La mobilitat metropolitana s’ha incrementat de manera substancial durant les darreres dècades, tant en nombre de desplaçaments com en la distància mitjana recorreguda. Aquesta situació ha anat acompanyada d’una pèrdua de pes relatiu del transport públic a favor del vehicle privat, sobretot en aquells desplaçaments fora del nucli central.  El model de mobilitat metropolitana mostra símptomes de manca de sostenibilitat a mig termini. 

En aquest sentit, es considera prioritari l’increment de l’oferta del transport col·lectiu i una integració més gran entre les polítiques d’ordenació del territori i d’usos del sòl.

Entre els eixos d’actuació proposats, els autors apunten a la millora de la integració de tots els modes de transport per garantir una major interoperabilitat, cobertura i flexibilitat del sistema; la potenciació del servei de rodalies i autobusos, les baules més febles del sistema;  la millora de les connexions entre els diferents operadors; l’enfortiment del model de governança al voltant de l’ATM i la realització d’una sèrie d’inversions selectives en metro, ferrocarril de rodalies i tramvia.

Autors:

• Josep Parcerisa. Arquitecte (1981) i catedràtic d’Urbanisme a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC). Membre del Laboratori d’Urbanisme des de 1977 i coordinador del Grup de Recerca Laboratori d'Urbanisme de Barcelona. Actualment és vicerector de l’Àrea d’Arquitectura de la UPC.

• Manel Villalante. Enginyer industrial. Adjunt a direcció a Barcelona Regional. Ha ocupat diferents càrrecs  a l´Administració com els de director de Circulació i Transports (1991-1997) i director de Projectes i Planificació d'Infraestructures (1997-2000) a l'Ajuntament de Barcelona; director general de Transport Terrestre a la Generalitat (2007-2010) i director general de Transporte Terrestre en el Govern d´Espanya (2010-2012), així com càrrecs directius a TMB (2000-2004) i FGC (2004-2007). Té més de 30 anys d'experiència en temes de mobilitat, infrastructures i transport

Nota. Les opinions expressades per l'autor/s són a títol personal i no necessàriament representen la visió del PEMB.