Entrevista a Marc Navarro
Coworking strategist
- 01-04-2020
- Actualitat del PEMB
- 151 Lectures
El 2 de novembre de 2016 el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona deixava la que havia estat la seva oficina durant més de dues dècades al carrer d'Ausiàs Marc per traslladar-se a l'espai CREC Eixample, el coworking del qual Marc Navarro va ser responsable d'estratègia comercial i vendes durant cinc anys. A principis d'aquest 2020 el PEMB ha tornat a fer una altra mudança, també a un espai d'oficines compartides. Aquest cop però, més lluny del centre, al districte de Sant Andreu, al Canòdrom Parc de Recerca Creativa. I és que és un fet que en els darrers anys han proliferat un bon número de coworkings a la regió metropolitana, en especial a la ciutat de Barcelona. Quina serà la tendència? Se n'obriran de nous fora del nucli urbà? L'estudi Emergence of coworkings in Barcelona elaborat per un grup d'estudiants del Màster GLOCAL de la UB, dona algunes respostes a aquestes qüestions. Ara bé, en Marc Navarro, un dels primers en crear aquestes comunitats de treballadors ens pot ajudar a entendre millor la situació actual i futura.
El PEMB entrevista l'expert en 'coworkings', Marc Navarro
Comencem per l'estudi. S'ha fet amb una mostra petita –una dotzena de coworkings dels més de 120 detectats– del que passa a la ciutat de Barcelona. Creu que l'informe fa un pronòstic encertat en assegurar que l'expansió d'aquests espais cap a les afores de la ciutat serà lent?
En l'elaboració de l'informe s'ha trobat, pel que fa a les enquestes, un problema que és crònic: les dificultats a l'hora d'obtenir mostres significatives que representin la totalitat del sector.
Penso que a dia d'avui els incentius per sortir del centre són insuficients si el que pretenem és minimitzar els riscos en la creació d'un espai de coworking. La instauració d'aquests espais a la perifèria de les ciutats respon a la dificultat de trobar immobles al centre que reuneixin les condicions necessàries o a tractar de minimitzar la inversió que suposa un coworking cèntric.
A la seva web afirma que el coworking tradicional haurà de buscar “aliances clau amb partners que els permetin mantenir-se al centre de les ciutats”. Com a Pla Estratègic Metropolità de Barcelona ens preguntem, cal que estiguin només al centre de la capital?
La pregunta crec que hauria de ser: quin centre de la ciutat volem tenir? Personalment no m'agradaria que només hi tinguin cabuda les persones d'elevat poder adquisitiu, o que els preus dels lloguers de l'habitatge i dels espais de coworking facin que el talent pateixi un procés de centrifugació que pot obligar a persones que encara viuen al centre a haver d'anar a un coworking fora de la seva zona natural d'elecció perquè simplement no poden pagar-ne un a prop de casa. Potser aquesta és una opinió un tant utòpica però és el que penso.
Què passa a la perifèria de les ciutats? Hi ha d'haver coworkings o no? Jo crec que sí. Una de les conclusions de l'estudi que és força interessant és el fet de crear clústers amb una massa crítica suficient que faci que la iniciativa privada s'hi sumi. Crec que aquestes propostes, que ciutats com Amsterdam ja han emprés amb èxit, són el camí a seguir.
Què podria impulsar la seva expansió cap a la regió metropolitana de Barcelona?
La ubicació sempre ha estat un factor clau a l'hora de triar espais. Una persona freelancer normalment cercarà un espai no gaire lluny de casa. Fa sis o set anys els i les professionals es desplaçaven a més distància si els oferies alguna cosa que no podien trobar al voltant de casa, però amb la proliferació d'espais de coworking, avui en dia és més estrany que ho facin i quan es produeix aquest desplaçament sol ser, precisament, cap al centre de la ciutat. Quan imaginem espais pensats per a freelancers la resposta és clara: tenir una bona proposta de qualitat-preu prop de casa farà que les persones es quedin allà.
Si pensem en equips grans, el centre és una elecció fàcil: està ben comunicat i és com més o menys tothom pot accedir al seu lloc de treball de manera més senzilla, a l'hora que garanteixes l'accés a multitud de serveis al voltant de l'espai.
Com fem que zones perifèriques siguin atractives per als equips? Els preus al centre de la ciutat comencen a ser un element dissuasiu per a alguns projectes. Ser capaços de desenvolupar ecosistemes com el 22@ a altres zones de la ciutat que estiguin enfocats a diferents indústries per crear clústers atractius seria una bona manera de potenciar altres àrees de la ciutat per a empreses.
Són, efectivament, l'accessibilitat al transport públic i la proximitat als serveis els factors determinants per ubicar un coworking?
Primordialment sí. Per a alguns negocis l'accessibilitat del seus clients o la imatge que pugui tenir una o altra ubicació també és important.
Vostè defineix el coworking com “un espai de treball compartit en el qual el gestor aporta valor a la comunitat”. Expliqui'ns això una mica. Per què una empresa o un treballador/a autònom/a voldria anar a treballar a un espai compartit?
Un coworking va més enllà de ser un simple espai físic on anar a treballar. Va més enllà de tenir unes instal·lacions amb tal o qual complement o un disseny més o menys treballat. El que defineix un coworking és la capacitat de connectar persones i permetre'ls millorar a nivell professional. L'èxit d'un coworking no es mesura amb la seva facturació (aquesta és una mesura de l'èxit del projecte dels propietaris de l'espai i és òbviament molt important perquè en dependrà la subsistència i l'evolució del mateix), sinó que es mesura per la seva capacitat de contribuir en l'èxit dels i les coworkers.
Un coworking permet accelerar i millorar el rendiment d'una empresa. Però alhora és un espai en què el personal d'una empresa forma part d'una comunitat més gran on compartir coneixement i experiències. En el cas dels i les freelancers el benefici és exponencial.
El primer coworking amb retorn social a Barcelona el va crear vostè. D'on va sortir la idea de tirar endavant Sinèrgics? En què consisteix?
Jo vaig crear un concepte que no existia fins aquell moment i el CREC el va implementar. La idea va sorgir quan un tècnic del districte de Sant Andreu es va acostar a demanar-nos que desenvolupéssim un viver d'empreses a Baró de Viver. Jo, que confesso que soc força fonamentalista amb els fons públics, vaig creure que no era la manera més òptima d'abordar les necessitats ni dels emprenedors i les emprenedores ni del barri: oferir espais per sota del preu de mercat no sol solucionar gaire cosa.
El concepte és senzill:
- Una empresa rep fons públics per oferir un servei de coworking a emprenedors/es.
- Els emprenedors/es retornen treballant per a qui ha pagat perquè ells/es rebin el servei: la ciutadania.
- El personal de l'espai connecta els emprenedors amb la ciutadania receptora d'aquest retorn social.
Ha funcionat?
Sí, el concepte funciona. La selecció del personal és clau: nosaltres vam triar un sociòleg i una educadora. Sinèrgics és avui en dia un referent a Espanya de com fer coworking públic amb sentit.
Quan parlem de coworkings, acostumem a agrupar dins d'aquesta categoria espais de grans dimensions, que sovint disposen d'edificis sencers a diverses ciutats, amb coworkings independents, de dimensions més modestes. Havent conegut els dos mons, quines diferències hi ha a l'hora de treballar-hi? En què beneficien (o perjudiquen) ambdós models de negoci al treballador/a i a la persona empresària?
El model que anomenem flexwork està més enfocat a oficines privades, la comunitat que s'hi desenvolupa no està tant connectada com en un espai de coworking “tradicional”.
Crec que el model tradicional és a grans trets millor per a freelancers mentre que el flexwork funciona millor per a empreses que busquen flexibilitat i trobar-se en un entorn afí quan busquen sortir de la seva oficina privada, implantar-se ràpidament a un nou país o treballar entre dues ciutats sense haver-se de preocupar. Òbviament, això són generalitzacions.
Aquesta entrevista ens ‘enxampa' enmig del confinament pel COVID-19, nosaltres a casa (no pas al coworking) i a vostè a Indonèsia. Hi ha molta gent que s'ha sumat al teletreball. Podria ser que un cop passi la pandèmia els empresaris comencin a veure la necessitat d'instal·lar aquests espais fora del centre per evitar desplaçaments i per ajudar a millorar la conciliació?
No ser al centre no millora la conciliació: estar a un espai a Hostafrancs farà que la plantilla que no estigui a aquella banda de la ciutat s'hagi de desplaçar igualment. Creure que disposar d'un espai fora del centre significa conciliar és fals. Per millorar la conciliació es necessari implementar polítiques de teletreball o, fins i tot, que les empreses posin a disposició de les persones empleades un pressupost per triar el seu propi coworking.
Com creu que afectarà aquesta crisi del coronavirus al sector? El farà créixer?
La crisi serà una sotragada pel sector. Pot afectar de manera molt important als espais independents. A aquells que hagin creat una millor comunitat o disposin de els/les coworkers amb més èxit o d'una propietària més compromesa, els anirà be.
Els espais flexwork, per la seva banda, disposen de contractes d'entre sis i dotze mesos i, en principi, els afectarà menys. Però el sotrac de WeWork i el COVID-19 fa que ara, un model que és exactament igual que ho ha estat sempre, es posi en dubte. És previsible que els costi més captar fons per continuar creixent a gran velocitat. De fet, en altres mercats europeus tenim caigudes en borsa de fins al 50%, respecte al màxim dels últims dotze mesos, d'empreses relacionades amb el sector immobiliari.
Per altra banda, si la crisi actual accelera l'arribada de la següent crisi, que fa ja mesos que esperem, pot suposar que comenci una època força complexa per a aquells operadors que han fet els seus càlculs amb una situació de mercat a l'alça sense preveure aquesta situació.
Enllaços d'interès:
- Estudi Emergence of coworkings in Barcelona
- Marc Navarro
- CREC Coworking
- Canòdrom Parc de Recerca Creativa
- Sinèrgics