Passat, present i futur del Port de Barcelona
9è esmorzar estratègic
- 11-07-2014
- Resum d'activitats
- 82 Lectures
Divendres 11 de juliol es va celebrar el 9è esmorzar estratègic del PEMB, a les instal·lacions de Roca Barcelona Gallery, entitat col·laboradora. Es va convidar el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, per parlar del passat, present i futur d’una de les infraestructures més rellevants en el desenvolupament econòmic i la projecció internacional de Barcelona i de l’àrea metropolitana.
Sixte Cambra i Carles Castells
En la seva intervenció, Sixte Cambra va fer una breu descripció del context institucional en què s’emmarca el Port de Barcelona. Per una banda, forma part del sistema portuari insular - i, per tant, està estretament vinculat al Ministeri de Foment - però, per una altra, arran del pacte del Majèstic (1996), té competències per nomenar el president i els membres del Consell d’Administració que han de ser aprovats per la Generalitat de Catalunya. Gaudeix, doncs, d’un alt grau d’autonomia econòmica i financera ja que no depèn dels pressupostos de l’Estat tot i que una part del seu capital ha de contribuir al sosteniment de la xarxa portuària estatal.
Després va exposar la trajectòria del Port en el decurs del temps.
D’acord amb un dels reptes que es plantejava en el Pla Estratègic, Econòmic i Social Barcelona 2000: Consolidar Barcelona com una metròpoli europea emprenedora amb incidència sobre la macroregió on se situa, amb una qualitat de vida moderna, socialment equilibrada i arrelada a la cultura mediterrània, el Port de Barcelona es va marcar els següents objectius.
1. Configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la macroregió amb l’ampliació i especialització de l’oferta portuària de Barcelona i amb la potenciació de la ciutat com a centre logístic.
El Port de Barcelona va ampliar la seva superfície de 600 a 1.300 hectàries, amb una inversió total de 4.000 milions d’euros que va ser a càrrec, a parts iguals, entre el Port de Barcelona i iniciativa privada. El model d’inversió portuari es basa en la col·laboració públicoprivada.
Un altre dels projectes estratègics del Port va ser l’ampliació de la zona logística (ZAL) i la seva aposta pel treball en xarxa. L’augment del flux de mercaderies pel Mediterrani i la posició estratègica de Barcelona li permet distribuir tant a la zona del Mediterrani com a Espanya i a Europa.
2. Barcelona com a centre de turisme urbà
El Port de Barcelona va apostar clarament pels creuers i va invertir 100 milions d’euros en instal·lacions destinades a aquest ús. En els darrers anys s’ha produït un important increment del nombre de creuers que arriben a Barcelona i que l’han permès situar-se en una de les primeres posicions. Així mateix, la presència de turistes a la ciutat és una important font d’ingressos.
Alguns dels trets que caracteritzen el Port de Barcelona d’avui són:
- És el primer port de l’Estat en valor de mercaderies, facturació, connexions internacionals i càrrega import/export; primer port de la Mediterrània en tràfic de vehicles, i primer port d’Europa i de la Mediterrània en creuers.
- La comunitat portuària està integrada per 500 empreses i genera 35.000 llocs de treball
- Canalitza mercaderies per valor de més de 52.000 milions d’euros. Vehicula el 77% del comerç exterior de Catalunya i el 27% del comerç exterior de l’Estat espanyol.
- El sector logístic genera 100.000 llocs e treball a Catalunya
- Ofereix una gran diversificació: port comercial, port de creuers, port ciutadà, port de l’energia.
- Tot i l’actual crisi econòmica, els indicadors de tràfic del Port de Barcelona del 2014 han augmentat significativament i també el nombre de mercaderies que hi arriba en tren.
Disposar, en el present, de grans infraestructures, un servei de qualitat i una alta productivitat permeten al Port de Barcelona afrontar els grans reptes de futur:
- Captar nous tràfics i generar més activitat
- Crear més ocupació i més riquesa
- Esdevenir el principal hub logístic del sud d’Europa