El decreixement apareix a l'agenda política catalana

“Si un home passeja pel bosc per plaer tots els dies,

corre el risc de ser considerat un gandul,

però si dedica el dia sencer a especular talant arbres

i deixant la terra àrida abans de temps,

se l'estimarà com a ciutadà treballador i emprenedor”

(Thoreau, 2012, p.52) [1]

 

L'únic creixement sostenible és el decreixement

Havent peregrinat durant anys per cercles intel·lectuals i moviments alternatius, mantenint-se en la marginalitat del debat públic, el passat 7 de setembre el decreixement va treure el nas al Parlament de Catalunya. El debat principal sobre la convocatòria del referèndum i l'aprovació de la llei de transitorietat va eclipsar qualsevol altre qüestió, no obstant, i tot i que probablement no fos el dia més adient per plantejar-lo, el diputat Sergi Saladié (CUP – Crida Constituent) interpel·lava el vicepresident del Govern de la Generalitat sobre el decreixement.

En una entrevista prèvia, el diputat de la CUP afirmava que faria servir la interpel·lació com a primer pas per a introduir el debat sobre el decreixement dins el possible procés constituent català. Sigui com sigui, que s'incorpori el decreixement al debat polític és una molt bona notícia que, fins i tot, ha tingut ressò internacional a, per exemple, Resilience i Steady State Manchester.

No obstant, i de manera comprensible si es té en compte el format i el temps disponible per la interpel·lació, la resposta, la rèplica i la contrarèplica, el tractament de la qüestió pot haver contribuït més a la confusió generalitzada que existeix al voltant del decreixement, que no pas a la clarificació dels conceptes. De fet, el propi Oriol Junqueras començava la seva resposta amb la pregunta retòrica: “què entenem per decreixement?”.

És rellevant perquè és una de les dificultats amb les que sempre es troba el decreixement; la de la pròpia definició. I en el debat no va quedar clar què era el decreixement perquè no es va definir del tot. La definició que va donar en Sergi Saladié és la següent: “el trànsit de manera ordenada, democràticament dirigida i socialment justa cap a un model econòmic que es basi en l'estacionarietat econòmica i en la capacitat de regeneració del planeta”. És una definició raonable, però incompleta per dos motius:

  1. El decreixement ja és, en si mateix, un nou model econòmic. És una proposta d'organització social que defuig, entre d'altres, de l'objectiu del creixement econòmic tal com està definit a dia d'avui. Per tant, el decreixement no pot ser només “el trànsit ... cap a un model econòmic”, sinó que és el propi model econòmic resultant, en el que les paraules tenen altres significats.
  2. Un cop assolit el decreixement, parlar “d'estacionarietat econòmica” és inintel·ligible amb la proposta de model econòmic que és el propi decreixement. Pel que dèiem abans; perquè el decreixement supera la visió mercantilista i crematística de l'economia subvertint les definicions. En aquest sentit, una senyal d'haver assolit el decreixement seria la no necessitat de buscar-li adjectius a l'economia com ha passat ens els últims anys. Les visions crítiques al model econòmic convencional (a “l'economia”) han hagut de diferenciar-se del que s'entén majoritàriament com a economia a base de posar-se adjectius: economia feminista, economia ecològica, economia del bé comú, economia blava, etc. I, mentrestant, l'economia seguia sent economia convencional. El decreixement proposa noves definicions i nous indicadors, com la Petjada Ecològica, per valorar si l'economia[2] (sense adjectius) va bé. En aquest sentit, “l'estacionarietat econòmica” en un model com l'actual (més quantitatiu que qualitatiu), basat en l'extracció, la transformació, el consum i el rebuig dels recursos naturals sí que és desitjable. Però en una societat decreixentista (més qualitativa que quantitativa), en la que l'economia estigui basada en la cura cap al proïsme i el medi ambient, l'estacionarietat econòmica no seria tant intel·ligible.

El decreixement és hereu, entre d'altres, dels Living poor with style, d'Ernest Callenbach, de l'Small is beautiful, de Ernst F. Schumacher, així com dels treballs més acadèmics de la meitat de la dècada dels seixanta com el The economics of the coming spaceship earth, de Kenneth Boulding, i dels de principi de la dècada dels setanta com el Limits to growth, també conegut com l'informe Meadows, del Club de Roma, i d'un dels millors regals que mai algú ha fet a la humanitat: The entropy law and the economic process, de Nicholas Georgescu-Roegen. De fet, la tradició ve de més lluny, i en part per això obro l'article amb la cita de Thoreau. Podríem remuntar-nos també al An essay on the principle of population, de Thomas Robert Malthus, perquè, tot i que no contemplés els avenços tecnològics ni la revolució industrial, la idea de fons és la mateixa: en un planeta finit, el creixement infinit sobre una base material, és insostenible.

Totes aquestes obres, i les que s'emmarquen dins del mateix corrent, tenen, sobretot, dues coses en comú. La primera, que acabem de comentar, que en un món finit és indesitjable un consum de recursos naturals infinit i, la segona, que la valoració de les coses depèn de la seva definició i que aquestes són construccions socials que el fet que circumstancialment siguin d'una manera significa que, també, podrien ser-ho d'una altra. El decreixement, com a nova manera d'organització social, ja incorpora el canvi de definicions i instruments de mesura necessaris.

Sintetitzar el decreixement en una entrada de bloc és impossible, així que avançant-me a la crítica més fàcil, que prové de la visió tecnooptimista i que diria que la tecnologia ens permetrà sempre anar trobant solucions més eficients en el consum de recursos, convido al lector a conèixer la paradoxa de Jevons.



[1] Thoreau, H. D. (2012). Desobediencia civil y otros escritos. Alianza Editorial.

[2] Recordem que la paraula economia prové de la unió de les paraules gregues oikos i nomos i que en el seu sentit més literal faria referencia a la organització de la casa entenent com a casa qualsevol subsistema que depengui de l'ecosistema Terra (Benvingudes, lleis de la termodinàmica!).

Les opinions dels autors i les autores no representen necessàriament el posicionament del PEMB.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +