La construcció industrialitzada, una via 'econòmica i sostenible' per respondre a l'emergència de l'habitatge
Persones expertes, empreses, representants d'administracions públiques i del món acadèmic, cooperatives d'habitatge i professionals del sector s'han reunit aquesta setmana en les dues jornades organitzades pel PEMB i pel Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona que han girat al voltant de la necessitat de trobar noves maneres de construir per a donar resposta a l'emergència de l'habitatge. Sota el títol “La construcció industrialitzada d'habitatge a la regió metropolitana de Barcelona: Més ràpida, més assequible, més sostenible?”, la jornada que va tenir lloc a Viladecans dimecres passat va servir per aprendre i posar de manifest els beneficis, els reptes i els obstacles d'aquest tipus de construcció.
Ponència principal: Construcció industrialitzada, una resposta eficient i sostenible
Guillermo Prudenciano, expert en construcció industrialitzada, va posar en relleu els beneficis d'aquest model per fer més eficient i sostenible la construcció d'habitatges a gran escala i donar resposta a la crisi d'habitatge. ”La industrialització permet fer més amb menys, mitjançant la digitalització i un control de qualitat rigorós”, va destacar, alhora que va subratllar que la producció en fàbrica redueix els temps de construcció, optimitza costos, minimitza l'impacte ambiental i ofereix millors condicions a qui hi treballa.
Segons Prudenciano, la construcció tradicional no pot satisfer les creixents necessitats del mercat de l'habitatge, que requereix entre 250.000 i 270.000 noves llars anuals a Espanya, mentre només se'n construeixen entre 80.000 i 100.000. A més, el sector pateix una greu escassetat de mà d'obra, ja que només el 9% de persones que hi treballen té menys de 30 anys i un 30% es troba a prop de la jubilació. També va recordar l'impacte ambiental de la construcció tradicional, responsable del 40% del consum d'energia. “La industrialització del sector es presenta com una solució imprescindible per superar aquestes limitacions: permet reduir la dependència de mà d'obra, accelerar els processos constructius i donar resposta a la crisi d'habitatge amb solucions més sostenibles i eficients”, va assegurar, ja que “la construcció industrialitzada no només és més ràpida, sinó que també ofereix avantatges en termes de sostenibilitat i assequibilitat per a la ciutadania,' va concloure.
Beneficis i reptes: perspectives del sector
A la primera taula rodona, que va comptar amb la participació d'Irene Ràfols, directora de la Unitat d'Innovació de Producte d'EURECAT, Pere Armora, president Clúster de Construcció Industrialitzada de Catalunya (CCIC) i Jairo Nieto, arquitecte del Col·legi d'Arquitectes Tècnics de Barcelona (CATEB), es va debatre el potencial del sector per fer front a l'emergència d'habitatge. Pere Armora va remarcar la necessitat d'escalar la producció per respondre a la demanda, mentre que Jairo Nieto va posar l'èmfasi en la importància d'optimitzar el procés industrial per assolir la sostenibilitat des del disseny. 'El control des de la fàbrica permet reduir els errors i, al mateix temps, millora la qualitat i la seguretat,' va afirmar Nieto. Ràfols va destacar el paper clau de les tecnologies digitals per agilitzar el procés constructiu i garantir major precisió en l'execució. “La normativa normalment va sempre endarrere de les necessitats”, va lamentar Ràfols, una idea que es va repetir també en la jornada “Construir diferent, habitar millor. Solucions innovadores al repte de l'habitatge”, organitzada el dia següent per les mateixes entitats amb la col·laboració de Crític.
Una altra idea que es va repetir durant la taula va ser la necessitat que des de les escoles d'arquitectura es formin les generacions presents i futures d'arquitectes sobre construcció industrialitzada. “Funcionarà si les professionals coneixen els mètodes i costos. Molts despatxos no hi pensen perquè no ho coneixen. És bàsic des de la formació que s'entengui que la industrialització és el futur de la construcció”, ha assegurat Armora.
Promoció i finançament de l'habitatge industrialitzat
La segona taula rodona va centrar-se en els reptes de fer arribar l'habitatge industrialitzat al mercat, i en la necessitat de superar les barreres financeres i normatives. Montse Pujol, consellera delegada de Project Management Professional, (PMP) va assenyalar que 'cal un canvi de mentalitat en el sector financer, perquè el model hipotecari tradicional sovint no s'adapta a la construcció industrialitzada.' Diego Carrillo, arquitecte de la cooperativa Celobert, va advertir que, tot i les similituds amb el sector de l'automoció, la construcció industrialitzada ha de respectar les particularitats de cada territori. 'És fonamental que integrem la lògica industrial sense oblidar les especificitats locals,' va remarcar. Xavier Llopis, director d'Espais Urbans a Sorigué va demanar no oblidar que també és important la rehabilitació d'edificis, veure quins processos es poden automatitzar, quines normatives sobre eficiència energètica es poden adaptar i millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen.
Per la seva banda, Amadeu Iglesias Unzué, director gerent de l'Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL) ha assegurat que “ni la llei d'arquitectura que obliga a concursos a dues voltes, ni la llei de contractes de l'estat que no permet treure a concurs projecte i obra alhora, no ajuden a que la construcció industrialitzada sigui una solució més generalitzada”. “Les administracions no estan preparades per la industrialització, ni les normatives, ni les assegurances. És una lluita constant per anar a contracorrent”, va afegir Pujol.
Cap a un parc d'habitatge més sostenible i eficient
L'última taula rodona va posar l'accent en la sostenibilitat, amb la participació d'Eulàlia Figuerola (membre de Green Building Council Espanya) Montserrat Bosch (professora a l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona), Maria Llaràs, primera tinent d'alcaldia i regidora de Promoció Econòmica i Turisme de l'Ajuntament del Masnou. Bosch va defensar la importància de prioritzar la rehabilitació per sobre de la construcció nova: 'L'edifici més econòmic és el que ja existeix. Cal construir menys i rehabilitar més”. En aquest sentit, Llaràs va assegurar que cal una aposta dels ajuntaments i de les administracions per la construcció sostenible i la rehabilitació però ha alertat que és un sistema “massa burocràtic i opac” per ajudar a la ciutadania a aconseguir les subvencions, sobretot per aquells municipis més petits que no dipositen d'oficines locals d'habitatge o d'oficines de planificació “potents”.
Igualment, durant la conversa es va posar de manifest la necessitat d'un canvi cultural per veure la sostenibilitat com una responsabilitat compartida entre empreses, institucions i ciutadania.
Acte “Construir diferent, habitar millor. Solucions innovadores al repte de l'habitatge”
Precisament les traves normatives per aquest nou tipus de construcció també van emergir en la jornada que va tenir lloc l'endemà al Canòdrom, que portava com a títol “Construir diferent, habitar millor. Solucions innovadores al repte de l'habitatge”, que va comptar amb Raquel Estany, arquitecta membre d'Arquitectura de Contacte, cooperativa d'arquitectes, Angelo Zinni, enginyer especialista en energies renovables membre d'Arkenova, cooperativa d'enginyeria, Mireia Riera, veïna de Cal Paler Nou, habitatge cooperatiu a Cardedeu, i Maria Morillo, veïna de Clau Mestra, habitatge cooperatiu de La Floresta.
Una altra de les idees repetides va ser la necessitat d'apostar per la rehabilitació incorporant-hi criteris de sostenibilitat, sobretot tenint en compte que a l'Estat espanyol el 81% dels edificis se situen en un nivell dolent o molt dolent quant a emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH), segons dades del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i que més de la meitat de les construccions són anteriors a l'any 1980 – també a l'àrea metropolitana de Barcelona- i el seu sistema d'aïllament i de subministrament energètic és precari.
'S'hauria de prioritzar la rehabilitació abans que tanta obra nova perquè s'allargaria la vida útil dels edificis', va assegurar Morillo, alhora que va subratllar que cada projecte ha d'adaptar-se al seu context i a les necessitats de les persones usuàries. Zinni, per la seva banda, va plantejar solucions que avui en dia ja disposen els edificis moderns com el monitoratge energètic, que permet ajustar el consum i validar les decisions de disseny del projecte. Des de les experiències vivencials, es van posar de manifest com els espais, els solars i el territori acaben condicionant el projecte i com sovint es fan renúncies a la sostenibilitat degut a la les limitacions pressupostàries en el moment de la construcció per prioritzar que siguin edificis sostenibles al llarg de tota la seva vida útil. “A l'inici de Cal Paler Nou vam ser molt optimistes a nivell d'eficiència energètica, però vam haver de reduir expectatives”, va explicar Riera. I és que el 75% de les emissions de la vida d'un edifici es produeixen durant el seu ús, per això van preferir prioritzar accions en aquesta direcció.
Per això, Estany va remarcar la importància dels estudis energètics davant cada cas per veure com son les dinàmiques de la família de cada llar, els horaris que segueixen per adaptar els sistemes a cada situació concreta. “Cal tenir en compte aspectes més enllà dels materials i recursos naturals i necessitats concretes de cada espai”, va afegir. Estany, a més, va assegurar que en la seva experiència el que els ha funcionat són sistemes híbrids que fan compatibles la construcció industrialitzada i la construcció tradicional, permetent reduir els costos per metre quadrat i escurçant el temps d'obra.
Les dues jornades, doncs, van servir per assenyalar la importància d'innovar en el sector de la construcció per afrontar reptes socials i climàtics relacionats amb l'habitatge. La construcció industrialitzada va aparèixer com una solució clau, destacant-ne els beneficis en eficiència, sostenibilitat i reducció de costos i terminis. Així mateix, les dues jornades van posar de manifest la necessitat de fer un ús més eficient dels materials i minimitzar la petjada de carboni, acompanyant-ho amb una planificació acurada que permeti un millor monitoratge del consum energètic i els processos constructius.
Les jornades s'emmarquen dins de la feina del PEMB de lligar totes les línies d'actuació de la Missió d'habitatge adequat del Compromís Metropolità 2030 amb la resta de les missions, en aquest cas, la transferència en l'àmbit de la construcció sostenible vinculada a la missió ‘Economia Innovadora i Inclusiva', que reforcen aspectes relacionats amb l'objectiu d'aconseguir un parc d'habitatge assequible i eficient per als habitants de la regió metropolitana.
