Catalunya és una economia de petita dimensió que no pot basar el seu creixement en la demanda interna i que, com a conseqüència és - i ha de ser encara més - una economia oberta a l’exterior. En aquesta estratègia de model econòmic, el sector logístic esdevé clau per al seu desenvolupament present i futur. 

Barcelona i la seva àrea metropolitana gaudeixen del potencial necessari per convertir-se en un hub logístic a escala continental per a satisfer aquesta necessitat, gràcies a la seva dimensió econòmica i demogràfica, per la seva situació geogràfica i per la seva dotació d’infraestructures.

Aprofitar aquestes condicions per impulsar el sector logístic no suposa orientar la política industrial a impulsar estratègicament un sol sector econòmic, sinó seguir una política industrial transversal, ja que les millores en la productivitat del sector logístic repercuteixen sobre la resta de sectors econòmics.

Segons l’autor, la nova competència sorgida a l’Est d’Europa, els models de gestió de les infraestructures punt a punt, o els programes de formació del capital humà són algunes de les limitacions a què s’enfronta actualment el sector logístic a l’àrea de Barcelona.

Autor:

• Daniel Albalate. Doctor en Economia per la Universitat de Barcelona i Màster en Economia per la University College London. És professor del departament de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona i coordinador d’activitats de la Càtedra Pasqual Maragall d’Economia i Territori. Està especialitzat en infraestructures de transport i en l’anàlisi i avaluació de polítiques públiques, temes sobre els quals ha publicat àmpliament en revistes científiques internacionals. 

Nota. Les opinions expressades per l'autor/s són a títol personal i no necessàriament representen la visió del PEMB.