La cultura: cost o valor?

Diuen que una ciutat que mira endavant és aquella que inverteix en infraestructures i quan escoltem aquesta encertada afirmació, la nostra ment s'omple d'imatges de ponts, carreteres, autopistes ...  La cultura, però, també necessita que es creïn les bases i les estructures necessàries (diferents, clar) per arribar allà on seria desitjable: estar a l'abast de tothom, sense excepcions.

Imatge de recurs de la inauguració del Teatre Grec

Són nombrosos els esforços i iniciatives culturals que s'impulsen arreu de Catalunya i l'àrea metropolitana. Els festivals de música i teatre en són una bona mostra. Alguns més allunyats geogràficament com la Fira de Teatre al carrer de Tàrrega, Temporada Alta de Salt o el Castell de Peralada i d'altres més propers.  Barcelona té exemples destacats en ambdós àmbits com el Sónar, el Primavera Sound, els Jardins de Pedralbes i especialment el Grec que cada estiu omple espais culturals i escènics de la nostra ciutat (Mercat de les Flors, Biblioteca de Catalunya, Romea, Lliure Montjuic i per descomptat l'emblemàtic teatre Grec).

A hores d'ara, sembla impossible concebre un juliol sense l'estrès que suposa fer una bona tria d'entre l'extensa programació de música, teatre, dansa i circ que ens ofereix aquest festival. Només per posar alguns exemples: “Bodas de sangre” a la Biblioteca de Catalunya, “Troyanas” d'Eurípides al Teatre Grec, “Un tret al cap” amb Emma Vilarasau a la renovada Sala Beckett, “Calígula” amb Pablo Darqui, l''Hespèrion XXI” del músic Jordi Savall, o el peculiar ball d'Israel Galván al Mercat de les Flors. Difícil decisió.

En la majoria de municipis metropolitans es fomenta l'accés a la cultura des d'àmbits diferents. Posaré alguns exemples com el Teatre-Auditori de Sant Cugat amb una àmplia programació que inclou tant espectacles infantils com òpera o cicles de cinema en VOSE, les àmplies instal·lacions de La Farga a L'Hospitalet que acull fires i exposicions internacionals o l'Espai Betúlia de Badalona que fomenta la lectura i el patrimoni literari a través de tertúlies i conferències.

Són molts els elements que conformen aquest panorama cultural a la metròpoli. En gran mesura hi contribueix també la tasca que es fa a través de les xarxes de biblioteques que ofereixen als seus usuaris - a banda de la tradicional consulta i préstec de llibres - altres activitats com xerrades, conferències, col·loquis o clubs de lectura. Les biblioteques actuals s'han convertit en espais socials on cohabiten i comparteixen interès tots els públics, des de gent gran a nens.  Amb la complicitat dels centres cívics que, amb una àmplia oferta de tallers, s'han convertit també en un factor de cohesió social en molts dels nostres barris. Sense oblidar-nos de les escoles municipals de música i algunes llibreries.

Aquestes iniciatives i moltes d'altres (no acabaríem) s'han de sustentar en una política cultural que, amb visió holística, decideixi quina és la millor via per aconseguir els seus objectius.

El passat 12 de juny, Jaume Collboni, tinent d'alcalde d'Empresa, Cultura i Innovació de l'Ajuntament de Barcelona i director de l'Institut de Cultura de  Barcelona – ICUB, oferia al Teatre Romea una conferència titulada “Trencant els murs ... del teatre!” en què va fer balanç del primer any al capdavant de l'ICUB i va comentar les línies de treball a seguir pel Consistori que es basen en tres eixos: generar complicitat entre iniciatives públiques i privades, posar en valor el talent creatiu barceloní i crear nous públics.

Les xifres són bones (2.600.000 espectadors a Barcelona, recuperant dades anteriors a la crisi) i esperem que ho siguin més després de la rebaixa de l'IVA que fins ara gravava el teatre amb el 21% però no n'hi ha prou amb això. Cal despertar l'interès de nous espectadors i obrir nous camins com ho estan fent ja la Nau Ivanov o la Sala Beckett, que actuen a tots els efectes com a fàbriques de creació.

Amb el temps, afortunadament, ens hem acostumat a l'oferta cultural de què gaudim. La donem per suposada i sovint oblidem la inversió econòmica que comporta i que sempre sembla insuficient. Tendim a parlar d'imports, percentatges, estadístiques, rendibilitat, índex d'ocupació de teatres o d'ús de biblioteques i per descomptat de l'IVA,... però la cultura és molt més que això. És un bé que no es pot mesurar en termes econòmics sinó de beneficis (no guanys), sovint intangibles, que aporta a les persones.

En cap cas, però, s'hauria de considerar com un cost sinó molt al contrari com un valor que tot govern intel·ligent hauria d'obligar-se a oferir als seus ciutadans. Com deia Collboni en la seva conferència “El teatre és probablement la manera més sòlida, conjuntament amb la literatura, de crear ciutadans cultes”.

Una ciutat que ofereix cultura als seus ciutadans és una ciutat que vol créixer, que valora per damunt de tot el benestar dels seus i que inverteix temps i recursos a oferir-los el que necessiten. Perquè si no fos així, sí que hauríem de parlar de cost i no de valor: el cost en termes negatius que suposaria no dotar els ciutadans d'un element tan essencial per viure com és la cultura. I això no ho volem, oi?

Potser ha arribat el moment d'analitzar - amb perspectiva de futur - tot el que es “cou” a l'àmbit metropolità de Barcelona i crear una política cultural integrada que permeti unir i rendibilitzar esforços.


 

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +