La necessitat d'instruments de coordinació i col·laboració a escala regió metropolitana en habitatge, equitat territorial i social, una de les conclusions de la jornada territorial del #CicleCohesionada a Terrassa

La jornada que ha tingut lloc a la Masia Freixa i que s'ha pogut seguir en línia, permet exposar la perspectiva dels diferents territoris de l'RMB sobre habitatge, equilibri territorial i equitat social

  • 06-05-2021
  • Compromís Metropolità 2030
  • 592 Lectures

El procés ‘Barcelona Demà' va celebrar dimarts 4 de maig la Jornada Territorial del Cicle de la Metròpoli Cohesionada a la Masia Freixa de Terrassa. Reconegudes veus professionals d'arreu de la regió metropolitana de Barcelona van incorporar la mirada territorial al debat que ja s'havia iniciat una setmana abans al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La jornada es va poder seguir en línia des de la plataforma de participació BarcelonaDemà-participa.

Taula 1: Habitatge i reconeixement de drets
Taula 1: Habitatge i reconeixement de drets

Oriol Estela Barnet, coordinador general del PEMB, va explicar que 'la jornada territorial permet exposar la perspectiva dels diferents territoris de la regió metropolitana de Barcelona (RMB) sobre habitatge, equilibri territorial i equitat social” i va destacar que “la solidaritat entre ciutats és imprescindible, però calen instruments de coordinació i col·laboració concrets a escala de regió metropolitana”. Per la seva banda, Lluïsa Moret diputada delegada de l'Àrea d'Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona va apuntar que “no només calen respostes a l'emergència social sinó que calen processos de reflexió estratègica com ‘Barcelona Demà. Compromís Metropolita 2030' que ofereixen un espai per més igualtat i més comunitat”. Per últim Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, la ciutat que acollia la jornada territorial, va donar pas al debat recordant que 'tots els municipis han de progressar per igual i aquesta jornada és un primer pas important, que ha de servir per configurar un espai polític que faci front als reptes globals: canvi climàtic, habitatge i temes socials'.

Taula 1: Habitatge i reconeixement de drets

Mònica Peinado, periodista de la SER Catalunya, va moderar la primera taula orientada a parlar sobre habitatge i reconeixement de drets preguntant quines eren les claus per disposar d'habitatge digne, adequat i assequible per al conjunt de la població metropolitana. Segons Dolors Camats, directora de la Cooperativa Obrera de Viviendas del Prat de Llobregat, una de les problemàtiques per afrontar aquesta qüestió és que “no hi ha un parc de lloguer social a la regió metropolitana de Barcelona, perquè s'ha anat desqualificant i se n'ha perdut la seva catalogació”, i recorda que “és un error que cal corregir”. Fet al qual Oriol Bayó, arquitecte tècnic i coordinador de l'Àmbit de Ciutat i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Ripollet, va respondre que “estem intentant aconseguir habitatge propi, però és molt difícil per la manca de recursos”.

Per avançar en la garantia d'accés a l'aigua i l'energia, Laia Rosell, consultora energètica d'Ecoserveis, va apuntar que si bé ara la situació està molt millor comparada amb els últims anys, segueix existint un conjunt de col·lectius molt vulnerables i “tenint en compte la llei que s'ha aprovat a Catalunya que estableix el principi de precaució, tenim una situació positiva, però no es poden tallar subministraments”. “I és important saber” destacava “que depèn dels municipis que aquestes lleis es duguin a terme o no'. Anna Crispi, directora del Servei de Medi Ambient de l'Ajuntament de Terrassa va subratllar que “el dret a l'aigua i a l'energia acaba tenint una repercussió ambiental”. El dret a l'aigua és un bé essencial, com l'energia, però calen uns recursos naturals i és el moment d'incorporar energies renovables i, per això, cal garantir drets bàsics a subministraments, però amb garanties pel medi ambient, apuntava Crispi.

Finalment el conjunt dels quatre ponents van concloure que cal promoure la rehabilitació en l'habitatge; que s'ha de situar la ciutadania al centre; que les entitats i municipis han de cooperar per liderar la lluita contra la precarietat per evitar els infrahabitatges; que sota cap concepte es pot desqualificar l'habitatge social públic i que cal planificar habitatges amb serveis per diferents col·lectius. També van estar d'acord que si bé una renda bàsica universal podria ser una solució puntual a les problemàtiques d'accessibilitat, no és l'única, ja que calen altres mesures estructurals com ara disminuir la demanda d'energia.

Taula 2: Equilibri i integració territorial

L'Equilibri i la Integració Territorial van centrar el debat de la segona taula, moderada en aquest cas per la periodista de Canal Terrasa Laura Contreras. Néstor Cabañas, tècnic de projectes estratègics de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, va plantejar que els elements que cal tenir en compte per resoldre la segregació territorial i de rendes a la regió metropolitana de Barcelona són eines de redistribució de rendes, repensar mercats de treball híper especialitzats, millorar el finançament local per millorar la cartera de serveis, una nova governança metropolitana i una nova configuració política de la RMB. Noel Duque Alarcón, 4t tinent d'alcalde de l'Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Terrassa va apuntar que la clau de la integració territorial és el sentiment de pertinença, 'sabem que viure en un barri o en un altre implica diferències d'oportunitats, i treballem amb les entitats de barri perquè no passi”.

En el bloc referent a la mobilitat, Ruth Lamas, cap de l'Oficina Metropolitana de la Bicicleta de l'AMB, va recordar que 'la mobilitat activa genera salut”. El gran potencial “està en la mobilitat compartida”. Segons Lamas, “el Pla Director Urbanístic metropolità —en elaboració— defineix avingudes metropolitanes sobre eixos que creuen la metròpoli i que volen esdevenir eixos vertebradors sobre la mobilitat sostenible, entesa com la mobilitat activa”. Va posar l'exemple de la C-245 en la que “estem en una fase d'obres, però la transformació serà possible gràcies a la coordinació de moltes administracions”.  Finalment, Josep Báguena, president de la SCOT-Societat Catalana d'Ordenació del Territori va concloure que si bé la pandèmia ha fet més evident que mai les fractures dels barris, també s'han posat de manifest la importància dels espais públics com a espais relacionals.

En les preguntes que es van formular als ponents des del públic es va reivindicar l'espai públic per al bé comú en temps de pandèmia, es va plantejar l'interrogant de com traslladar el principi de solidaritat entre municipis i si és necessària una identitat metropolitana i es va reclamar el servei de bicicleta pública i compartida a escala metropolitana.

Taula 3: Equitat social en contextos canviants

Algunes de les actuacions plantejades a la darrera taula moderada també per Laura Contreras, periodista de Canal Terrassa, sobre equitat social en contextos canviants van ser: fomentar l'arrelament al territori, garantir la universalitat de l'educació i les places disponibles de 0-3 anys i garantir, també, el dret a l'empadronament.

Marta Solé, cap del Servei de Convivència, Diversitat i Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona va destacar que “perquè cap persona vulnerable quedi enrere s'ha d'articular la resposta multinivell i fomentar la cooperació”. A més “s'han d'establir estàndards d'atenció, redistribuir recursos i incloure la comunitat amb respostes més plurals que incorporin la innovació social'. Ariadna Manent, directora adjunta de la Fundació El Maresme va reclamar que les entitats i fundacions “han de ser un agent actiu per crear nous models d'atenció centrats en les persones i necessitem, també, flexibilitat jurídica, dotació econòmica i empenta cap a la innovació social'.

Al seu torn  Xavier Godàs, consultor a Estratègies de Qualitat Urbana i exalcalde de Vilassar de Dalt va explicar que “les respostes s'articulen prestant atenció al cicle de vida, és a dir a l'envelliment, però també als infants, i pensant en com podem reconèixer les diferències de gènere: que conflueixin en un espai que garanteixi la cohesió social'. Felipe Campos Rubio, director general de l'Associació Ítaca - Els vents, va tancar la taula subratllant que el gran repte “és crear metròpoli cohesionada, intel·ligent, resilient i pròspera a tots els nivells. Tenim assignatures pendents i hem de passar de paraules a fets. Les administracions públiques han de permetre la governança compartida”.

El cicle de la metròpoli cohesionada continua fins el proper 18 de maig a la plataforma BarcelonaDemà-participa amb l'aprofundiment dels debats sobre les principals qüestions tractades i la possibiltat de formular propostes que configurin les missions que en aquest àmbit formaran part del Compromís Metropolità 2030. Us hi esperem!

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +