Entrevista a Marta Cano, Sònia Andrés, Enric Vilagrosa i Ester Omella

Laboratoris ciutadans, per la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona

  • 27-01-2021
  • Actualitat del PEMB
  • 1263 Lectures

Els laboratoris ciutadans seran una peça clau en el procés “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030” engegat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB). Per què? Doncs perquè un dels seus plantejaments és l'orientació a l'acció: “La idea és identificar un nombre limitat d'objectius transformadors (missions) a la regió metropolitana de Barcelona i aglutinar els compromisos necessaris per assolir-los [...] i és aquí on la ciutadania té un paper fonamental, ja que té una gran oportunitat per millorar la seva ciutat”. Així ho explicava el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, el passat mes d'octubre de 2020 al debat Com millorar la meva ciutat des d'un laboratori ciutadà” organitzat per l'associació en el marc de la Biennal de Pensament-Ciutat Oberta al Citilab de Cornellà. El col·loqui també va comptar amb la participació d'Ester Omella, com a representant del Servei de Biblioteques de l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona. La seva intervenció va ser preparada conjuntament amb Sònia Andrés, Enric Vilagrosa i Marta Cano. Els hem entrevistat perquè ens expliquin amb més profunditat les aportacions des del programa BiblioLab, nascut el 2016, i que recolza accions que tenen com a finalitat l'accés al coneixement a través de l'experimentació i metodologies innovadores i creatives en un entorn col·laboratiu obert a la ciutadania.

Biblioteques, peces claus com a laboratoris ciutadans
Biblioteques, peces claus com a laboratoris ciutadans

Quin és el paper dels laboratoris ciutadans en la societat d'avui, especialment en un moment de crisi com l'actual?

Davant les noves necessitats socials, educatives i les prioritats pressupostàries és important que els laboratoris convidin a donar veu a la ciutadania, tant a organitzacions com a usuaris particulars, per dissenyar conjuntament els serveis, projectes o productes que tinguin impacte comunitari i abordar els interessos, els reptes que els afecten més que mai.

D'altra banda, la funció de les biblioteques públiques tradicionalment ha girat a l'entorn de quatre eixos dels quals som experts: fomenten l'hàbit lector, donen accés al coneixement, són espais de aprenentatge i, sobretot, centres comunitaris d'inclusió social. Si parem atenció, podem observar que algunes d'aquestes funcions conflueixen amb el que considerem que ha de ser el paper d'un laboratori ciutadà. Les biblioteques són espais culturals de coneixement multidisciplinari fora de l'àmbit acadèmic. Estimulen la creativitat, l'aprenentatge i l'esperit crític. Alhora, són espais comunitaris que fomenten la cohesió social: són espais intergeneracionals, familiars i interculturals on conviuen moltes necessitats diferents. Tanmateix, si fins avui les biblioteques oferien accés al coneixement, ara han d'anar més enllà per esdevenir espais on l'experimentació i aprenentatge sigui la base de la generació i transmissió de coneixement amb i per la ciutadania, afavorint la participació crítica i horitzontal de la comunitat.

Ara bé, les biblioteques no poden fer tot això soles. Cal sumar esforços i han d'aliar-se amb iniciatives, tant públiques com privades, amb qui comparteixin visió, interessos comuns i que estiguin disposades a treballar amb metodologies d'innovació oberta.  

 

Com contribueixen al desenvolupament econòmic i social de l'entorn on s'ubiquen, sigui el barri, la ciutat o la metròpoli?

Les biblioteques públiques són equipaments de proximitat que contribueixen, tant a la vertebració de polítiques culturals en un territori, com a l'assoliment d'objectius d'altres polítiques públiques d'àmbits tant diversos com l'educació, la salut, el desenvolupament econòmic o la vida social dels individus i de les comunitats. És un instrument clau per al desenvolupament cultural, social i educatiu de la ciutadania de la demarcació de Barcelona.

L'aposta pel projecte bibliotecari, que dona servei a 2,7 milions d'usuaris d'aquest territori en concret, es veu reflectida en la resposta ciutadana a aquesta oferta, on actualment un 48% de la població disposa del carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Els valors que sostenen el servei són la proximitat i l'equilibri territorial.

Amb BiblioLab, les biblioteques aprofiten la seva capil·laritat amb el territori per convertir-se en laboratoris col·laboratius oberts on el ciutadà és el protagonista: aprenent, cocreant i compartint coneixements. Els elements clau? Els labs ciutadans s'adapten a l'entorn, enforteixen les aliances amb agents, associacions, entitats i, sobretot, amb els ciutadans de carrer i donen resposta a reptes locals, concrets que afecten al ciutadà en seu dia a dia, com ara necessitats socials, culturals, educatives, que redueixin el risc d'exclusió social i que garanteixin la igualtat d'oportunitats.

 

Com traslladen el resultat del que hi fan (prototips) als òrgans que poden prendre decisions? Hi ha algun canal establert?

No es tracta de traslladar els resultats als òrgans de govern, sinó de treballar junts des de l'inici per reptes socioculturals i/o econòmics. Pel que fa a la governança dels projectes, a BiblioLab sempre ens l'hem imaginat amb una gestió de quàdruple hèlix, amb tota la complexitat que això comporta. Tot i les dificultats, defensem el model d'innovació oberta basat en la interacció entre les administracions públiques, el teixit empresarial, els agents de recerca i universitats i la ciutadania com a horitzó al qual aspirem emmarcar els projectes.

