La Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona i la Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021: dues oportunitats per una estratègia alimentària metropolitana
La sala de plens de l'AMB ha acollit avui la presentació davant d'ajuntaments del conjunt de la regió metropolitana de Barcelona (RMB) de dos elements clau per a l'estratègia alimentària metropolitana: la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona (CARM) i la Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021 (CMAS2021). Es tanca així un cicle de webinars celebrats entre abril i juny i obert als diferents ajuntaments de l'RMB amb l'objectiu de definir i interpretar els impactes de la situació d'emergència generada per la COVID-19 en els sistemes alimentaris locals.
Segons ha explicat el coordinador general del PEMB, Oriol Estela, la CARM, fruit de dos anys de treballs, començarà a rebre adhesions a partir de mitjans de juliol i ha de servir per fer visible i donar forma al compromís dels municipis, però també de la resta d'actors del sistema alimentari, d'avançar cap a un model més just, sostenible i saludable. Per això, la CARM també ha de servir per facilitar espais de participació, acció i estratègia pel desenvolupament de polítiques alimentàries en clau local i de regió metropolitana. Situar el dret a l'alimentació com a dret fonamental, tenir en compte l'alimentació com a política pública transversal i reconnectar el territori urbà amb el rural són alguns dels principis que regeixen la CARM i seran la base de la futura Estratègia alimentària metropolitana inclosa al Compromís Metropolità 2030.
Però la CARM també té com a repte integrar la mirada metropolitana en el projecte Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible que ostentarà Barcelona l'any 2021, i reunirà la trobada anual d'alcaldes i alcaldesses firmants del Pacte de Milà, un tractat voluntari signat per 209 ciutats, entre les que es troba Barcelona, que es comprometen a impulsar sistemes agroalimentaris sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversificats. Granollers és, a dia d'avui, l'altra ciutat catalana firmant del Pacte. 'La Capitalitat ha de ser l'espurna per impulsar la CARM. La Carta ha de servir als municipis per avançar cap a un model més just, sostenible i saludable', ha assegurat.
Tal com ha explicat el comissionat d'Economia Social i Solidària CMAS2021, Álvaro Porro, el projecte també ha de servir per acollir una sèrie d'esdeveniments i iniciatives, tant a la ciutat com a l'entorn metropolità, en els quals l'alimentació sostenible, justa i sana sigui el principal element vertebrador, desplegar polítiques i projectes alimentaris per situar la metròpoli de Barcelona com a referència en aquest àmbit i construir una estratègia de polítiques alimentàries amb horitzó 2030. La capitalitat de l'alimentació sostenible és, doncs, una palanca per impulsar una transició alimentària amb la qual s'aconsegueixi enfortir les economies locals sostenibles i millorar la salut de les persones, així com la del conjunt del planeta.
Cicle #Foodweb
Precisament CARM i CMAS2021 també van ser les protagonistes de l'última de les sessions virtuals del cicle #Foodweb organitzat pel PEMB, un total de quatre webinars amb ajuntaments del territori metropolità que van servir d'introducció a la sessió de presentació adreçada a responsables polítics municipals d'avui.
El cicle #Foodweb va néixer arran de l'actual crisis sanitària i la intensificació d'alguns dels reptes del nostre sistema alimentari, com ara el de garantir l'abastiment de productes frescos, saludables i segurs per a totes les persones. En total s'han dut a terme quatre sessions: “Sistemes de repartiment a domicili”, “Eines per combatre les noves vulnerabilitats alimentàries”, “Eines de suport a la restauració sostenible” i “La Carta Alimentària de la Regió Metropolitana (CARM)”, en les que han participat representants de diferents administracions, de l'àmbit acadèmic, del sector privat i d'organitzacions ciutadanes.
Un element comú en totes les jornades ha estat el reconeixement de l'alimentació com a sector essencial i de la capacitat d'adaptació del nostre sistema alimentari, des de la producció al consum, a la nova situació d'emergència mitjançant, per exemple, l'aposta pel producte local, noves formes de distribució o aliances entre diferents actors de la cadena. Assoliments que cal mantenir un cop la situació excepcional acabi, però dels que també cal analitzar les externalitats, com ara els possibles efectes mediambientals de l'increment de la distribució a domicili.
La necessitat de reconèixer que tot i disposar d'una oferta alimentària amplíssima, aquesta és desigual i va lligada a elements com la renda familiar o el territori on es viu, ha estat un altre dels factors repetits al llarg del cicle. Aquest fet comporta que part de la població no tingui accés a una alimentació saludable i és per això que cal seguir aprofundint en l'estudi dels entorns alimentaris i dels factors que els configuren. La necessitat de comptar amb el suport de les administracions públiques i d'incorporar els sistemes alimentaris com un àmbit de la política pública ha estat un dels principals reclams.
La crisi de la COVID-19 ha posat la capacitat de resiliència dels sistemes alimentaris locals en el punt de mira a l'hora que ha suposat, i suposa, una oportunitat per generar i consolidar estratègies alimentàries en clau de regió metropolitana. Les diferents sessions #Foodweb han servit per recollir necessitats i impressions entorn a la situació que ajudaran a articular una proposta d'acció i col·laboració metropolitana a llarg termini sota el marc de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona i durant el transcurs de la Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021.
Fotos: Pere Virgili