A partir de la lliçó apresa durant la crisi de 2007-15 sobre la importància de la indústria i el seu pes específic en el sistema econòmic, torna a recuperar importància la competitivitat d’aquest gran sector i l’eficàcia dels processos de transferència tecnològica. Com es pot aconseguir que tot el capital de coneixement i tecnologia que es genera a les universitats, instituts de recerca i centres tecnològics, passi a les empreses industrials en forma d’innovacions que generin millores i salts en la seva competitivitat?

Es tracta d’un problema endèmic que s’ha intentat abordar durant anys des de diferents perspectives amb bons resultats puntuals, però alhora resultats sistèmics poc rellevants.

Alguns experts del sector apunten a la desconfiança històrica entre els perfils d’empresari i d’investigador, i a les dificultats d’entesa pel fet de parlar diferents llenguatges i tenir diferents ritmes i interessos. Aquests perfils, però, han evolucionat en l’última dècada - alhora que han sorgit perfils intermediaris - tant en algunes empreses com en tots els centres de recerca. Amb la crisi, es generava més incentiu per a la introducció d’innovacions i reformes i s'obria un espai d’interessos compartits.

Davant d’aquesta situació, aparentment més propícia per a la normalització de la transferència tecnològica, des del PEMB es va optar per la via directa: definir un programa que reunís empreses i centres de recerca que, voluntàriament, volguessin contactar per conèixer-se mútuament i explorar les possibilitats d’endegar projectes de recerca aplicada. Així mateix, es va optar per dur a terme una primera edició del programa, de forma excepcional.

Aquest informe tècnic, doncs, descriu el Programa per a la Modernització i Innovació de la Indústria, amb la metodologia que es va utilitzar en la primera edició realitzada des del PEMB.