Un exemple el trobem en el projecte de “Ciència Ciutat Saludable” desenvolupat per IS Global, que vol donar respostes a partir de la ciència ciutadana i la cocreació a les inquietuds dels ciutadans vers el medi ambient i la qualitat de l'aire i, a l'hora, fomentar el coneixement sobre la salut urbana. La iniciativa mesura la contaminació de l'aire en certes zones que preocupen a les comunitats i posteriorment, mitjançant la cocreació, la pròpia comunitat planteja solucions viables que puguin millorar la situació. Tota aquesta informació es traspassa als responsables municipals ja que estan implicats en el grup motor. Per exemple, hi ha escoles que han identificat les zones del pati amb més contaminació i han plantejat solucions com jardins verticals i també hi ha estudiants que cerquen els camins més saludables per anar al centre educatiu.

 

Existeix un treball en xarxa dels laboratoris ciutadans? Quin és la institució que els aglutina?

El programa BiblioLab porta intrínsec el treball en xarxa, amb tot, l'element clau passa per la creació d'una xarxa de BiblioLabs locals que permeti compartir coneixement i experiència i escalar projectes. Ara bé, els projectes no es poden clonar: no poden haver dos projectes iguals tot i que la temàtica sigui semblant. Cada projecte s'adapta de forma singular segons els interessos dels agents locals i la ciutadania.

Trobem exemples que uneixen la biblioteca i l'agricultura, com a Viladecans, on s'uneix la tecnologia amb el passat agricultor; a Sant Boi es vincula l'agricultura i l'hort a la biblioteca; i també a la Biblioteca Can Pedrals de Granollers, amb la ciència aplicada a la cuina i als productes de la terra. A la Biblioteca del Fondo de Santa Coloma de Gramenet la cuina és l'element de cohesió social. En canvi, hi ha exemples on la tecnologia és l'element transformador, com a les biblioteques de Sant Cugat, Cerdanyola i Sabadell, que articulen les seves accions al voltant de la UAB i els treballs de recerca, i a la Biblioteca de Cervelló amb el món maker. Finalment, si anem a l'essència de la biblioteca, la mediació literària, a la Biblioteca  Roca Umbert de Granollers trobem l'exemple on s'uneix la lectura i l'escriptura amb els altres llenguatges de l'art i l'audiovisual. La Biblioteca d'Arenys de Mar també tindrà una singularitat en la lectura i l'escriptura.

 

S'hauria d'estendre la presència de laboratoris ciutadans a tot el territori?

I tant! Aquest és l'horitzó al que aspirem i per al qual treballem. Estendre la innovació social i el canvi de paradigma de la gestió pública és lent i té diverses velocitats d'implementació.

En el nostre mapa de desenvolupament del projectes, hem identificat que les comarques no metropolitanes i els municipis petits executen menys projectes d'innovació social. Per posar fi aquesta bretxa hem dut a terme dues accions. La primera ha estat la motivació territorial a la convocatòria d'ajuts a entitats per al desenvolupament de projectes BibioLab, i la segona, l'execució d'un projecte pilot específic per a zones de baixa densitat demogràfica.

La majoria de laboratoris ciutadans depenen d'un ens públic però, què passa quan no és així? Com es financen?

En la gestió de la quàdruple hèlix, el sector privat és la part que costa més involucrar. Per a que funcionés correctament seria necessari incorporar amb més èxit el teixit empresarial mitjançant patrocinis i no descartar el micromecenatge de particulars. Aquest és el gran repte per on caldria avançar, partint de reptes socials, educatius o econòmics identificats per a la ciutadania.

Des de l'inici del programa busquem la col·laboració entre la biblioteca i els agents locals que generi ecosistema. Què podem fer? Ens plantegem solucions al voltant d'una major difusió de projectes nascuts en entorn local i la incorporació de la iniciativa privada en les comissions de seguiment. La nostra aposta és prioritzar els convenis més que no pas el pagament de serveis amb entitats, universitats i altres agents de recerca, i participar en projectes europeus d'innovació.

 

Quin és el perfil de les persones que hi participen? Tothom pot fer-ho?

El perfil de persones que participen en projectes impulsats des de les biblioteques és transversal i divers en funció de l'objecte de la iniciativa i de la ubicació de cada biblioteca. Hi ha un perfil de ciutadà implicat, articulat en associacions, a qui no l'afecta la bretxa digital i que té més facilitat en accedir als processos participatius. Però també hi ha el públic comunitari, moltes vegades conduit per alguna associació d'àmbit social que vol millorar la seva integració.

Les biblioteques tenen l'avantatge de la varietat de públics. Són un espai comunitari on conviuen usuaris de totes les edats, de realitats i necessitats diferents, fet que les situa com a un bon soci per vehicular projectes d'innovació social. Alhora, com a equipaments culturals de proximitat, les biblioteques han de garantir la igualtat d'oportunitats per assegurar unes societats més democràtiques, més inclusives i més justes.

  • Participa o segueix el debat

    2 comentaris:

    Josep MELERO - 28/01/2021 a les 22:14:18.

    Grans iniciativa les BiblioLab!

    La Ciència ciutadana ha de ser una línia de treball per empoderar la població en la conservació de la natura i el medi ambient.
    M. Teresa Pagès Gilibets - 29/01/2021 a les 08:53:44.

    Biblioteques Sant Boi, de l'Hort a la Bibliotecs

    Un projecte viu que uneix coneixement, lectura i agricultura de proximitat

    Deixa el teu comentari:

X

Subscriu-te al nostre butlletí

Vols rebre les convocatòries del PEMB? Subscriure'm ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +