les propostes un cop implementades. Aquestes s'avaluaran més enllà del que estem acostumats, segons tres criteris: oferta adquirida, demanda assolida i costos finals de l'actuació.

A aquests dos blocs però, les actuacions o propostes es contemplem com a solucions úniques. D'aquesta manera obvien la necessitat de realització d'estudis o de solucions alternatives, i la inclusió a cada solució de descripcions dels escenaris economicosocials òptims d'implantació de les propostes. Com ja hem dit abans, aquestes actuacions quedaran avaluades, però només a posteriori. Tampoc no s'especifica la definició de cronogrames d'actuació, ni aquestes són exposades com a baules d'una xarxa. Tampoc a cap document de la licitació es planteja la factibilitat econòmica de les actuacions o de les administracions com a criteri.

Segons tot l'exposat anteriorment, és evident que estem davant d'un nou enfoc. Aquest Pla recull una part de les noves idees per a l'estudi de la mobilitat i crea un entorn de visió global i anàlisi de tota la xarxa de mobilitat. Sobretot en la primera part dels treballs es fa referència al nou concepte de mobilitat com a servei (MaaS). Aquesta referència es fa sense esmentar de manera contundent les solucions basades la millora de les connexions a través de la reforma de les infraestructures existents o a través de la implantació de serveis de gestió infraestructural amb eines ITS.

És cert que aquest Pla de Mobilitat del Vallès plateja canvis en el model de redacció dels plans de mobilitat, però encara queda molt camí per a recórrer. Serà aquest un únic pla singular? A l'hora de continuar amb la millora de la qualitat d'aquests plans, serà necessari establir uns criteris per a la priorització de les infraestructures o les millores de l'oferta de serveis? Ens ajudarien aquests criteris a afinar més les actuacions necessàries i reduir el balafiament de recursos públics? El temps i les actuacions diran.

 

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +