L’AMB té una situació propícia, amb condicions climàtiques moderades que no requereixen molt esforç energètic. Com en tots els entorns metropolitans, però, a l’AMB també s’externalitzen els costos ambientals i energètics de moltes activitats, amb emissions contaminants a l’aire, l’aigua i al sòl, etc. Aquests costos ambientals - que no paguen ni els que els generen ni els que consumeixen els productes generats - tenen una afectació directa i massa significativa en l’entorn natural i la seva biodiversitat, i en la pròpia qualitat de vida metropolitana.

Com argumenten els autors, és necessari un canvi de paradigma social: passar dels drets fonamentals de l’individu al benestar global, des d’una perspectiva sistèmica i de responsabilitat per l’entorn. Amb una governança que doni espai i fomenti aquesta “autoresponsabilitat”; que faciliti que es doni ple compliment als plans i normatives ja elaborats; que promogui la progressiva transformació cap a un sistema urbà més sostenible, amb nova tecnologia smart city; i que, a més de treballar per a la reducció de les “emissions difoses” que provoca la mobilitat motoritzada, faci avançar la societat vers un model d’organització social en què es distribueixi la intensitat de la mobilitat generada de forma més homogènia al llarg del dia, afectant les formes d’organització del treball i l’activitat econòmica.

Autors:

• Marc Montlleó. Director tècnic de Barcelona Regional
• Itzel Sanromà. Tècnic de Barcelona Regional

Nota. Les opinions expressades per l'autor/s són a títol personal i no necessàriament representen la visió del PEMB.