Mataró acull una jornada d’intercanvi entre la XMESS i la delegació francesa RTES sobre economia social i polítiques alimentàries
El passat 10 de febrer de 2026, la Sala d’Actes del Cafè de Mar de Mataró va acollir la Jornada d’Intercanvi entre la XMESS (Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària) i la delegació francesa RTES (Réseau des collectivités territoriales pour une économie sociale et solidaire). La trobada va reunir representants institucionals de diferents escales territorials, incloent-hi ciutats com Nantes i Estrasburg, així com la regió de Nova Aquitània.
La jornada va començar amb una rebuda institucional i un cafè de benvinguda que va permetre situar la delegació francesa en el context de l’economia social catalana abans d’entrar en els continguts polítics i tècnics del programa.
Polítiques públiques d’ESS: experiències municipals
El primer bloc, centrat en les polítiques públiques d’Economia Social i Solidària (ESS), va posar el focus en com els municipis catalans integren aquest model en les seves agendes locals.
Des d’Amposta es va exposar la maduració del seu ecosistema local, destacant la relació entre l’Ajuntament, l’Ateneu Cooperatiu i la Comunalitat Urbana ‘L’Era’. Blanes va explicar l’articulació comarcal de l’ESS a la Selva i el treball en xarxa amb l’Ateneu Cooperatiu de Terres Gironines a través del projecte conjunt ‘Selva Compromesa’.
Per la seva banda, Granollers va presentar la seva visió sobre ocupació i promoció econòmica des d’una perspectiva social, així com la coordinació amb la taula de municipis de la XMESS i l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental, actualment ubicat a l’equipament municipal de promoció econòmica.
Com a ciutat amfitriona, Mataró va exposar el seu model de ciutat, basat en iniciatives que prioritzen les necessitats de les persones per sobre del lucre. També es va posar en valor la recuperació de patrimoni cooperatiu confiscat durant el franquisme i el paper de la Unió de Cooperadors en la revitalització del cooperativisme local.
Alimentació, salut i sostenibilitat: cap a una transició justa
El segon bloc, dedicat a les polítiques alimentàries, va esdevenir el nucli central de la jornada, amb un debat sobre salut, sostenibilitat i transició justa.
Amposta va presentar el projecte ‘Espigola i alimenta’, en col·laboració amb l’entitat Espigoladors, per reduir el malbaratament alimentari als camps. Des de Barcelona, Ludovic Nau va explicar l’Estratègia 2030 i l’Acord de Ciutat per un model alimentari sostenible.
L’OCAS (Oficina Conjunta de l’Alimentació Sostenible) va detallar el seu paper com a espai de coordinació entre el DARPA, l’Ajuntament de Barcelona i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona per reforçar el vincle rural-urbà a la regió metropolitana. Es van repassar projectes desenvolupats en els darrers tres anys en àmbits com la sensibilització i programes conjunts d’educació alimentària, la promoció d'aliments de proximitat als mercats de Barcelona (campanya ‘El teu mercat et porta a pagès’, ‘Binomis’ pagesia-comerciants i promoció de segells de qualitat), la transversalització de l'alimentació sostenible a traves de jornades i prospeccions i la dinamització d’espais de governança com la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana (CARM).
Blanes va destacar la gestió de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i el projecte d’obrador compartit com a eina clau per aportar valor afegit a la producció local. Granollers es va centrar en l’Espai Agrari Pla de Palou i en l’experiència de garantia alimentària ‘La Mimosa¡, vinculada a la cooperativa de consum La Magrana Vallesana, que connecta set famílies vulnerables amb cistelles de productes de proximitat.
Mataró va tancar el torn municipal amb la presentació del Pla de Gestió de l’Espai Agrari (PGDEAM) i la Carta Alimentària (2023), orientats a protegir les 750 hectàrees agrícoles del municipi i fomentar el relleu generacional, atès que el 71% de la pagesia local no en té.
Finalment, la Diputació de Barcelona, representada per Sònia Callau, va exposar l’estratègia territorial de suport als parcs agraris i a les estratègies alimentàries locals, incidint en la necessitat de construir un relat compartit que permeti als càrrecs electes comprendre el marge d’actuació municipal en matèria alimentària, malgrat que formalment no sigui una competència estrictament local.
Cooperativisme viu i producte de proximitat
La jornada va concloure amb una visita guiada al Cafè de Mar i al seu espai de coworking, emblema del cooperativisme mataroní. Posteriorment, la delegació va compartir un dinar al Cafè Nou, un altre projecte destacat de l’ESS local, on es van degustar productes de proximitat que van servir de tancament pràctic a una jornada marcada per l’intercanvi d’experiències i la voluntat de reforçar aliances europees en l’àmbit de l’economia social i les polítiques alimentàries.
El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) exerceix un paper clau en l’articulació de la missió d’alimentació a escala metropolitana, promovent aliances entre administracions, sector agrari, mercats, entitats socials i món acadèmic per reforçar el vincle rural-urbà. A través d’espais com l’Oficina Conjunta de l’Alimentació Sostenible (OCAS), el PEMB treballa per integrar la sostenibilitat, el dret a l’alimentació i la promoció del producte de proximitat dins una estratègia compartida que connecta salut, desenvolupament econòmic local i cohesió social, contribuint així a una transició alimentària justa per al conjunt de la regió metropolitana.