Pensar la metròpoli des del Besòs: Diàlegs inaugura el cicle 2026 de propostes metropolitanes
Com es poden afrontar els desequilibris urbans, socials i democràtics de la metròpoli des dels barris? Aquesta va ser una de les preguntes centrals de la sessió inaugural del cicle 2026 ‘Propostes per a la ciutat metropolitana’, impulsat per Diàlegs a la Riba del Besòs amb la col·laboració del grup de recerca LabCiudades de la UOC i el suport del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.
La primera trobada, celebrada el 17 de gener a Can Sisteré, a Santa Coloma de Gramenet, sota el títol ‘Renovació urbana, sociocultural i participació’, va posar el focus en l’eix del Besòs com a espai clau per analitzar les tensions i oportunitats de la metròpoli de Barcelona. El debat va evidenciar la necessitat d’abordar problemàtiques estructurals —com l’habitatge, la desigualtat territorial o la participació democràtica— amb eines i mirades metropolitanes, més enllà dels límits municipals.
Durant la sessió, Salvador Milà, exconseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, va situar el Baix Besòs com un exemple clar de les mancances de les grans àrees metropolitanes quan no disposen de mecanismes efectius de reequilibri territorial. Milà va subratllar que aquests barris assumeixen els costos de formar part d’una metròpoli sense comptar amb els recursos necessaris per revertir les desigualtats, i va alertar del risc que la pressió immobiliària i el cost de la vida acabin expulsant la població cap a la perifèria. Alhora, va posar en valor fortaleses metropolitanes com la mida encara governable de l’àrea de Barcelona i el paper històric dels moviments veïnals en la creació de noves centralitats.
Des de la perspectiva veïnal, Camilo Ramos, de la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs, va defensar la necessitat d’avançar cap a una governança metropolitana més clara i estructurada. Segons Ramos, l’actual sistema municipal dificulta donar resposta a necessitats que superen l’escala local, especialment als municipis amb menys capacitat tècnica i econòmica. En aquest sentit, va reclamar que els moviments veïnals siguin part activa dels processos de decisió metropolitans, no només com a agents consultius, sinó com a actors amb capacitat d’incidència en la definició de polítiques públiques.
Per la seva banda, la sociòloga Mariela Iglesias, professora de la UOC i membre del grup LabCiudades, va destacar el desajust existent entre els reptes metropolitans i les eines institucionals disponibles per abordar-los. Iglesias va remarcar que aquesta problemàtica no és exclusiva del Besòs, sinó que forma part d’una dinàmica urbana global. Davant d’aquest escenari, va apuntar la necessitat de construir aliances transversals entre moviments socials, administracions i altres actors, capaces de connectar les demandes dels barris amb les escales de decisió metropolitanes.
La sessió inaugural va servir, així, per assentar les bases d’un cicle que vol generar coneixement compartit i propostes concretes per a una metròpoli més cohesionada, democràtica i equilibrada. Al llarg del 2026, el cicle continuarà amb tres noves trobades centrades en la renovació urbana, sociocultural i democràtica, amb la voluntat de culminar en un document de conclusions i propostes estratègiques per a la ciutat metropolitana.