Ciutadania activa i implicada, mètode i transdisciplinarietat són les claus per a millorar les nostres ciutats des dels laboratoris ciutadans
El PEMB i el Citilab organitzen la primera activitat fora de Barcelona en el marc de la Biennal de Pensament amb l'objectiu de descentralitzar el debat i fer-lo arribar a l'entorn metropolità
- 14-10-2020
- Resum d'activitats
- 153 Lectures
Comunitat que es relaciona, públic multiactor i diversitat com a premisses de la ciutadania activa; processos que són i han de ser creatius però que precisen de ciència i de mètode; i transdisciplinarietat, és a dir, diversitat de coneixements i de maneres de fer, són les tres idees clau que han conclòs l'acte “Com millorar la meva ciutat des d'un laboratori ciutadà” coorganitzat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i el Citilab de Cornellà en el marc de la Biennal de Pensament celebrada aquests dies de la mà de l'Ajuntament de Barcelona i que per primera vegada ha sortit de la ciutat gràcies a l'objectiu del PEMB de descentralitzar aquest acte de referència i fer-lo arribar a l'entorn metropolità. Les instal·lacions del Citilab han acollit la primera activitat presencial d'ambdues organitzacions des de principis d'any que, seguint totes les mesures de seguretat que recomana el PROCICAT, ha comptat amb la participació de Javier Gonzalez, director de la Fundació pel Foment de la Societat del Coneixement. Citilab-Cornellà, Sergi Frias, responsable de Coboi Lab-Laboratori d'Innovació Social, Ester Omella, cap de l'Oficina de Programació i Avaluació de Serveis de Biblioteques de l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i Irene Lapuente, fundadora de La Mandarina de Newton.
Com millorar la meva ciutat des d'un laboratori ciutadà
“Els laboratoris ciutadans seran molt importants en el procés ‘Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030' que actualment iniciem al PEMB per la seva capil·laritat al territori i la seva manera d'involucrar la ciutadania”, ha iniciat el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, encarregat de moderar la sessió. Precisament la idea d'una ciutadania activa i implicada ha impregnat totes les intervencions com a element clau i indispensable dels laboratoris ciutadans. “Quan vam iniciar el projecte Bibliolab el 2016, vam pensar en dos elements de canvi en relació a la idea original de biblioteca: d'una banda l'apropament al coneixement d'una manera diferent, generant-lo col·lectivament i amb mètodes de cocreació i d'aprendre a fer, i de l'altra, el rol diferent que havia de tenir la ciutadania, molt més actiu”, ha explicat Ester Omella. Javier González al seu torn, ha explicat que des del Citilab acompanyen les persones durant totes les etapes de la vida, des de l'escola fins a la jubilació, perquè entenen que només així es pot contribuir realment al desenvolupament social i econòmic. En aquesta direcció, Gonzalez ha reclamat: “Cal deixar de veure la ciutadania com a subjecte passiu i passar a veure-la com a subjecte actiu, que fa i es mou, ja que això és el que comporta compromís”. Però per implicar la ciutadania des dels laboratoris ciutadans cal fer, també, un exercici d'apropament. “Nosaltres no som participació ciutadana, som gent que sabem entendre el territori i, per tant, anem a buscar aquelles comunitats que sabem que poden estar interessades”, ha explicat Javier Gonzalez. “Si no et prens la molèstia de conèixer les persones, els seus valors i conductes, allò que les mou per dins, si les tractes com un subjecte passiu i no expliques els beneficis i els riscos tant individuals com col·lectius, la ciutadania no participarà”.
En aquest sentit, és molt important l'adaptació als interessos de la ciutadania, tal i com ha exposat Ester Omella. “l'especialització és essencial. Les biblioteques com a laboratoris ciutadans aprofiten la proximitat amb la ciutadania per adaptar-se a l'entorn, especialitzar-se i donar resposta als reptes locals”, ha explicat, “per això no hi ha dos bibliolabs iguals i el que fa que siguin diferents és l'ecosistema del municipi o bé una voluntat municipal molt forta per un camp concret”. Però especialització no entesa com àmbits independents d'aprenentatge sinó lligada al concepte de transdisciplinarietat. “És molt important deixar de veure les costures de les disciplines. Quan les separem i les entenem com a independents és quan ens anquilosem”, ha dit Irene Lapuente, “al final àmbits com la cuina, per exemple, aglutinen ciència, física, química, medi ambient, societat, art...”. En aquest sentit, Javier González ha afegit: “Per exemple, la intel·ligència artificial, la robotització, el teletreball... No interpel·len només a enginyers. Necessitem gent d'altres camps com les humanitats per pensar com cal enfocar-los”.
I en aquest treball multiactor, de cocreació, codisseny, transdisciplinarietat... el que cal, segons el responsable de Coboi Lab, Sergi Frias, és mètode: “És molt important sistematitzar el que fem, recollir i recopilar-ho tot per a construir noves narratives i llenguatges”. Per això, ha explicat Frias, “des de Coboi Lab tenim l'objectiu d'aportar mètode i actitud creativa al dia a dia dels organismes suposadament grisos i poc motivadors, a través d'experiències com les cures, l'escolta activa, la feminització de maneres de fer, el canvi de discursos unidireccionals a multidireccionals, etc.”. Irene Lapuente, en el mateix to, ha destacat la importància de tres branques: ciència, mètode i art, que convergeixen a La Mandarina de Newton, empresa de la qual és fundadora, i pel que fa al mètode, ha posat en valor l'escolta activa, “ja que una part important de les metodologies de disseny és l'empatia amb allò que observes”.
Per últim, un altre dels pilars dels laboratoris ciutadans que ha sorgit durant el debat és la necessitatque aquesta nova manera de relacionar-se, de crear i dissenyar de manera col·lectiva i de generar coneixement amb la implicació de la ciutadania tingui una incidència real en les polítiques públiques i per a això, han coincidit els quatre ponents, cal reformular els models de governança. Precisament aquesta és la intenció del Coboi Lab, impulsat per l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i que actualment està treballant en el Pacte de Ciutat, tal i com ha explicat Sergi Frias. “Avui en dia som un espai híbrid, interlocutor entre els que prenen decisions polítiques i la ciutadania”, ha dit, “nosaltres no entenem cap tipus de treball o repte que no segueixi una lògica multiactor, i poc a poc ens hem convertit en un nou punt de trobada, un espai relacional amb una nova manera d'interactuar entre els actors socioeconòmics, les administracions i la ciutadania motivada”. Frias ha posat sobre la taula els conceptes “social” i “col·lectiu”: “El que és social i col·lectiu és integrador i implica que cap actor pugui capitalitzar els beneficis perquè aquests són compartits”, en aquesta direcció i traslladant-ho al rol de les administracions públiques, Frias ha conclòs “el rol públic haurà de basar-se en connexions, nodes, capacitat de recursos... Però al mateix temps haurem de ser capaços de cedir lideratges i poder”, ha dit, “quan s'entengui que cedir poder és beneficiós, crec que serà revolucionari”.
Dibuix resum de la jornada de Carles Baiges, arquitecte i sociòleg urbà a Lacol Cooperativa
És per tots aquests motius que els laboratoris ciutadans seran peça fonamental en el procés “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030” ja que un dels seus plantejaments és l'orientació a l'acció. “La idea és identificar un nombre limitat d'objectius transformadors (missions) a la regió metropolitana de Barcelona i aglutinar els compromisos necessaris per assolir-los”, ha explicat Oriol Estela Barnet, “és aquí on tenen un paper molt important la ciutadania i aquests dispositius que són els laboratoris ciutadans que donen l'oportunitat a la gent de millorar la seva ciutat”.